miozz mirades

Aquest és el meu darrer article a EL TOT. Municipalisme emergent, temps de canvis també a Badalona

A les eleccions municipals passades un total de 54.384 persones no van votar la llista del PP encapçalada per l’actual alcalde, escollint altres opcions, i 74.714 no el van votar perquè es van abstenir. La nostra ciutat que en l’actualitat té gairebé 220.000 habitants està governada per una opció política votada només per 26.920 del total de les 156.018 persones que tenien dret a vot en el cens de 2011.Un 17,25%.de vot va obtenir representació i el govern, i la voluntat diferent o contrària del 82,75% (129.614 persones, sumant-hi la majoria silenciosa – que es va abstenir-) va obtenir una confusa i pobre gestió dels seus vots i no vots. És una mirada sobre els resultats que em sembla molt interessant de fer ara que s’apropa una nova consulta electoral per escollir el govern municipal. Sovint el resultat a la composició del govern s’allunya molt de la resposta a les urnes, hi ha una delegació de la voluntat que després s’escapa de les nostres mans. I després hi ha la forma com es governa i l’incompliment sistemàtic de promeses electorals…
Aquesta és una de les perversitats de la democràcia representativa que més alimenta la creixent desafecció política. La ciutadania observa atònita des del carrer com cada vegada hi ha més distància entre els organismes de govern i el poble, fins i tot amb l’organisme més proper, el local, i la distància entre el que passa dins (també de l’ajuntament) i el que passa fora es va convertint en un abisme absurd: una pèrdua de diàleg amb les necessitats reals del poble, de la ciutadania, dels veïns i veïnes; un desajust de prioritats i una pèrdua de consens sobre les normes del joc polítc; insuficient control democràtic; falta de transparència que ha permès a tots nivells, la corrupció generalitzada… .
L’esclat gravíssim de corrupció política que estem vivint es fa més punyent al coincidir amb un moment en què la cruesa de la crisi econòmica i la seva mala gestió ha comportat tant patiment i increment d’injustícia social.I això té dues conseqüències directes: Una en negatiu, la pèrdua de credibilitat del sistema polític, i una en positiu, la reacció participativa de la ciutadania. D’una banda la desconfiança en les institucions democràtiques i en els representants electes, la generalització del desprestigi i la creixent idea que cap polític pot ser honest és una perillosa esquerda als pilars de la democràcia. D’altra banda l’augment de la consciència ciutadana i el seu grau d’implicació i mobilització, el nivell d’organització popular, la cerca i posada en marxa d’alternatives reals i en definitiva l’emergència de moviments participatius i reivindicatius massius que depassen els límits del partidisme polític clàssic, és un indicador clar de revitalització democràtica. I la seva evolució amb empoderament cap al compromís polític obre un nou escenari amb poder transformador. Sobretot als municipis, on la gestió local és més propera i factible, la irrupció de noves formacions que provenen del teixit popular i pretenen entrar a la política local per millorar-la és una realitat constatable. A Badalona també. L’existència de Guanyem Badalona és una nova aportació democràtica, una nova manera d’entendre la política que il·lusiona. Pronostico que de ben segur l’abstenció baixarà!