Badalona no és racista
Badalona no és una ciutat racista, però en els 2 anys de campanya i els 4 anys de mandat del PP d’Albiol s’hi han promogut idees i s’hi han practicat polítiques autènticament lepenistes que han trencat la convivència, han fomentat divisió i han atiat i permès la xenofòbia i la tebior davant el racisme. Plantejaments i polítiques discriminatòries avalades per l’hegemonia institucionalitzada que han deixat pòsit, i que un any i mig després del canvi de govern segueixen impregnant alguns relats quotidians i actituds veïnals amb un alarmant to de normalitat.
Els insults i amenaces que ha rebut via xarxes o presencialment la regidora Fatima en són un exemple. I la tolerància per part del propi exalcalde Albiol i seguidors en la publicació de comentaris que fomenten l’odi i la intolerància en les seves xarxes socials en són un altre de ben documentat.
Però aquest pòsit nefast no impregna pas tots els relats, no pas tota la quotidianitat, no pas totes les actituds, i tant que no! Hi ha una immensa part de la població i de la societat civil organitzada que es declara anti-racista, la pròpia regidora Fatima ho viu en persona aquests dies: rep moltes mostres de suport al carrer i arreu, molts ànims i crítica pel que pateix. És una immensa part de la població i de la societat civil organitzada i enxarxada que creu, treballa, practica i defensa la Convivència en la Diversitat arreu dels carrers i places de la complexa, plural i diversa ciutat, barri a barri… una immensa part de la població i societat civil organitzada que fa molta i molta feina… però poc soroll. Perquè ja ho sabem que fa molt més soroll un arbre que cau que no pas un bosc que creix, i que la ideologia racista en aquest art de posicionar relat de forma agressiva, de difondre mentides repetides i de fer de l’anècdota criminalitzadora una categoria té molt més ressò mediàtic que no pas la ideologia anti-racista, la de trencar prejudicis, desmuntar mentides i defensar per sobre de tot el Dret a tenir Drets sense exclusions. ja ho sabem que la pràctica vivenciada i ben positiva d’aquesta convivència diversa possible i anti-racista, ben present a tants entorns, començant per l’escolar, té menys impacte en la fixació de relats. I aquest handicap, el del poc soroll de lo constructiu, és un escull més que cal combatre sense por.
Sense por, sense tebior ni mitges tintes, amb valentia rotunda.
Quan vam presentar el cartell electoral de Guanyem Badalona en Comú, amb la fotografia de les 5 primeres persones de la llista, vestides com vam escollir cadascuna i per tant inclosa Fatima Taleb amb el seu mocador indicador de confessió religiosa islàmica, algunes persones s’atrevien a dir-nos que allò era un error que ens faria perdre vots. Que era una provocació en una societat que havia caigut a la trampa del populisme lepenista d’Albiol que amb el racisme com a eina de poder havia aconseguit un gran suport. Aquesta és també una trampa, la típica trampa que ha portat bona part de la socialdemocràcia i de part de l’esquerra a desplaçar-se cap a la dreta en polítiques de migració, i a ser tèbia davant el populisme xenòfob . No, nosaltres vam ser valentes i sí, algunes persones escrivien insults damunt la seva imatge al cartell o fins i tot l’estripaven…però res d’això va impedir que la Fatima fos escollida regidora de Participació, i per cert, fent una molt bona aportació a la política municipal. Una bona demostració de que Badalona no és racista.
Durant molts anys va existir aquell debat sobre si era convenient o no anomenar la bèstia pel seu nom. No s’anomenava el racisme pensant que fer-ho era invocar-lo. Ara ja hem comprovat com no fer-ho no evita la seva expansió, en tots els seus formats fòbics. Cal parlar-ne i desemmascarar els seus vincles. Vincles amb la ultra dreta, amb la demofòbia. Amb el totalitarisme. Amb el feixisme.
Cap tolerància, cap tebior, cap sí però… i aquí tocarà demanar valentia política a tots els partits per fer-hi front de debò.
Ara, des del carrer i des de la institució, tenim la responsabilitat de combatre, revertir i transformar aquest pòsit que ha deixat el lepenisme albiolià. I ho hem de fer treballant molt constructivament des de la base, sí, però també amb la més absoluta fermesa en la tolerància zero davant les expressions de qualsevol forma de racisme o xenofòbia. Hem de recuperar l’hegemonia del discurs dels Drets Humans, de la Convivència en la Diversitat i de la condemna més absoluta a qualsevol gest o expressió d’intolerància diversofòbica.
I ho farem entre totes i tots.