tempus fugit

Si més no la frase de l’encapçalament sembla que s’adiu força amb els dos últims episodis protagonitzats pel suposat corrent esquerrà unionista català. Facilitat de lluita en discursos atacant la incompetència de qui té, per imperatiu legal, lligades les mans i peus per donar pas a un programa de fa temps estructurat d’acollida d’emigrants. Facilitat d’ofendre per situar performances de bon o mal gust o de bona o mala llet, en espais emblemàtics en memòria de les víctimes del sagnant colonialisme dels borbons.
Tot plegat fa pensar que ara, quan bona part d’una transversal ciutadania empenyent al Govern de la Generalitat de Catalunya, prenent plegats la ferma decisió d’esdevenir-se en una república per decidir el model de país que es construirà entre tots, pot ser que els discursos unionistes, en lloc de posar bastons a les rodes, haurien d’atacar amb nom i cognoms la incompetència del monarca i governats de l’estat espanyol i, en cas de fer performances, bé podrien algunes fer-se davant de la Capitania General de Catalunya o del Palauet Albéniz, en lloc de ferir a qui té o no te la pell fina, a causa de les sagnants o cruels repressions que farà segles sofreixen, sofrim.
Llenya al foc sí, però al foc de forn per fer caliu d’àpats no només solidaris sinó de germanor.