tempus fugit

De tant en tant algun creuer selecte tipus clipper gran veler amb cabuda només per a 50 o 70 passatgers, fa escala al port de Maó o al del dic de Son Blanc a Ciutadella. Potser els turistes que hi viatgen pertanyen a aquella classe mitjana alta que pot permetre’s una també alta despesa de doblers pel seu oci, o pot ser que, per estalviar, hagin sacrificat les vacances d’un any per l’altre fent així el somni de navegar damunt d’un emblemàtic veler a fi i efecte de veure realitzat el desig de solcar la mar com els protagonistes de les aventures de princeses i pirates que llegien o veien a la pantalla  en l’adolescència.

Veient-los, se’ls ha de reconèixer un estil diferent de moure’s d’aquells que arriben amb els grans creuers de més de mil cabines de dues, tres i quatre lliteres, i un munt de bars i sales d’oci des de casinos botigues o cinemes, ells, els navegants a vela, tal vegada, si més no durant les vacances, tenen unes altres necessitats menys consumistes però…, el “glamour” elitista que mostren potser no sigui exclusiva pròpia si no més aviat lligada a la majestuositat de la nau i la tripulació que la fa navegar…, d’això, de bon tros, directors, coreògrafs i bons actors i actrius del teatre o cinema, subtilment, ja s’han encarregat de fer-nos-ho entreveure.