Ara que un altre comiat ja és a la vora, em començo a preparar per un adéu que fa temps que intuïa...
Deixaré un rastre de silenci... de secrets íntims, de paraules que he pensat però mai no he gosat dir... i passarà el temps... un abisme insalvable, i la distància... que esdevindrà enyor, tristesa i oblit...
Després de tant de temps, les nits de maig encara em parlen de tu.
Vaig gosar creuar aquell pont en flames i escriure't, ja fa temps, per dir-te tot l'amor que guardava en un racó secret... Sona Anchorage i penso en aquest món secret que he bastit en el silenci de les nits, tan lluny de tu i, tanmateix, tan a prop... La banda sonora de les meves nits parla d'amor, desamor, somnis, esperança, desconsol... Downshifting, el teu nom...
Us proposo una fantàstica explicació d'un nou model d'organització econòmica. No és només un model teòric i, per tant, utòpic. L'economia del bé comú és ja un model en marxa i en expansió.
Silenci i foscor rera els vidres. Aquest serà sempre un punt de trobada. Un espai per recordar els apunts perduts en les llargues nits de temps passsats. Només així m'asseguro de no oblidar-te mai; perquè, ara, en la llum de les tardes, amb un somriure estrany, agredolç, m'adono, sorprès, de com pren forma el meu oblit de tu.
He viatjat tantes nits en el silenci... tantes vegades he escrit escoltant aquesta banda sonora tan nostra... algunes cançons, els seus acords, les notes, la lletra, la veu... em porten encara tan lluny....
Comença la primavera. L'hivern ha estat sec i dur. Els dies de fred m'han ensenyat a viure aquest nou temps des de la distància. N'hem après; amb alguns moments de dolor, de records, d'enyor tanmateix... Potser és millor així, conviure en el silenci que sempre ens ha fet costat... i mirar-nos des de la distància d'un nou temps i un nou espai que ara comença. Seguiré trobant-te en el record... tancant els ulls i dient el teu nom en veu baixa. Déu dirà què en serà de nosaltres.
La meva ànima vola ben lluny, lliure, ben lluny. Sóc feliç, respiro ben fons. Volo lliure i somric.
L'ombra dels Decrets de Nova Planta és allargada...
Davant la imposició i els intents de liquidar la nostra identitat, cal estar atents, sumar esforços i estar units per defensar la nostra cultura i tot allò que ens defineix com a nació. Sí, això ho hem anat fent durant molts anys. Catalunya ha sabut reaccionar sempre davant les agressions. Som un país avesat a la manifestació. La gent del carrer sabem aparcar les diferències i unir-nos davant l'agressió. La gran manifestació del 10 de juliol de 2010 fou un exemple magnífic de cohesió de la societat civil -i un espectacle espantós d'alguns membres de la classe política que fins a darrera hora van tractar de fer-se seves la pancarta i el lema; quina vergonya!. Malgrat tot, l'esperit del 10-J s'ha anat dissolent a l'espera d'una nova sortida al carrer. Sempre he pensat que el més important d'una manifestació multitudinària no és l'acte en sí sinó allò que passa l'endemà. Què se n'ha fet del 10-J-2010?
Potser ara, més que mai, és el moment de deixar les estratègies defensives i marcar-nos els nostres propis objectius. Necessitem un full de ruta. L'acció dels partits polítics és útil però insuficient. Les iniciatives que neixen de la societat civil són imprescindibles. Només així farem camí cap a la independència. Només així demostrarem i ens creurem que l'independentisme no és, ni ha de ser, patrimoni de cap partit sinó un sentiment transversal entre una majoria de la societat catalana. Fa massa temps que juguem a la defensiva. Hem de fer el nostre camí, sense odis, sense rancúnies... sense necessitat de definir un enemic. Ja no necessitem enemics (encara que sabem que hi són), ni agressions per mobilitzar-nos, no cal esforçar-se a trobar un encaix de bon veïnatge dins d'Espanya.
L'Estat propi, el dret a decidir són les nostres fites... només cal perseguir-les.
També des de la distància he pensat en tu. Des de la distància del temps, de l'espai i el silenci... he pensat en tu.
De cop i volta, Fifth Avenue i una cançó reveladora...
...but my hand was made strong by the hand of the almighty. We forward in this generation triumphantly. Won't you help to sing these songs of freedom? 'Cause all I ever have redemption songs. Emancipate yourselves from mental slavery none but ourselves can free our minds, have no fear of atomic energy cause none of them can stop the time... How long shall they kill our prophets while we stand aside and look? OohSome say it's just a part of it we've got to fullfil the book.
Won't you help to sing these songs of freedom? 'Cause all I ever have redemption songs.
Vas marxar sense deixar cap rastre... cap pista per on sortir a cercar el teu pas. Les teves empremtes es fan borroses i comencen a patir l'erosió d'un silenci que desfà el nus del temps que vam compartir.
He oblidat tantes coses... però en recordo encara tantes... la teva veu, el teu somriure, el perfum fresc que deixaves al teu pas...
Cap paraula, cap gest... cap mirada. Silenci, erosió... tot és borrós. Record i oblit es confonen en una terra de ningú arrassada com un camp de batalla després de llargs combats.
Vas marxar sense deixar cap rastre... les teves empremtes... els records, el perfum fresc del teu pas...
Lentament comença a clarejar. Hem caminat insegurs entre la fosca de les llargues nits d'aquest hivern que ja fa temps que dura... Després del llarg viatge, es perfila l'horitzó d'un nou temps carregat de promeses. Només tu i jo coneixem els somnis que hem escrit en el comfort de les nits més fredes.
Voldria donar veu als secrets que amago en els racons de l'ànima. El temps que no hem compartit és la raó de l'espai que ens allunya. Mai no podré desfer els camins traçats, només em queda l'esperança d'un nou temps que alimento en el refugi dels meus versos.
Cada nit enceníem un foc per escalfar-nos dins aquella borda amagada en la muntanya del Béarn...
Què en deu ser ara de la vida a les valls? Enyoro la vida austera i senzilla d'aquell temps que vam viure sense presses lluny de l'ombra del nostre segrest particular.
Aquesta darrera nit de tardor, a la vora del meu foc a Barcelona, escolto els cants del Béarn que em recorden que hi ha una altra manera de viure ben lluny d'aquí.
Alguna cosa em fa pensar que la distància es farà encara més gran... que el meu llarg viatge em portarà encara més lluny... arribarà un dia en què deixarem de parlar amb la mirada... aquest futur incert el sento ara més a prop que mai... i em fa por... em fa por el meu record borrós de tu... del refugi dels teus ulls, sempre alegres, del teu somriure, tan proper, de l'elegància del teu gest... del teu nom.
Aprendre que res no acaba, si, dintre meu, abans no acaba...
No em queda gaire cosa més que oferir-te les meves cançons... des dels primers dies de l'estiu -quan tot just escrivia les primeres paraules de comiat- he fet una llarga de travessia plena de silencis que definitivament m'han allunyat de tu. El teu nom és ja un record de temps passats que s'escola entre el dies tristos del nou temps que he de viure. Res no ha canviat per a tu; accepto amb dolor que no em guardis cap racó dins la teva memòria. En dies com avui les notes tristes del piano i els llums de nadal em fan pensar que ja tot s'ha acabat. El silenci ens allunya i certifica la fi del llarg viatge.
Derrota, silenci, desolació, naufragi...
Esperaré un rescat, seguiré mirant cada dia a l'horitzó... Mentrestant, escriuré postals al cel... trobaràs la correspondència dalt d'un núvol. No em queda gaire cosa més que oferir-te les meves cançons... acompanyades de les paraules que mai ens direm.
Christmas night, another fight
Tears we cried a flood
Got all kinds of poison in
Poison in my blood
I took my feet
To Oxford Street
Trying to right a wrong
Just walk away
Those windows say
But I can't believe she's gone
When you're still waiting for the snow to fall
Doesn't really feel like Christmas at all
Up above candles on air flicker
Oh they flicker and they float
But I'm up here holding on
To all those chandeliers of hope
Like some drunken Elvis singing
I go singing out of tune
Saying how I always loved you darling
And I always will
Oh when you're still waiting for the snow to fall
Doesn't really feel like Christmas at all
Still waiting for the snow to fall
It doesn't really feel like Christmas at all
Those Christmas lights
Light up the street
Down where the sea and city meet
May all your troubles soon be gone
Oh Christmas lights keep shining on
Those Christmas lights
Light up the street
Maybe they'll bring her back to me
Then all my troubles will be gone
Oh Christmas lights keep shining on
Oh Christmas lights
Light up the street
Light up the fireworks in me
May all your troubles soon be gone
Oh Christmas lights keep shining on.
Torna la nit, la foscor i el silenci de les hores calmes. Rera els vidres, s'estén una quietud de curta durada, transitòria, nocturna... res dura per sempre en l'espai dels somnis.
Cremarem les estelles i farem un bon caliu, ens aplegarem de nou a la vora d'un foc que ens escalfi, reviurem el temps passat, mirarem les fotografies d'aquell primer viatge al nord... refarem els camins agafats de la mà, mirarem endavant i seguirem estimant-nos.
