La pissarra digital

Més enllà dels plantejaments partidistes de caire nacional m’agrada pensar que hi ha un sentiment que viu al marge dels discursos oficials.
On és la força que ve del poble? Sovint penso que Catalunya és una nació adormida, que viu en la letàrgia i l’aborriment de la inacció i la dialèctica política.
Emulant el símil de la caverna de Plató, Catalunya viu embadalida amb les ombres que es projecten sobre l’escena política.
Cal fer un gest de valentia i d’autoafirmació popular. Hem de ser valents i fer botifarra, si cal, a l’engany que ens venen els prestidigitadors de la política.
Bon cop de falç.

Una imatge persistent de solitud,
de silenci…
i tal vegada, no ho sé, de patiment.
Podria ser un senyal que alguna cosa no va bé.
Cerques el racó i t’hi amagues… de què?
tens por? què calles?
Voldria saber… entendre,
ajudar-te…
tal vegada voldria ser jo el teu racó.