Publicat el 13 d'abril de 2012
Anirem sempre més lluny
Silenci i foscor rera els vidres.
Aquest serà sempre un punt de trobada.
Un espai per recordar els apunts perduts
en les llargues nits de temps passsats.
Només així m’asseguro de no oblidar-te mai;
perquè, ara, en la llum de les tardes,
amb un somriure estrany, agredolç,
m’adono, sorprès, de com pren forma
el meu oblit de tu.
Aquest serà sempre un punt de trobada.
Un espai per recordar els apunts perduts
en les llargues nits de temps passsats.
Només així m’asseguro de no oblidar-te mai;
perquè, ara, en la llum de les tardes,
amb un somriure estrany, agredolç,
m’adono, sorprès, de com pren forma
el meu oblit de tu.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Life in slow motion per downshifting | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent