Good bye blue sky
Aviat canviaré de feina…
deixaré enrera un quadrienni ple d’experiències, d’aprenenentatge
professional, una etapa ben fecunda, plena d’anades i vingudes, de
reptes, d’esforços, d’etapes, cicles i onades… moltes onades…
potser ara és el moment de canviar i deixar que la darrera onada em porti a una nova illa per descobrir… a noves terres, nous horitzons.
Sí, la fi d’aquesta etapa ja és a prop. En tinc ganes.
Marxo ben content, agraït per tots aquests anys; convençut de la meva gran evolució professional en aquests darrers anys a Provença. Mai fins ara havia tingut la sensació d’aprendre tant en una feina.
Encaro el nou repte ple d’il·lusió, amb la força que em dóna el bagatge dels darrers anys i amb l’estima cap a la casa que m’acull, que, al cap i a la fi, no he deixat mai de sentir-la com casa meva.
Més enllà de les tasques concretes que em tocarà desenvolupar, principalment, explicar la lliçó als meus alumnes…. espero també tenir un cert marge per a parlar-los d’altres coses, apropar-los a l’estimació i el respecte que sento per la natura, ensenyar-los a contemplar el cicle de les estacions de l’any…
a ser observadors, i crítics…
a ser algú, a menjar millor, a comprar menys, a consumir amb responsabilitat…
a ser austers, humils, nobles, romàntics…
a escriure el seu propi bloc, per què no?…
a imaginar més i a somniar sempre.
Estic convençut que puc fer-ho.
A casa tots dormen.
Is there anybody out there?
