La pissarra digital

Després de la confusió arriba la lucidesa i apareixen totes les pors. Començo a adonar-me de les possibilitats d’un llarg adéu i això m’espanta.
M’agradaria trobar la justa mesura per tot plegat, però les dificultats s’imposen i em paralitzen.
Ara mateix no sé imaginar res més que un nou escenari amb més silencis i solitud que els camins que he atravessat fins ara. Tinc por; una por profunda i secreta que tracto d’amagar tant com puc lluitant contra l’esgotament de tants dies de silenci.
Fa dies que els vents no són propicis. Caldrà esperar amb paciència la ventada suau que em condueixi cap a Ítaca.

Trobaré els camins que em portin de nou cap a tu.
Pensaré des de la distància en els nostres dies.
Refaré en silenci la nostra llarga travessia.
Tornaré a buscar-te. N’estic segur.
Espera’m.