Fa tant de temps que ens allunyem…
… l’un de l’altre…
fa tant de temps que som lluny…
… l’un de l’altre…
que ara, ja, el record de tu se’m fa present,
com si no hi fossis.
L’empremta de la teva manera de fer, i de ser…
resta encara intacta
en aquest petit racó de les meves nits
on escric en silenci el teu nom.