El violinista celest

Un embussament de dues hores a Mollet del Vallès, l?accident del divendres a la tarda i el temps tempestuós van evitar que la crònica dels dos dies de poesia en aquesta ciutat que tots ens estimem fos completa. Això no obstant, les bones sensacions ens han acompanyat al llarg de les Jornades celebrades a la Casa de la Cultura de Girona que, amb només dos anys d?existència, s?han consolidat com un encontre necessari, com uns dies imprescindibles per l?intercanvi d?idees i projectes i, no menys important, per situar les noves veus que van sorgint dins el nostre panorama poètic.

Aquestes segones jornades van comptar amb l?aparell teòric de Sam Abrams i Joan-Elies Adell, el primer va parlar sobre l?experimentació en poesia, i el segon va dibuixar un ample panorama que anava de les avantguardes històriques a la literatura digital. Tots dos van representar postures ja conegudes que van defensar amb entusiasme.

Però les particulars condicions en què vam assistir a les Jornades han fet que ens quedéssim amb aspectes laterals, amb sensacions que conformen un panorama optimista de la poesia catalana i de la seva capacitat per a projectar-se en el futur…

Història 1.

Molts poetes tenim el costum de pensar que el nostre és un gènere ocult, que per gaudir d?un bon llibre de poemes s?ha d?atresorar intimitat, silenci. Alguns dels autors de les Jornades van demostrar que a més d?això existeix l?element afegit. Va fer goig sentir com Víctor Sunyol explicava els paràmetres que regeixen la seva obra, sobretot perquè s?endevinaven fruit d?una intensa recerca, d?un compromís personal sense esquerdes. Sunyol va convèncer amb les seves reflexions, no sempre acadèmiques però contundents. I ens va recordar també que la creació literària no necessita les grans teories per manifestar-se.

En aquesta línia, s?ha de fer esment de les paraules d?Arnau Pons, Antoni Clapés i Lluís Calvo, que es van enfrontar a un tema concret ?El poema, una revolta??, sense que la moderació de la taula fos afortunada. I, al bell mig de tot això, amb els autors que llegien i comentaven la seva idea de la poesia, vull recordar les opinions assenyades i experimentades d?en Benet Rossell, una presència amable que transmetia saviesa i interès.

Història 2.

En qualsevol encontre d?aquest tipus es barregen l?entusiasme i la quietud, el seny i la rauxa. La diferència d?edat entre els participants, les diverses tendències que representen, necessita de persones que es moguin entre bastidors, autors capaços de tendir ponts. En aquest punt, el paper de Carles Hac Mor i d?Esther Xargay és fonamental. Podríem parlar de l?entusiasme de l?Esther o de la confluència d?estima i respecte que plana sobre la figura d?Hac Mor qui, tot i apuntar cap a l?experimentació i el joc, treu el profit necessari a l?ofici de poeta per suscitar adhesions d?escriptors que es mouen per camins diferents. La xerrada d?aquest últim sobre ?La novel·la inexistent? va dinamitzar un encontre que fins aleshores havia transitat per camins massa acadèmics.

Història 3.

M?havien explicat moltes coses de Josep Pedrals, però sempre fregant dos pols oposats. Alguns opinaven que era un clown, altres que era un geni. Els seus llibres, en tot cas, m?havien demostrat que no era cap ignorant en matèria poètica, més aviat al contrari. A Girona es va confabular amb Laia Noguera per oferir un recital al seu estil, provocador, iconoclasta, divertit. Tots dos van merèixer un excel·lent per la intensitat que saben atorgar a una manera de fer i de dir la poesia que alguns poden considerar una broma pesada. Però, a poc que mantinguessis una actitud oberta, el recital dels dos poetes només et podia agradar, i molt.

Una de les raons principals, segons jo ho veig, és la base des de la qual es parteix, parteixen tots dos, disseccionant l?ofici. Sens dubte la profunditat dels plantejaments, la recerca al més fons dels ets i uts de l?escriptura i un cert treball escènic van fer del recital un espectacle que anava molt més enllà de ser divertit. Al final una sensació amable, la de confirmar que la poesia pot transcorre per altres vessants i que aquests són capaços de transmetre entusiasme. L?actuació-recital de Josep Pedrals i Laia Noguera va deixar al saló d?actes de la Casa de la Cultura de Girona una impressió estimulant. La qual cosa gairebé és un tresor en els temps que corren.

Història 4. (En off)

Aquests dos dies a Girona van ser de nou una confirmació de la importància de l?off congress, on els poetes es van relacionar entre ells sense importar la tendència, on la cordialitat va sorgir com a motor de les relacions entre les persones que assistien, amb independència de què pensava cadascú de l?altre poèticament parlant. El congrés va ser també això, converses interminables o d?altres més fugaces que et despertaven petits interessos que potser es concretaran algun dia.

També pren importància el recital posterior a l?últim sopar, on van participar tots els escriptors assistents dirigits de manera informal, però implacable, per l?Antoni Clapés. Un bon moment per entendre alguns per què dels petits interessos que s?havien anat gestant. I en aquest punt un prec a l?organització -més que eficient al llarg dels dos dies-: la mala acústica de l?espai on tenen lloc els sopars van deslluir el recital. S?imposa un micròfon, potser portàtil, petit, potser invisible, per tal que les veus dels poetes no es perdin de rebot en rebot contra els antics murs de l’edifici. Si algú pensa que pot matar l?espontaneïtat és que no va comprovar in situ que d?això els poetes en tenen prou.

Per últim s?ha de reconèixer la tasca dels responsables i d?alguns dels participants. Com ara un Lluís Freixas impecable, ajudat d?un equip no menys diligent. Un Roger Costa-Pau que sap fer-se notar només quan és imprescindible per atorgar sentit a les coses. Un Antoni Clapés que atresora savoir faire i mà esquerra per esdevenir fonamental en qualsevol reunió d?aquest tipus. A més de molts amics i amigues, companys i companyes que van convertir la Casa de la Cultura de Girona en un cau de poesia i converses.

Diuen que les pròximes Jornades seran d?aquí a dos anys. Biennal poètica a Girona, doncs? Sigui com sigui, hi ha molts que l?esperarem com una de les fites de l?any.  

Fotografies>

Exterior: D?esquerra a dreta, Roger Costa-Pau, Jaume Ribas i la seva companya, en una imatge de Víctor Sunyol.

Arxius:

Foto 1. Lluís Calvo i Antoni Clapès.

Foto 2. Laia Noguera i Josep Pedrals.

Foto 3. Lluís Solà i Roger Costa-Pau.

(Les tres fotografies fetes per Dolors Udina)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!