El violinista celest

En altres cultures, per exemple la portuguesa, és més freqüent trobar estudis que persegueixen la comprensió i visualització dels territoris literaris o artístics. Què seria de Santiago Rusiñol sense Sitges o d?Emili Teixidor sense Vic, posem per cas. En la cultura catalana s?ha considerat sovint que aquest tipus de recerca ratlla el localisme i que, en conseqüència, no és necessària per a construir un art d?abast universal. L?errada de perspectiva és enorme, més encara si pensem en obres cabdals de la cultura contemporània.

El viatge a l?origen de la literatura de García Márquez, que alguns autors han fet recentment, no pot sinó aprofundir en una petita població colombiana que se?n diu Aracataca; d?altra banda, els estudiosos del Romanticisme saben molt bé la importància d?un petit riu anglès, el Wye, sense les riberes del qual, Turner, Wordsworth, Gilpin i molts altres, veurien reduïdes significativament l?abast de les seves obres pictòriques o literàries. Cap dels dos territoris, ni Aracataca ni el Wye, serien molt més que petits punts en un mapa sense la circumstància artística.

És per això que constitueix una autèntica sorpresa l?aparició de llibres com Un passeig amb els sentits, de la natura a l?art, de Fina Anglès. Sobretot perquè la perspectiva assolida va molt més enllà de la guia cultural o paisatgística. L?obra funciona com a passeig pels pobles de l?Aleixar i Maspujols, sempre de la mà de les pintures de Joaquim Mir i l?escriptura de Marià Manent…

Després de l?accident que Joaquim Mir té al Torrent de Pareis el 1904, a Mallorca, decideix tractar-se a l?aleshores moderníssim Institut Pere Mata de Reus. El pintor s?instal·la primer a Maspujols i, més tard, a l?Aleixar, on residirà al llarg de set anys i mig. No és necessari ressenyar la importància de l?obra mallorquina de Mir, però s?ha de veure com un magnífic preàmbul per als quadres que pintaria a l?Aleixar, ja que molts d?ells figuren sens dubte entre els favorits de qualsevol admirador del seu art: ?El racó de la figuera?, ?Maspujols?, ?Ametllers florits? o ?Poble escalonat?.

L?escriptor Marià Manent començarà la seva relació amb l?Aleixar alguns anys més tard, amb motiu del seu casament amb Josefina Segimon el 1929. Des d?aquest moment, Manent estiueja al mas familiar dels Segimon, però serà a partir de la Guerra Civil quan la vinculació es fa més freqüent, la qual cosa es reflecteix als seus dietaris.

Fina Anglès estudia la vida i l?obra dels dos artistes, gairebé sempre relacionant-les amb les imatges o els textos, en una feliç conjunció que s?extrema amb les seves notes de camp. Són aquestes les que ens fan reviure els llocs i les circumstàncies, acompanyades per un estudi de la natura i la fauna de l?indret que inclou un CD-Rom amb imatges, un petit documental que recrea l?estada dels artistes i, fins i tot, els cants dels ocells de la zona.

Tot plegat ens fa gaudir d?allò més amb la lectura o la visita, imprescindible, construint un marc de referències visuals i sensorials capaç d?atorgar-nos una perspectiva molt més justa i propera de l?obra artística. Un passeig amb els sentits és una joia poc usual dels estudis artístics que, pel nostre bé, demanem que generi imitadors amb urgència.

Fotografia: Fina Anglès signant el seu assaig el dia de Sant Jordi. c) Gemma Alegria.

(Publicat al Serra d’Or)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!