Lluitar, crear, construir!

A vegades és diumenge a la vesprada i
encenem la pantalla i al menjador de casa fa tanta calor que confonem
els termes i comencem a veure com a populistes governants que volen
celebrar consultes populars i com a sensats els militars que, per
impedir-ho, els segresten. És el que té jutjar el món des del nostre
sofà. Una anàlisi de sobretaula en què la basca i la desídia permeten
d’interpretar realitats de països llunyans com si foren comparables a
la nostra, esquivant petits detalls com que en aquell lloc la pobresa
extrema afecta el seixanta-set per cent de la població i l’augment
desorbitat de l’enriquiment dels poderosos continua creixent en relació
amb el de les bandes que inunden de violència els carrers i els cors
del jovent. Però això no ens importa gaire o no hi volem pensar perquè
fa massa calor i és diumenge a la vesprada i, a més, a la tevé diuen
que aquell mandatari tenia contra seu els partits polítics
tradicionals, els grans grups empresarials, l’exèrcit i l’església. I
sembla que el president era un dels seus, però ara l’odien a mort
perquè resulta que ha agarrat un atac de bogeria, o de realisme, i s’ha
aliat amb els dimonis de banyes i cues roges i per això els de dalt han
decidit de boicotar la consulta popular no vinculant que pretenia
sondar l’opinió dels ciutadans sobre un possible referèndum per a
canviar una constitució escrita en plena època Reagan, quan el país era
base d’operacions de la guerra bruta nord-americana a l’Amèrica
Central. I ja que, malgrat les amenaces, el president s’ha encabotat a
tirar la consulta endavant, els del tribunal suprem i el parlament han
rescatat un bulldog en forma de general graduat a l’Escuela de las
Américas perquè encapçale un cop d’estat i nomenar així un president en
menys de vint-i-quatre hores amb una carta de renúncia falsificada. I
tot això, el locutor ho diu mentre la pantalla continua emetent les
imatges dels soldats i els tancs i els helicòpters i els fusells i els
del color de sempre celebrant l’arrogant victòria sobre els de l’altre
color de sempre. Alguna cosa deu haver fet, pensem, i ens deixem endur
per aquesta moral que protegeix les vergonyes. I la història es
repeteix, però nosaltres ens alcem del sofà perquè ja hem dit que era
diumenge i tocava descansar i busquem alguna cosa fresca per a beure
mentre a l’altra punta del món, en una d’aquelles repúbliques dites
bananeres, un altre president que creia poder fer reformes profundes a
unes injustícies més profundes i que per aconseguir-ho havia gosat
preguntar al poble la idoneïtat de realitzar-les, és encanonat,
emmanillat i deportat. Però només era un populista, ens repetim mentre
ens calcem unes xancletes i eixim al carrer a gaudir de la fresca en la
nostra tranquil·la i segura llar occidental.

[Publicat el dilluns 29 de juny a Vilaweb]