Lluitar, crear, construir!

Et soprens quan tornes a aquell institut on et vas criar a València
i descobreixes una sala plena d’estudiants com tu fa ja prop de vint
anys que malgrat tot continuen endavant al cap i casal amb nous grups
de música o nuclis de SEPC o altres inicitives que mantenen viva
aquesta flama que durant generacions hem anat rellevament gairebé
secretament.

Et sorprens quan vas a Crevillent, al sud
del sud, al front meridional, al cor del Vinalopó, i topes amb una aula
i un saló d’acte ple de joves que volen escoltar-te però ets tu el que
flipes quan pugen a l’escenari un parell d’adolescents rapers i
comencen a disparar trets en forma e cançons amb base hip hop i en
valencià amb lletres incendiàries que amplifiquen les veritats que
alguns volen callar.

Et sorprens quan vas a Torrent i
descobreixes un institut que malviu entre barracons amb professors
heroics que per a continuar organitzant actes i xerrades, per
iniciativa pròpia i sortejant els impediments administratius, han de
desplaçar-se amb tota la classe, vint minuts caminant, fins a un altre
centre que disposa d’una sala condicionada per parlar i compartir.

Et sorprens també quan vas a Gandia
i et trobes amb el mateix panorama, amb uns mestres de valencià que es
trenquen les banyes cada dia per a oferir activitats i fer de la
nostra, una llengua atractiva encara entre l’alumnat, batallant contra
la falta de mitjans i les travetes continues de l’esperpèntica
conselleria d’educació que ens governa.

I així, podriem continuar
i continuar, perquè, com sabeu, el nostre panorama educatiu està farcit
d’exemples que omplirien no un llibre, sinó una enciclopèdia d’experiències d’atacs, dignitats i
resistències.