A vegades una sola cançó és capaç d’emocionar-te o senzillament d’explicar-te una part de la teua vida. Jo sempre he pensat que les cançons no són de qui les fa sinó de qui les escolta, o millor dit, de qui les fa seues. A mi m’ha passat això amb moltes cançons però avui especialment amb
Ahir es reconegué per fi, la Copa de la República que guanyà el Llevant UE el 18 de juliol de l’any 1937. Ho feu un Congrés dels Diputats que es comprometé a exigir a la RFEF que reconega i oficialitze el títol, l’únic que ha assolit aquest modest club de la meua ciutat. Com hem
Divendres passat vaig participar a l’acte de presentació de La Greda (dit també de la terra volcànica) un nou i encoratjador col·lectiu independentista de La Garrotxa. Ho vaig fer convidat pels meus vells amics i companys d’Olot, com en Ricard Torné o en Lluís Riera amb el qui vam tindre la sort de compartir els
Seguint amb aquesta sèrie d’apunts sobre la censura a l’estat espanyol, avui us parlaré d’uns fets recents que precisament apunten a la mare dels ous de la qüestió: la censura reial, és a dir, la censura que exerceix l’estat per a protegir el símbol de la seua unitat. Sempre m’ha fascinat aquesta capacitat de practicar
Si ahir vaig escriure un apunt en clau d’humor, avui ho faré en clau d’autodefensa. I ho faré per a relatar un dels mals que més està afectant els darrers temps al món de la música a l’estat espanyol en plena democràcia: la censura ideològica. Tot va començar l’any 1993 quan el llavors coronel de
Això és el que va dir ahir un informat (tot i que marginal) partit polític valencià en comunicat públic: Hoy viernes a las 22:30 horas y con motivo de la Fira de Canals, actuarán las formaciones Arròs Caldós y el grupo Obrint Pass (sic), formación musical de marcado carácter pancatalanista e independentista. Esta formación musical
La felicitat és un sentiment difícil d’explicar. La sents, la palpes i se’n va. És veloç i efímera però capaç de copsar-te en un segon. Jo ahir la vaig sentir en un escenari de Barcelona durant uns quants moments fugaços. Vaig veure-la arribar i com em calava tots els nervis. A vegades inclús t’afecta el
Des d’Els Ports m’arriba aquest mail: "Semblava que l’Aixadella havia mort. Després d’aquella pre-Aixadella ’06, no va haver l’Aixadella’06 que tots esperàvem. La falta d’implicació del col·lectiu o els problemes per reunir-se periòdicament han fet que haja tingut que passar un any per a que una nova jornada de festa, reivindicacions i consciència ecològica arribe
Durant aquest tres o quatre dies en què he estat totalment submergit en la història i la cultura gallega, he fet diferents troballes. I la que més m’ha impactat ha estat la descoberta d’una de les figures claus de la seua cançó: Suso Vaamode. Aquest cantautor de Vigo, nascut durant els foscos anys cinquanta, fou
De Galiza torne captivat per la polèmica que allí s’està vivint entorn a la creació d’escoles bressol gallegues, anomenades Galescolas, on la Xunta pretén implantar el seu model d’immersió lingüística. Aquesta polèmica enllaça plenament amb un altre tema que sempre m’ha fascinat des de que vaig estudiar Filologia Catalana a València: les diferents normatives del
La setmana passada tornant de La Marina no deixava de pensar en la capacitat de generar projectes i il·lusions d’aquesta comarca. En el país on vivim és tota una proesa. I en la vessant que jo més visc, la música en la nostra llengua, aquesta proesa ha esdevingut un referent emocional, un batec constant que
Aquesta nit un grup de feixistes ha atacat Ca Revolta. I no ho han fet com fins ara. Anit aquesta gent es van atrevir a usar pistoles de perdigons contra les seues finestres. No és el primer atac però, ni en serà l’últim. Encara són ben vives les bombes i les agressions de tot tipus
Mentre llegisc la notícia, la trista notícia, no puc deixar de pensar-hi. Intente anar a dormir, jeure, llegir, però no puc. Pense en els pobles, en Atzeneta del Maestrat, en Llucena, en Les Useres, en els paisatges de boscos i ametllers que tantes vegades he creuat camí d’Els Ports i no puc dormir. Avui estic
Davant la tragèdia de l’Alcalaten jo em pergunte, com és possible que l’estat es gaste milions i milions d’euros en tecnologia militar i no tinga mitjans per apagar els incendis dels nostres boscos en poques hores? I davant la tragèdia grega, com és possible que el món occidental siga capaç d’envair militarment un país sencer
Diumenge passat vam viatjar fins a la Catalunya Nord per a participar a la Universitat Catalana d’Estiu. Al dia següent del concert ens vam aturar a Vilafranca de Conflent. Ens va sorprendre la seua ciutat emmurallada i un gran cartell en francès: ‘Villefranche de Conflent au patrimoine de l’Unesco’. Vaig arribar a casa i em