Lluitar, crear, construir!

Durant aquest tres o quatre dies en què he estat totalment submergit en
la història i la cultura gallega, he fet diferents troballes. I la
que més m’ha impactat ha estat la descoberta d’una de les figures claus
de la seua cançó: Suso Vaamode.

Aquest cantautor de Vigo, nascut
durant els foscos anys cinquanta, fou un incansable militant de
l’esquerra nacionalista gallega. L’afició al cant l’enganxà de ben jove
quan començà a publicar els primers discos i a participar en projectes
musicals col·lectius de recuperació de la tradició literària gallega.
L’any 1.979 però, la seua trajectòria feu un gir inesperat quan durant
un recital contra les nuclears a Pontevedra, Suso va afegir una estrofa
a una de les seues cançons on maleïa explícitament la figura històrica
d’Espanya.

Aquests versos provocaren l’ira del nou l’aparell
judicial democràtic i es transformaren en una condemna de 6 anys i un
dia de presó. Suso optà per l’exili (ja en democràcia i per cantar una
cançó!). Viatjà per tot Europa i acabà instal·lant-se a Veneçuela. Allí
rebé la solidaritat d’un gran nombre de cantants gallecs i portuguesos
que denunciaren el silenciament del seu cas a l’estat espanyol. Cinc
anys més tard, davant el canvi de govern a Madrid, Suso decidí tornar a
Galícia on fou detingut i empresonat durant 46 dies. Finalment però, el
nou govern de Felipe Gonzalez li concedí l’indult davant la pressió
popular.

Durant el seu exili, Suso havia aprofundit en la seua militància i en
la seua tornada encetà una llarga gira de suport a les diferents causes
de l’esquerra independentista gallega. També col·laborà estretament amb diferents
col·lectius i contribuí a la recuperació de la música d’aquell país amb
la creació d’un segell propi per a grups novells.

L’any
1.999 però, vint anys després d’aquella condemna, se li diagnosticà un
càncer greu. Aquest fet commocionà al món cultural d’aquell país que li
dedicà un sentit homenatge a Salvaterra do Minho en el marc del Festival da Poesia No Condado, on precisament vam estar dissabte passat. Més de 3.000 persones ompliren un pavelló a vessar, en un concert que s’allargà durant set hores i on hi participà el bo i millor de l’escena musica gallega.

Finalment,
el 16 de febrer de l’any 2.000, Suso Vaamonde morí als 47 anys d’edat.
Deixà un llegat de catorze discos, centenars de cançons i una flama ben
encesa al cor dels gallecs. "A Persoa máis representativa na historia
da música do noso país" com va dir el poeta Manuel Maria. Tan de bo el seu exemple, com el d’altres, ens servisca per a tots.

Més: Suso Vaamonde, unha vida en prol da loita
Vídeo: ‘Compañeiro Daniel’ dedicada a Castelao, en una actuació a la TVG dels anys vuitanta

ALFONSO DANIEL RODRÍGUEZ CASTELAO

Compañeiro Daniel de vida innumerable
como os astros do ceo i os camiños do mar
na tenebrosa noite da patria inhabitable
témoste no recordo con mao á luz alba.
A ti falo Daniel morto lonxe da terra
es noso i a túa luz alumea a escuridá
que nos deixou a historia de tres anos de guerra
en que os lobos mataron a luz e libertá.

Compañeiro Daniel, as pistolas sonaban
i enloitaron cunetas con sangue loitador
as pistolas sonaban i os panbidos berraban
a terrible victoria do odio e do terror.
E ti fúcheste lonxe predicar no deserto
pra erguerdes un exército que endexamais loitou
e morriches un día sin veres entreaberto
o camiño da volta que a túa alma soñou.

Pro na Patria abatida e do pobo explotado
nacimos nós os fillos da morte e do tristén
percurando furiosos vinganza e novo Estado
i unha roxa alborada sin cabo nin comén.
I a ti bo compañeiro que o furacán aleibe
matou desesperado na outra banda do mar
prometémosche a terra dunha Galicia ceibe
pra enterra- los teus ósos onde teñen que estar.

(Lletra de Darío Xohán Cabana)

"Et prometem la terra d’una Galícia Lliure
per a enterrar els teus ossos allà on han d’estar"

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!