Lluitar, crear, construir!

De Galiza torne captivat per la polèmica que allí s’està vivint entorn a la creació d’escoles bressol gallegues, anomenades Galescolas, on la Xunta pretén implantar el seu model d’immersió lingüística. Aquesta polèmica enllaça plenament amb un altre tema que sempre m’ha fascinat des de que vaig estudiar Filologia Catalana a València: les diferents normatives del gallec i la seua relació amb el cas de la nostra llengua.

Com a introducció hem de saber que el gallec és una llengua romànica, derivada de l’antic llatí de la província romana de Gallaecia. Aquesta evolucionà cap a la llengua medieval coneguda com galaicoportuguès que gaudí de 700 anys de plenitud dins dels diferents regnes que acabarien abraçant la Corona de Castella. La Conquesta d’Al Andalus però, marcà el rumb de la seua història quan el 1.129 Alfons Henriques culminà les aspiracions sobiranistes del comtat de Portugal i en declarà la independència de Castella.

Aquesta divisió propicià, lògicament, dues històries diferents per a la mateixa llengua. A Galícia, la llengua restà sota el control i la influència del rei i la llengua castellana mentre que a Portugal evolucionà lliurement sense l’influx directe d’aquesta. La pèrdua de la independència a causa de diferents núpcies reials no acabà de quallar i el 1.640 Portugal assolí definitivament el seu estatus actual.

A Galícia per contra, l’aliança de la seua noblesa amb les causes, i les derrotes, castellanes desembocarien en els anomenats ‘Séculos Escuros‘, tres segles de regressió i desprestigi lingüístic on el gallec perdria tots els seus usos cultes i per tant, l’oportunitat homogeneïtzar-se i codificar-se tal i com ho estaven fent el castellà, el portuguès o el català en aquells temps.

No fou fins al segle XIX, quan el moviment cultural galleguista comença a alçar el cap de la mà del ‘Rexurdimento‘ protagonitzat per personalitats com Rosalia de Castro. Les dictadures de Primo de Rivera i sobretot la de Franco tornaren a esclafar un nacionalisme gallec modernitzat que a la meitat del segle XX, i encapçalat per Castelao, començava a bastir les bases del model nacional, social i lingüistic al què aspirava. L’any 1.982, finalment, l’Instituto da Lingua Galega (ILG) i la Real Acadèmia Galega (RAG) fixaren l’actual normativa oficial del gallec coincidint amb les primeres eleccions autonònomiques que, dissortadament, guanyà la dreta espanyola d’Alianza Popular (AP). Aquesta darrera desfeta i les posteriors victòries de l’exministre franquista Manuel Fraga, defensor del caràcter espanyol del gallec, tornarien a marcar el rumb de la història i sembrarien les llavors de l’actual enfrontament entorn al model normatiu a seguir.

En el seu camp de batalla s’alineen bàsicament tres posicions. La primera i oficial, la proposada per l’esmentat ILG i la RAG, defensa la singularitat del gallec com a llengua emparentada però diferenciada del portugès, apostant per les grafies i formes derivades del castellà. La segona, la reintegracionista de l’Associaçom Galega da Língua (AGAL) i el Movimento de Defesa da Língua (MDL), considera que gallec i portuguès són variants d’una mateixa llengua i que la primera ha de reintegrar-se als sistema lingüístic de la segona (amb les seues grafies però respectant les formes pròpies) per garantir la seua supervivència. La tercera, que és una versió d’aquesta, s’anomena lusista i promou l’adopció total de la normativa del portugès internacional.

Com podem observar, la història, els debats, i els rerefons polítics i ideològics que aquesta amaga té molts paral·lelismes amb els qui hi al català, especialment amb el que es parla més al sud del riu Sènia. Les seues lliçons però, la seua fragilitat actual i les diferents vies que han posat sobre la taula els seus lingüistes i parlants per a combatre-la, ens poden a ajudar a construir una visió objectiva sobre la nostra pròpia realitat. Un anàlisi serè sobre la naturalesa de les nostres debilitats així com de les armes que han utilitzat al llarg de la història els nostres enemics. Només així, analitzant i construint sobre els nostres errors, podrem traçar les estratègies que ens permetran garantir el futur en joc del nostre patrimoni més estimat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!