Lluitar, crear, construir!

Divendres
passat vaig participar a l’acte de presentació de La Greda (dit també
de la terra volcànica) un nou i encoratjador col·lectiu independentista
de La Garrotxa. Ho vaig fer convidat pels meus vells amics i companys
d’Olot, com en Ricard Torné o en Lluís Riera amb el qui vam tindre la
sort de compartir els anys que va viure al nostre barri de València.

La
meua presencia a l’acte es va complicar perquè el concert que havia de
fer a Santa Coloma de Farners es va suspendre i amb ell l’excusa
perfecta per a apropar-me fins a Olot. Igualment però, vaig agafar un
tren i em vaig plantar a Barcelona. Allí em van recollir l’Adrià i el Roger i tots junts vam viatjar fins a Olot.

A l’acte, un sopar de més de cent persones a l’antic cinema Núria, em van fer dir unes paraules. No he
parlat moltes vegades en públic i tampoc tenia res preparat. Vaig
improvisar sobre la marxa al voltant de la llarga conversa que havia
mantingut al cotxe amb els companys de Barcelona. Després vaig poder
saludar a vells amics que feia temps que no veia i a altres que encara
no coneixia. Tots ells em van fer sentir com a casa i van compensar
l’esforç del viatge i d’haver deixat la meua ciutat en un dels pocs
divendres lliures del calendari.

Uns d’ells, l’Oriol i la Judit de Vilanova del Vallès, em
comentaven que s’ha de fer estrany estar sempre encerclat de gent que
només coneixes de dies fugaços, de passada, de viatges i concerts. Jo
sempre dic que aquesta és la meua gent, la que ha omplert la meua vida
des de fa molts anys i per tant amb la que em sent més a gust.
És estrany, però sempre he viscut amb un peu ací i un altre allà i
arreu he trobat companys que m’han acollit i m’han fet costat.

No
voldria en aquest escrit treure-li protagonisme a La Greda com a
col·lectiu però si que m’agradaria dedicar unes paraules a tota la
gent que dia a dia omple d’energia i compromís el nostre país. I no
parle de ningú en concret sinó de tots en particular, de la gent que
dóna molt sense esperar res més a canvi que la satisfacció col·lectiva de
seguir sumant i construint.

A ells, a vosaltres, els correspon aquest agraiment. No sé quan de temps estarem disposats tots plegats a seguir endavant amb tot això. Potser ho deixarem i en vindran d’altres. Tan se val. L’únic que sé és que sempre estaré orgullós d’haver compartit nits com aquesta al vostre costat. Vosaltres sou la nostra greda, la terra d’un volcà preparat per a esclatar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!