Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
A vegades una sola cançó és capaç d’emocionar-te o senzillament
d’explicar-te una part de la teua vida. Jo sempre he pensat que les
cançons no són de qui les fa sinó de qui les escolta, o millor dit, de
qui les fa seues. A mi m’ha passat això amb moltes cançons però avui
especialment amb una del Cesk Freixas.
Segurament perquè vaig
tindre la sort de compartir amb ell un dels seus concerts en solitari
divendres passat al Casal Jaume I de Russafa. O perquè veníem de Múrcia
on vam tocar a les tres de la vesprada i on en un tres i no res vam
desmuntar tots els tòpics i prejudicis que portàvem enquistats.
Segurament
també perquè després de xerrar amb el Cesk, i amb el Pau Alabajos i amb molts altres joves que
omplien el Casal, vam anar al Guirigall del Carme i em vaig
retrobar amb molts amics amb qui he compartit intenses hores de pis i
de vida com el Pau, l’Ivan o el Natxo. Segurament només perquè tot això
em continua emocionant i perquè cada vegada valore més poder sentir-me
viu amb totes aquestes històries-victòries que compartisc amb
vosaltres.
Aquesta és la força que tenen les cançons.
Resumeixen records i els fan menys fràgils. Un viatge, un concert, unes
cançons d’en Freixas i unes cerveses entre amics. A vegades tot és tant
senzillament emocionant com això.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al llegir aquesta actualització…no podia marxar sense dir que l’has clavat…
És que aquesta cançó des del primer dia que la vaig sentir…és especial…és que és preciosa…i..aix, és que m’encanta!=)
Se’ns dubte no hi ha res, com compartir una bona estona, amb bona companyia i repleta de nostàlgia…
Salut i una abraçada!
Xavi,
És nota que ets un xaval amb grans sentiments. Valorar una cançó o unes cerveses amb companys forma part de l’ideal de vida més important per a qualsevol persona. Els sons i la lletra d’una cançó poden alegrar un moment. El record de moments viscuts amb companys de pis és impagable, en una societat tan materialitsta com la que vivim. Gràcies per voler compartir aquests sentiments amb nosaltres, tal com dius al post, nosaltres et llegim amb moltes ganes.
una abraçada,
emigdi
Vaja amb l’amic Cesk. Pareix que està arribant al cor de tots el Països Catalans. En el concert de Pollença (Mallorca Septentrional) també em va emocionar especialment aquesta cançó. He de dir que pot ser hi va influir el fet que just abans del "Dies i nits d’amor i de guerra" em donés les gràcies, però sens dubte aquesta cançó reflecteix la gran persona que és en Cesk. Personalment li estic molt agraït.
Visca la Terra!
Et dones les gràcies per aquest nou descobriment (gran cançó, gran músic), i també per el meravellós Femi Kuti, que no tenia ni la menor idea de la seva existencia, i que m’ha alegrat alguns matins de cotxe, i altres de festa.
I enhorabona per el concert a Múrcia. Llàstima no haver anat. A veure si ens veiem a Elx el próxim dia 8 d’octubre… Per cert, a quin hora és?
Ja queda poc per al 9 d’octubre!!!
Ei Xavi, aquest comentari: "sé el que és baixar de casa i quedar-se mirant el buit al paviment…" em va fer riure molt tio, és exactament el que em va passar així que la vas clavar.
Sobre això que has escrit, no calen gaires comentaris, els moments aparement normals amb els amics de sempre són aquells més especials, és una felicitat dificil de descriure.
Has debutat aquesta 15ena no? Bé tio! gràcies per posar la teva ajuda en aquest projecte
una abraçada!
Jordi
Mil gràcies, de debò, per tot plegat.
A veure si ben aviat podem tornar a coincidir; l’altre dia es va fer curt!
Una abraçada sincera des del Penedès.
Fins ben aviat, Xavi!
Gràcies, de tot cor.
Cesk
A nosaltres en canvi ens ha passat amb Viure, Una Història d’amor, Lluna de Plata, Alça’t, Quan es fa fosc, Tres Segles, Camins, Cante, Dakar, L’Últim Combat….no es tracta d’una sola cançò Xavi…..és tot el vostre darrer treball… arriba fins l’ànima de quassevol que tinga emocions i sentiments. I per suposat, cançons i melodies que donen part de la nostra vida recent. Les fem nostres com si les haguerem parit nosaltres mateixos, perque si d’emocions viscudes es tracta, Benvingut al Paradis, ens porta al cor mateix dels nostres sentiments. Teniem que dir-ho i aprofitem aquesta oportunitat.
… vaja… una es troba un poc nyonya, paxuxeta, morrinyosa un dia i què fa?… buscar a la gent… i si està lluny, lluny, el que es diu molt lluny?… doncs anar teclejant noms… i ja m’has fet que em caiga una llagrimeta… ai… les paraules i les músiques… una abraçada, xavi, des de l’altra punta del món,
aitana
hola xavi!soc andreu, de cornella de llobregat. Fa mol que us segueixo als obrint pas, i m’encanta la m
Les cançons són principalment de qui les escriu, i si s’escriuen bé, i ténen èxit hi ha gent que les fa seves. En Cesk fa les cançons més dolces del món, i per això a la gent li agraden.
Jo (L)Cesk =)