Ahir es reconegué per fi, la Copa de la República que guanyà el Llevant UE el 18 de juliol de l’any 1937. Ho feu un Congrés dels Diputats que es comprometé a exigir a la RFEF que reconega i oficialitze el títol, l’únic que ha assolit aquest modest club de la meua ciutat.
Com hem vist aquesta història es remunta a l’any 1937, quan les tropes feixistes del general Franco ja havien ocupat la meitat del territori estatal. Lògicament, a la part resistent tots els àmbits de la societat s’hi veieren afectats. I entre tots ells, com no, el futbol.
Curiosament, el rumb de la guerra feu que la lliga de futbol estatal s’haguera de reduir a clubs del nostre país sota el nom de Lliga Mediterrània. No hi eren tots, però si els més representatius. Així la temporada 36/37 competiren pel títol Barça, Espanyol, Girona, València, Nàstic, Granollers, Athletic Castelló i Llevant. Als quatre primers classificats els tocava jugar la Copa de la República o de l’Espanya Lliure i com que el Barça renuncià a participar-hi per a marxar als EUA a recaptar diners per a la causa republicana, el Llevant UE (cinquè classificat) accedí al torneig. I dit i fet, en dos partits el Llevant es plantà en una final que l’acabaria guanyant a l’etern rival, el València CF.
Aquesta és la xicoteta història d’una gesta llevantinista que encara viu, sobretot, gràcies a la memòria d’una afició obstinada en no oblidar. Una afició on es mescla gent de totes les procedències ideològiques però que compta amb grups actius i dinàmics que sempre es mantenen atents als orígens populars del club. Un d’ells és la Penya el Tòtil que ha estat demanant setmana rere setmana el reconeixement del títol republicà des de les grades del camp granota.
I és que aquesta xicoteta gesta n’amaga una altra de molt més gran: l’esforç d’uns jugadors que com milers de valencians van marxar a una guerra que acabarien perdent. A ells, a tots els combatents valencians, els hem de dedicar aquest humil triomf. A ells i als qui amb els seu esforç treballen dia a dia per a mantenir viva la seua memòria. Gràcies Penya el Tòtil i la resta de l’afició que heu lluitat per tot això. Victòries com aquestes són les victòries de tots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una història curiosa i digna a l’hora, veritat? T’has adelantat a que jo fera el post. jejeje
salut i, malgrat ser un xoto, força Llevant!!!.
Enhorabona a tots els Granotes!
…en realitat el Llevant és un club de futbol més, on els dirigents són igual de mafiosos i peperos que qualsevol altre club…però ves per on, a les grades del Gol Alboraia, cada cop més, es veu gent jove que treu estrelades alhora que anima el Llevant…
L’independentisme està de creixcuda i això es veu per tot arreu!!!
Dissabte vinent Llevant-Barça, tot un mar de senyeres i estrelades conjugades amb banderes blaugranes d’ambdós equips.
Per a no perdre-s’ho!!!
(Jo hi seré amb la meva estrelada)
Felicitats a tots els granotes, i a l’esport nacional català en general. Sabia d’aquest fet perquè fa uns anys la revista El Temps va traure uns fascicles sobre la història del futbol als Països Catalans, i vaig llegir-me la història del Llevant. És un acte de justícia, a l’alçada de les moltes reivindicacions que es realitzen sobre l’espoli feixista a la Guerra Civil. Tot i que enguany no els van gaire bé les coses, espero que es quedin un any mes a primera. Xavi, Quina lliga més bonica tindríem amb equips nacionals: Barça, València, Mallorca, Vila-real, Espanyol (convertit en Catalunya), Llevant, amb d’altres més modestos com Nàstic, Elx, Llevant, i la potenciació del Terrassa, Lleida, Alacant, etc. El nostre país futbolístic seria també interessant, com ho és en l’àmbit de la música o de la literatura. Res ens prohibeix continuar lluitant per veure-ho fer un dia realitat. Felicitats per les 300.000 visites al bloc Obrint Pas, sou els millors!!! bona nit.
Ei! Gràcies per la participació a De Viva Veu (ràdio Bunyol). Hui em acabat amb el programa perquè només es feia a l’estiu. Ja vorem si es pot fer alguna coseta durant la resta de l’any. Va ser un plaer poder parlar amb tú. Gràcies.
Per a una que teniu q vos la donen per a que no ploreu tant…
…Amunt València! hehehe
el FC BARCELONA tambe pot demanar una copa segons vaig llegir l’altre dia… FORÇA BARÇA SUPPORTERSSS!!!! jooo soc del barça, es un sentimeent que no puc aturar, cada dia t’estimo mes!!!! INFERN BLAUGRANAAA
endavant amb el bloc!
salut i revolució!
yee crack!
Quin concert ahir a Almenara…fantastic!
El primer concert d’obrint pas que vaig en la meva vida complint així un dels meus somnis…!
Jo vaig anar cap a les 22:00h per a pillar lloc i alli estava a primera fila, davant teu mateix, amb la meua estelada…impressionant!
Despres vaig anar alli baix de la torre dels altaveus on estaves tu i no em vas poder firmar l’estelada perque no teniem boli…quina llastima…i despres et vaig dir que havia firmat al diari de la gira i em vas dir ah molt be! jeje que ilusió parlar amb tu!
Weno espere que sapigues qui soc…! Si no es aixi tranquil que ens tornarem a veure!
Molts petunets!
Salut i independencia! //*//
ViScA El BaRçA!
ei Xavi, gràcies per la història que has contat, a vore si li fem uina cançoneta…
Sóc tòtiler i quan vuigueu esteu convidats a vindre a la grada a animar amb nosaltres. Si et veig pel festivern et regalaré una samarreta de la penya tòtil!
Independència i Força LLevant!!