Lluitar, crear, construir!

La setmana passada tornant de La Marina no deixava de pensar en la
capacitat de generar projectes i il·lusions d’aquesta comarca. En el país
on vivim és tota una proesa. I en la vessant que jo més visc, la música
en la nostra llengua, aquesta proesa ha esdevingut un referent emocional, un
batec constant que marca el ritme de la nostra salut.

En farem un repàs i començarem pel nord, per la Marina Alta. Només a Pego hi ha grups com La Gossa Sorda, Lilit i Dionís o els
joves Represàlia. Als amagats pobles de la Vall del Pop estan els
Aspencat o Skalissai. A Dénia, el jove cantautor Sergi Contrí i a
Xàbia, els veterans Pinka i els ritmes mediterranis de La Romàntica del Saladar. Més al sud, a la Marina Baixa, els Sant Gatxo
són un referent de la Vila-Joiosa i a pocs quilòmetres d’allí, a Callosa d’en
Sarrià, hi viu Ximo Guardiola, un dels pioners del panorama actual i cap visible d’Owix. El mateix Ximo comparteix escenari moltes vegades amb una altra banda del seu poble, els novells Inseminació (acaben d’estrenar bloc en aquesta casa), que també tenen components d’Altea.

Pel que fa a concerts, a La Marina s’hi fan tres dels grans festivals del país. El primer i més antic és el Rock a la Mar de Dénia, que sota el nom d’Almadrava Rock omplí durant una dècada els carrers d’Els Poblets amb la nostra música. El segon i més jove és l’Aplec Arrels de Xàbia, d’on venim, que aplega a un parell de milers de persones durant dos dies. El darrer és el Festacarrer que amb el subtítol ‘el Tradicionàrius de les comarques central’ porta 11 anys sent el referent de la nostra música popular. Aquest festival sempre s’havia fet a Ondara i ara, davant el poc interès del seu ajuntament del PP, es farà a La Xara.

Al pobles de La Marina a més, sempre s’han fet concerts i les seus festes, on s’hi apleguen milers de persones, són de parada obligatòria per a tots nosaltres. Encara recordem aquells llegendaris concerts a Finestrat, Pedreguer (on també se celebra el Tirant de Rock de La Marina per a grups joves), Benissa, Benitatxell, Vall de Laguar, Vall de Gallinera, Teulada, El Verger, Jesús Pobre…

Tot això ha
convertit aquesta gran comarca en un referent, en un territori on es
viuen experiències que semblen haver normalitzat per fi la nostra
llengua. Però només és un miratge. La Marina com la resta del
país, viu sota l’amenaça constant. La urbanització massiva, la destrucció
dels seus paratges naturals, la transformació de pobles sencers, la
condemna a viure del sector turístic, els desprestigi creixent de la
llengua, la negació del seu passat i en definitiva del seu futur,
l’han dut a una situació d’alerta. De màxima alerta.

Això és
precisament el que ha fet la gent de l’Aplec Arrels aquest dies.
Recordar-nos a tots que no podem viure en els miratges. Que no ens
podem adormir, que hem de mantenir-nos en guàrdia i passar a
l’acció. Com ells diuen ‘és temps de veure?ns les cares, de reflexionar sobre
la situació actual i plantejar noves eixides, d’aprendre dels errors i de les nostres xicotetes victòries’. Perquè si no som capaços de fer-ho, no només perilllarà tot allò que tenim, sinó sobretot, tot allò que volem aconseguir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!