Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Vianants líquids;
regalims de suor.
Al final, un rastre de sequera:
xaragalls omplint els nostres camins
com escletxes de somnis exhaurits.
I a l’ombra d’un estiu,
xop de melangia,
altre cop gotims de pluja.
Altre cop desig de rius
davallant pels nostres gorgs.
Som això: afamats vianants líquids
supurant, bevent el vi de la nit sotmesa
que ens desborda.
El poeta roig
Agost de 2015
Poema guanyador del Concurs de poemes el Riurau de Xàbia
(País Valencià; setembre 2015)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!