Fòrum Narcís Monturiol

Molts recordareu la famosa intervenció de Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya el 24 de febrer de 2005 dirigint-se al grup de CiU: “Vostès tenen un problema, i es diu 3%”  pel presumpte cobrament d’un percentatge del 3% del pressupost de les obres públiques adjudicades per part del govern de la Generalitat que ostentava aquella coalició.

Doncs passats uns anys, em sembla que aquell visionari, primer alcalde de Barcelona i més tard president de la Generalitat, tenia molta raó. Tinc però la sensació que els afectats per aquest percentatge són més -i molt més variats- dels qui ell esmentava, i per diferents motius.

Potser sí que algun dia es demostrarà que CiU es beneficiava de comissions il·legals provinents d’adjudicacions d’obres públiques, i en un percentatge que (la xifra concreta és poc important), diguem-ne, voltaria el 3%. Si és així, caldrà que els responsables paguin per llurs malifetes per la via judicial i, sobretot, per la via política, car la dedicació noble a la política hauria d’exigir uns comportaments ètics irrenunciables.

En aquest sentit les reticències de la CUP a pactar amb segons qui i segons per què, de CDC, si han estat vinculats a aquestes pràctiques o han tingut comportaments clarament antisocials, són absolutament lògiques.

D’altra banda, si llegim en clau “plebiscitària”, els resultats de les eleccions del 27-S, per a molta gent -i m’hi incloc- hauria estat molt millor que en lloc de 47’7% dels vots haguéssim obtingut un 3% més, com a mínim.

Ningú, ni dins ni fora dels que defensem la construcció d’un nou estat català independent, ens podria rebatre que hauríem vençut tant en escons com en vots, i ara tindríem constància fefaent del suport majoritari de la població del nostre país, aplanant-i molt- el camí que ara es presenta tortuós i amb fortes incògnites.

D’uns temps ençà les polítiques antisocials impulsades pels sectors més reaccionaris en els àmbits català, espanyol, europeu i mundial han fet que la fractura social sigui enorme, eixamplant les escletxes entre els sectors majoritaris de la població i una cúpula de privilegiats; diguem-ne també que de l’ordre d’un 3%.

Així mateix, si hom analitza el comportament actual dels tribunals i altres òrgans de l’estament judicial espanyol envers normes, decisions i qualsevol altra actuació rellevant a Catalunya, s’observa una manifesta falta d’independència del poder judicial, manipulant i alterant posicionaments i “tempos”.

Per què s’han traslladat a després del 27-S diverses actuacions polèmiques? No serà per que el grau d’independència del poder judicial, almenys quan afecta a Catalunya, es troba sota mínims,, diguem que d’un 3%?

Tenim uns quants problemes del 3% i, per a solucionar-los -o almenys intentar-ho- a Catalunya ens cal un 3% més de vots.

Lluís

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!