En condicions normals, en aquestes dates, si parléssim d’Agramunt hauria de ser per a recordar que també al principat es fan torrons, i dels ben bons.
Segons la pàgina web del seu ajuntament
“ La vila d’Agramunt és el centre geogràfic i la població capdavantera de la Ribera del Sió, una comarca natural situada en el punt de confluència de l’Urgell, la Segarra i la Noguera.
La Ribera del Sió és una llenca de terreny allargada en direcció est-oest, amb horitzons dilatats i límits imprecisos en la seva primera meitat d’Agramunt en avall està ben delimitada per les serres de Montclar i d’Almenara, al nord i al sud, respectivament.
L’esmentada Ribera, com el seu nom indica, té com a eix el riu Sió, el qual discorre mansament i suau, enmig de conreus de secà fins a Agramunt, i fent de desguàs general dels regadius del canal d’Urgell des de la vila fins a trobar el Segre prop de Balaguer.”
Darrerament però el nom d’Agramunt ha saltat als mitjans de comunicació, no per a parlar dels seus afamats torrons sinó pel desgraciat cas de les morts en una residència d’avis amb nom de ribera d’un riu que “discorre mansament i suau”.
Està clar que ara ja no podem evitar el que va passar, però si que podem analitzar com i per què va succeir, i reduir les possibilitats de que en el futur passin casos semblants.
Aquesta anàlisi s’ha de fer amb calma, un cop passats els primers moments, i quan es disposi d’informació suficient, tot valorant els molts i diversos aspectes que cal tenir en compte per no caure en errors d’interpretació dels fets o presses de decisions equivocades.
Cal valorar el tema al llarg del temps, des de la construcció de l’anomenada residència fins el dia de l’episodi de les inundacions, i des de l’òptica de les diverses administracions i agents socials i individuals, amb competències o interessos en la gestió del risc d’inundacions. Així, caldria analitzar per què es va autoritzar la construcció d’un equipament, que podríem qualificar de “sensible” o “vulnerable” per avingudes, en una zona que malgrat no disposar dels actuals estudis de delimitació de zones inundables a l’època, ja se sabia que ho era. I no només es va permetre construir l’equipament sinó que es va autoritzar un semi soterrani que agreujava els possibles danys d’inundació.
En aquest sentit, per tant, les administracions competents en matèria d’ordenació del territori i urbanisme (ajuntament i Generalitat), i en matèria hidràulica (Agència Catalana de l’Aigua ACA i Confederación Hidrográfica del Ebro CHE), n’haurien de treure les oportunes conclusions a fi de millorar futurs posicionaments.
Tanmateix haurien de treure conclusions tots aquells professionals que intervenen en el projecte i execució d’actuacions ubicades en zones inundables.
Cal també analitzar el comportament dels diversos agents implicats en la gestió de riscos durant l’episodi d’inundació. Des dels responsables de plans de protecció especials d’emergències per inundacions a nivell de país (INUNCAT), passant pel Pla d’Actuació Municipal (PAM) davant d’inundacions, el Pla d’Autoprotecció (PAU) de centres sensibles, fins arribar a la responsabilitat individual que tots tenim.
Des del punt de vista competencial en matèria hidràulica cal recordar que es tracta d’un àmbit on la Generalitat, a través de l’ACA no hi té competència plena, com la que té (d’acord amb la legislació bàsica estatal) en les anomenades Conques Internes.
Tècnicament també caldrà analitzar si es disposava de suficient informació per preveure, amb una certa fiabilitat, si les pluges que s’estaven produint, o que es preveien, podrien causar avingudes perilloses en el Sió. Cal matisar que aquestes inundacions, pel que fa a la seva magnitud, varen ser notablement inferiors a d’altres produïdes amb anterioritat, com ho demostren les plaques indicatives de l’avinguda, anomenada de “Santa Tecla”, el 23 de setembre 1874.
Actualment existeixen tecnologies molt potents, des de sistemes de predicció meteorològica i constatació de pluja fins mesures de cabals circulants per les lleres, en continu i en temps real, que caldrà, sens dubte, potenciar en concret en aquelles conques. Tantmateix també es disposa d’una cartografia molt precisa que permet creuar les zones inundables prèviament delimitades amb els usos del sòl, per a posar en evidència possibles riscs de danys. És a dir, permetre la seqüència següent : “Pot ploure? – Pot incrementar-se el cabal de la llera? – Pot desbordar? – Pot causar danys? – Són “assumibles les víctimes mortals?
Mengem torrons d’Agramunt i posem els instruments que calgui i tinguem a l’abast, per evitar possibles futurs episodis semblants.
Tito
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!