Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
1.- El context
El dimarts 8 de setembre el Setmanari de l’Alt Empordà publicava un article molt punyent d’en Lluís Benejam. Sota el títol “Cal que la Muga porti aigua?”, l’autor denunciava el fet que l’actual Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC, 2016-2021) -en fase d’informació pública fins al 17 de setembre- no estableix cap règim de cabals de manteniment -també anomenats ecològics- al tram final del riu, des de Pont de Molins fins a la Mediterrània. Segons l’article “no s’implanten cabals de manteniment durant el cicle 2016-2021”. Podeu llegir l’article sencer aquí:
http://iaeden.cat/wp-content/uploads/BenejamMugaSetembre15.pdf
El dimecres 9 de setembre la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) inicia una campanya al seu web amb l’etiqueta #magradalamuga (http://iaeden.cat/muga/) i fa públic un comunicat de premsa (http://iaeden.cat/wp-content/uploads/Comunicat-IAEDEN-cabal-m%C3%ADnim-Muga.pdf) on exigeix la definició d’un cabal mínim per a la Muga en base al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de l’any 2006.
L’Agència Catalana de l’Aigua publica una nota de premsa el mateix dimecres 9 de setembre a la tarda on desmenteix que el Pla de Gestió vulgui deixar sense cabal mínim la Muga, i afirma que en els últims cinc anys s’ha garantit en tot moment un cabal ambiental en el seu tram final de 3,4 m3/s al seu pas per Castelló d’Empúries. Podeu consultar la nota de premsa de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) aquí:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2015/09/09/13/54/38f25710-6d4e-43ec-abf0-acda2072a531.pdf
El dijous 10 de setembre tant l’edició de Girona d’El Punt-Avui com el Diari de Girona es fan ressó d’ambdós comunicats de premsa. Davant la contradicció evident, qui té raó: l’IAEDEN o l’ACA?
2.- Què diu el PGDCFC
Per respondre la pregunta cal anar per pams. En primer lloc, és necessari llegir el Pla de Gestió que és ara en fase d’informació pública i que trobareu aquí:
Si consulteu les pàgines 90 a 94 corresponents als cabals de manteniment o ecològics podreu llegir, literal, el següent (PSCM = Pla Sectorial de Cabals de Manteniment aprovat l’any 2006; el subratllat és meu):
Els cabals especificats en el PSCM havien estat calculats a partir de l’anàlisi de les necessitats del medi, independentment dels aprofitaments i usos de l’aigua existents. La seva implantació s’havia de fer efectiva mitjançant la redacció i aprovació de plans zonals d’implantació de cabals de manteniment (PZCM), tal i com preveia el Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, aprovat per Reial decret 1664/1990, de 24 de juliol. És en aquests plans zonals on s’havia d’analitzar el grau de compatibilitat dels cabals de manteniment amb els usos existents en cada tram i s’havien de concretar les determinacions del Pla Sectorial per adaptar-les a les especials circumstàncies, singularitats i valor estratègic d’aquests usos. No obstant, fins a la data aquests plans zonals no s’han arribat a aprovar. Així doncs, aquest Pla de gestió subsumeix i completa la normativa anterior, establint el règim de cabals de manteniment d’obligat compliment pels titulars dels aprofitaments durant la vigència del Pla, inclosos a l’annex II d’aquest Pla de gestió. Aquests cabals s’han determinat sota els principis d’implantació progressiva i compatibilització de les necessitats ambientals amb els usos existents, amb especial atenció a la salvaguarda de les garanties d’abastament. Aquest règim queda definit per la pràctica totalitat de les masses del districte (99%), quedant excloses únicament 3 masses fortament modificades i pertanyents a sistemes de gestió deficitaris. Aquests cabals s’hauran de complir a partir de l’1 de juny de 2018 en aquelles captacions o punts situats en zones d’especial protecció ambiental, i a partir de l’1 de juny de 2020 per a la resta de zones o trams fluvials (veure annex II).
Seguiu avançant i aneu a la pàgina 111 del sobre les característiques del sistema de gestió de la conca de la Muga:
Els requeriments ambientals en el sistema corresponen als cabals de manteniment en els diferents trams dels corrents principals i dels seus afluents, amb les corresponents modulacions necessàries per dotar-los d’un règim. Es tracta d’objectius no implantats, que es plantegen únicament com a referència a efectes dels càlculs per a la planificació de la disponibilitat. Als punts més significatius del sistema i expressats en termes d’aportació per a un any hidrològicament normal, es tractaria dels volums anuals següents: ■ Muga a Pont de Molins: 11,9 hm3 /any ■ Muga a la desembocadura: 33,1 hm3 /any ■ Llobregat de Muga a la desembocadura: 12,9 hm3 /any. Aquests cabals suposen un important increment respecte a la situació actual i es considera que no seran implantables fins que es resolgui la situació deficitària d’aquest sistema.
En aquest mateix capítol del sistema de gestió de La Muga, aneu a la pàgina 122 de les conclusions:
El sistema de la Muga és actualment deficitari. En situacions de sequera es produeixen importants restriccions en els regs, que en algunes ocasions han arribat a la pràctica supressió dels mateixos. Aquestes restriccions són necessàries per garantir la satisfacció dels abastaments, però comporten no arribar a acomplir el criteri de garantia establert en aquest Pla. Aquesta situació de dèficit impedeix incrementar la dotació de cabals ambientals més enllà dels que apliquen actualment, pels quals la present planificació estableix una assignació de 4,5 hm3/any d’aigua regulada a Darnius Boadella, fins el moment en què es disposi d’aportacions complementàries que ho compensin, sense empitjorar encara més les garanties dels regs. S’estima que per això seria necessària una font complementària capaç d’aportar 0,25 m3/s (equivalent a 250 litres/segon).
Ara, aneu al capítol on s’hi recullen les principals diferències de l’actual Pla per al període 2016-2021 respecte el que es va aprovar per al període 2010-2015 i, en concret, a la pàgina 376:
Cabals ecològics En el primer cicle de planificació ja es van establir règims de cabals ecològics en tots els trams de riu. En el segon cicle s’estableixen cabals ecològics per totes les masses d’aigua rius excepte 3 masses d’aigua (la desembocadura del Llobregat, 100950, i la desembocadura de la Muga, 220030 i 220090). En el primer cicle es preveia l’aprovació de Plans Zonals d’Implantació de cabals de manteniment per conques o subconques, per tal d’implantar el Pla Sectorial de Cabals de manteniment aprovat l’any 2006. En el segon cicle s’ha descartat la via de l’aprovació de Plans Zonals d’Implantació de cabals, i s’ha optat per determinar uns cabals ambientals o ecològics que seran d’obligat compliment en tots els trams de riu durant aquest cicle 2016-2021. En el cas de masses d’aigua protegides per habitats o espècies o per incloure reserves naturals fluvials, aquests cabals seran d’obligat compliment a partir de 01/06/2018, i per la resta de masses d’aigua a partir de 01/06/2020.
Cal també fer una llambregada al capítol 16 sobre determinacions normatives del Pla i, en concret, a l’article 29 sobre assignació i reserva de recursos al sistema Muga, pàgina 451:
29.3 A fi de completar el cabal circulant aigua avall es destinen fins a 5,0 hm3 anuals de recurs regulat, que es poden reduir quan les reserves de Darnius-Boadella se situïn per sota del 60 % de la seva capacitat a proposta de la Comissió de Desembassament.
No desespereu, que ja queda poc per cloure aquesta part, si bé ara cal que consulteu l’Annex II de cabals de manteniment o ecològics accessible aquí:
i fixeu-vos tant en els cabals de manteniment fixats el 2006 als trams de la Muga (pàgines 5 i 6), com en els cabals de manteniment a complir i implantar en aquest segon cicle de planificació (pàgines 18 i 19). Així, mentre en l’anterior cicle de planificació els cabals ecològics en el tram final de la Muga oscil·laven entre 0,8 i 1,2 m3/s, en l’actual cicle de planificació no s’implanten. En conseqüència, l’anàlisi de la informació continguda al PGDCFC que és a informació pública confirma que el tram final de La Muga no tindrà un règim de cabals de manteniment o ecològics en els pròxims 6 anys (2016-2021). Ara bé, el Pla justifica clarament per què no s’hi implanten: l’actual garantia del sistema de gestió de La Muga és deficitari i impossibilita assignar unes reserves d’aigua per als cabals de manteniment. En el seu defecte, i sempre que les reserves de l’embassament de Darnius-Boadella se situïn per sobre del 60%, assigna un volum de 5 hm3 anuals com a cabal circulant, un volum d’aigua que és equivalent a uns 166 litres/segon en continu al tram final de la Muga (que s’afegiran als cabals circulants dels afluents: Llobregat de la Muga, Anyet, Orlina, etc).
3.- Quina diferència hi ha entre cabal circulant i cabals de manteniment o ecològics?
Un cabal circulant és un cabal constant que passa pel riu amb l’objectiu que el riu no s’assequi. És més una funció estètica que no biològica. En canvi, un cabal de manteniment o ecològic és un règim variable de cabals quina finalitat és la de preservar els ecosistemes aquàtics. Molts trams de riu de Catalunya no assoliran mai el bon estat ecològic si no s’hi aplica un règim variable de cabals de manteniment. En el cas de la Muga, al tram final, s’assigna ara com a cabal circulant aigües avall de l’embassament una reserva de 5 hm3/any (166 litres/segon = 0,16 m3/s), mentre que d’acord amb el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment la reserva per a cabals ecològics o de manteniment hauria de ser de 33,1 hm3/any (1103 litres/segon = 1,1 m3/s).
4.- Però al final qui té la raó? L’IAEDEN o l’ACA?
És evident que tots dos tenen part de raó, si bé tots dos utilitzen la informació segons llurs interessos. IAEDEN té raó en el fet que l’ACA no implanta un règim variable de cabals de manteniment al tram final de la Muga, si bé exigeix uns cabals mínims (vull entendre que aquest “mínims” és equivalent a “ecològics”) coherents amb el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, quan el Pla de Gestió explica clarament per què no s’hi implanten. De la mateixa manera que el Pla de Gestió també explica per què els cabals de manteniment d’ara són inferiors als que contemplava el PSCM.
Per la seva banda, l’ACA té raó en el fet que de cap manera pensa deixar sec el tram final de la Muga, atès que el Pla assigna un volum d’aigua des de l’embassament com a cabal circulant, però fa una sobreestimació (per no dir un error) en la nota de premsa quan afirma que en els darrers 5 anys el cabal ambiental a Castelló d’Empúries (tram final de la Muga) ha estat de 3,4 m3/s; dit d’una altra manera, segons l’ACA, durant aquests darrers cinc anys la Muga al seu tram final ha portat més del triple del cabal que el fixat com a cabal de manteniment o ecològic al Pla Sectorial de l’any 2006 (3,4 contra 1,1 m3/s).
5.- Les dades són accessibles per internet
Sobta, doncs, que l’ACA faci una nota de premsa afirmant que per Castelló d’Empúries hagi passat un cabal ambiental de 3,4 m3/s, superior als famosos 3 m3/s del Ter a Girona. D’on surt aquesta xifra?
Al web de l’ACA hi ha un aplicatiu anomenat “Dades de rius i embassaments” que és a l’abast de tothom i permet consultar dades de quantitat i qualitat de les masses d’aigua (http://aca-web.gencat.cat/sdim/visor.do). Si feu la consulta dels cabals diaris de l’estació d’aforament de Castelló d’Empúries a la Muga dels darrers cinc anys (10 de setembre del 2010 a 9 de setembre del 2015) obtindreu tant les dades numèriques com la gràfica corresponent. Unes dades que, des del mateix aplicatiu, podreu exportar a excel i treballar-les. Doncs, bé, si feu el sumatori dels 1.729 dies en què hi ha dades –hi ha un total de 96 dies en què durant aquests cinc anys no hi ha registres-, el sumatori de cabals registrats és de 5.798 m3/s que, dividits pels 1.729 dies, dóna un resultat de cabal promig aforat a Castelló d’Empúries de 3,353 m3/s, és a dir, i arrodonint, els 3,4 m3/s de la nota de premsa.
“Home, collons !!!” No se m’acut una altra expressió per definir el càlcul d’aquest cabal de manteniment. Això és com si una persona que durant 5 anys de treball gaudís d’un sou diari de 54.824€ perquè un dia, en el decurs d’aquests 5 anys, li va tocar la loteria amb un premi de 100M€, malgrat que el seu sou diari segons contracte sigui equivalent a 30€/dia (10.950€/any). De fet, a la Muga, durant aquests 5 anys, li ha tocat 8 vegades la grossa, amb cabals punta que van dels 176 m3/s l’11 d’octubre del 2010 als 379 m3/s del 16 de març del 2011, passant pels 267 m3/s més recents del 30 de novembre de 2014 (esvoranc a la Rambla de Figueres). Sense aquests premis extraordinaris de la grossa, la freqüència de cabal circulant a l’estació d’aforament de Castelló d’Empúries oscil·la entre 0,45 i 1 m3/s. Per tant, de cap manera pot afirmar-se que el cabal de manteniment registrat al tram final de la Muga en aquests darrers 5 anys hagi estat en tot moment de 3,4 m3/s. Si fos cert, l’actual Pla de Gestió no tindria cap problema en implantar-lo !!!
6.- Conclusions de tot plegat
Les conclusions que penso podem treure d’aquest exemple de confrontació entre l’administració pública de l’aigua i les entitats ambientals són diverses. Resumidament, serien:
- Una política pública eficaç i eficient de l’aigua necessita de la màxima transparència. Prou complex és el món de l’aigua –més ben dit, el món antropogènic de l’aigua- com per afegir-hi opacitat i funambulisme, fent passar bou per bèstia grossa.
- Inversament a l’anterior, la complexitat no pot tractar-se de manera simplificada a cop de titular. La simplificació fa perdre matisos que poden ser extraordinàriament determinants, i la simplificació també suposa emprar termes del tot equívocs.
- Cal establir mecanismes permanents de discussió entre l’administració i tots els actors de l’aigua, especialment les entitats ambientals / naturalistes / ecologistes. Els clàssics actors de l’aigua (usuaris domèstics, industrials i agrícoles) ja disposen de canals específics i privilegiats d’interlocució amb l’administració. És menester recuperar espais permanents de participació tal i com preveien els Consells de Conca.
- En aquests espais de discussió cal no només abordar les problemàtiques, sinó també les mesures. Sembla, arran de la confrontació de comunicats de premsa entre l’IAEDEN i l’ACA, que res de tot això hagi existit en la redacció de l’actual Pla de Gestió.
Difícilment construirem un nou país lliure si no ens desempalleguem, tots plegats, de formes culturals més pròpies del segle XX que es basaven en la desconfiança i la unilateralitat.
Gabriel Borràs Calvo, @ColauRos
Sant Just Desvern, 10 de setembre de 2015
Les opinions que s’expressen -i les opcions que es defensen- en els articles reflecteixen exclusivament les dels autors, que el Fòrum, com a grup d’opinió, exposa per fomentar el debat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!