Ahir divendres pel la nit, i al saló d’actes d’AITEX-CEI d’Alcoi, Vicenç Villatoro, periodista, escriptor i president de la Fundació Ramon Llull, ens explicà els objectius i les activitats que aquesta fundació porta a terme. I és que havia estat convidat per l’Ajuntament d’Alcoi per tindre un encontre amb diferents entitalts locals que comparteixen un
Fet i fet, després de les eleccions generals, i si Mariano Rajoy és president, sabrem fins a quin punt aquest suposat nou tarannà del Govern valencià és una realitat o per contra, com alguns pensem, ha estat un parany més dels estrategs del PP per enganyar, una vegada més, la societat valenciana. Si fos així,
L’estratègia del GIC, amb el suport de Lokarri ( una xarxa ciutadana que va nàixer el 1992 per defensar i mobilitzar el model de solució pacífica i dialogada al conflicte basc) consistí en, per una banda instar a l’esquerra abertzale a obrir un camí de rebuig a la violència i d’apostar només per les vies
Efectivament, el País Valencià per continuar viu, per continuar aportant al món la nostra peculiar manera de ser, necessitem retrobar-nos, tots!! L’exemple d’integració d’aquest músic japonés és el model a seguir. El d’una persona que, sense prejudicis i sense abandonar les seues arrels, s’ha integrat en la societat alcoiana d’una manera natural i plena. Segurament
Un anys més els valencians i valencianes celebrem el 9 d’Octubre. Per a uns pocs és la nostra diada nacional. Per a la majoria, i enguany que cau diumemge encara més, un dia sense pena ni glòria. No cal que recordem els resultats de la darrera enquesta del CIS sobre la identitat dels valencians. Els
De segur que tots alguna vegada, i en recordar el nostre pas per l’escola o institut, hem fet comentaris d’alguna malifeta o curiositats sobre algun professor. Alguns els recordem vagament, altres van passar per la nostra aula sense pena ni glòria i d’altres, segurament menys, els recordem d’una manera especial. Són aquells mestres o professors
Un any més, la flama del Correllengua recorre els nostres països i arriba a la nostra comarca per recordar-nos que hem d’estar orgullosos de tenim una llengua mil·lenària. Una llengua que necessita del nostre suport i compromís per sobreviure en una societat cada vegada més multilingüe. Una llengua, el català, que malgrat tots els atacs
Des de l’any 2001 el Consell d’Europa celebra el 26 de setembre el Dia Europeu de les Llengües. Una data per reivindicar la diversitat lingüística del vell continent, així com la importància que té el coneixement i aprenentatge de més d’una llengua.A casa nostra no cal que ens ho recorden, doncs ja fa algunes dècades
Quan hom, un grup de persones o fins i tot un poble acaba sentint-se estranger a casa seua, en català tenim una dita molt precisa que resumeix aquesta sensació i situació: forasters vindran que de casa ens trauran. No cal dir que als PPCC alguns hem tingut més d’una vegada aquesta sensasió. Ara bé, no
En el seu Dicccionari per a ociosos, l’assagista suecà Joan Fuster va escriure que ” morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell també. En general, morir-se és sempre un error” Efectivament, és un error morir-se, morir-se d’un accident, posem per cas, o d’un infart, o pitjor encara morir de fam i de misèria.
Com en la cançó de “Los ejes de mi carreta” que per no engreixar els eixos li diuen abandonat, el projecte d’Eix Mediterrani ha estat refusat, ignorat i abandonat pel PSOE i el PP al llarg d’aquets trenta anys. El president Aznar i la llavors comissària europea de Transports, Loyola de Palacio, tots dos del
Fa 75 anys que el general Franco donà un cop d’estat que va destruir el govern democràtic republicà. Un alçament sagnant i salvatge que trepitjà la llibertat i ens portà la foscor. Una nit ( “la nit, la nit és llarga, la nit“ com diria el cantautor xativí Raimon) que va durar massa, gairebé 40
La nit era per emmarcar-la. Una lluneta plena, mirant-nos de reüll, ens acompanyà tot el trajecte. La temperatura era agradable, contrastava amb la canícula i xafogor que havia fet al llarg del dia. El cant dels grills, xitxarres i algun mussol feien una nit clara i tranquil·la. Alguns ens recordà la ja mítica cançó de
La instrució del Cas Gürtel ha durat dos anys. En un primer moment el jutge Flors es va fer càrrec de la causa en l’any 2009, després Baltasar Garzón es va inhibir a favor dels tribunals valencians, i en agost del mateix any la Sala Civil i Penal del Tribunal Suprem de Justícia de la Comunitat
El problema de tot plegat és que un estat com l’espanyol no pot mantindre tantes institucions: Congrés, Senat, Parlaments, Diputacions, Ajuntaments. De tota manera no us féu il·lusions que no van a canviar res de res. Són sabedors, i la UE els ho ha recordat, que aquesta artificial estructura organitzativa de l’estat és insostenible, però