Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
Un anys més els valencians i valencianes celebrem el 9 d’Octubre. Per a uns pocs és la nostra diada nacional. Per a la majoria, i enguany que cau diumemge encara més, un dia sense pena ni glòria.
No cal que recordem els resultats de la darrera enquesta del CIS sobre la identitat dels valencians. Els nostres governants, i al llarg d’aquets darrres anys, s’han proposat, i ho han aconseguit, difuminar la identitat valenciana i espanyolitzar, encara més, una societat molt porosa, perplexa i anestesiada. Si a més a més afegim que han fet molt poc per integrar la gran quantitat de nouvinguts que han vingut a viure a casa nostra, podem comprendre aquesta identitat perplexa de la societat valenciana.
El 9 d’Octubre és una bona data per donar a conéixer a tota aquesta gent que els valencians som un poble acollidor, solidari i oberts a altres cultures, llengües i manifestacions culturals. Volem caminar cap a un intercanvi de cultures, sí, aprendre de la diversitat, però sense perdre la nostra identitat.
Beneït puig que ens donares recer
esperant cavallers fornits,
queviures, soldats, màquines de guerra.
Guaita mut del nostre deler.
Ràtzies endins i enfora,
cavalcades ací i allà,
torneigs, pillatge, sofriment.
Setge que atenalla com la soga al coll.
Missatgers, negociacions, rendició,
enuig, ràbia i sofriment d’un poble
vençut per la creu i l’espasa.
Dissort d’un món que s’ensorra.
Setembre heroic, gloriós octubre,
afalagadora entrada de la host,
humiliat estendart foragitat.
Assenyat pacte que salvà tantes vides.
En veure la senyera dalt la torre,
“descavalcàrem, ploràrem dels nostres ulls
i besàrem la terra”
Memorable data que perdurarà en la memòria.
Però mentre l’esguard ens somreia
cinquanta mil ànimes fugien:
ràbia, impotència, ira, maldició.
Enyorada terra cobejada pels déus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!