Vicent Luna i Sirera

En el seu Dicccionari per a ociosos, l’assagista suecà  Joan Fuster va escriure que  ” morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell també. En general, morir-se és sempre un error”
Efectivament, és un error morir-se, morir-se  d’un accident, posem per cas, o d’un infart, o pitjor encara morir de fam i de misèria. Però hi ha una manera de morir que és més que un error, és una mort inhumana. Podem perdre un ronyó, un braç, una cama o fins i tot les dues i continuar vivint. Podem restar en una cadira de rodes o muts i sords per sempre, però, malgrat tot, continuem vivint.
Avui 21 de setembre és el dia Mundia de l’Alzheimer, una  de les malalties més inhumanes que pot patir una persona. Una malaltia que, de mica en mica, ens furta, ens esborra els nostres records, vivències, emocions, sentiments…. I què som sense els records?
Desitjaríem que els investigadors tingueren totes les facilitats i mitjans per continuar estudiant l’origen d’aquesta malaltia que cada vegada afecta a més persones i que els nostres governants dedicaren més recursos a ajudar als familiar d’aquests malalts.