Vicent Luna i Sirera

Des de l’any 2001 el Consell d’Europa celebra el 26 de setembre el Dia Europeu de les Llengües. Una data per reivindicar la diversitat lingüística del vell continent, així com la importància que té el coneixement i aprenentatge de més d’una llengua.
A casa nostra no cal que ens ho recorden, doncs ja fa algunes dècades que en els nostres centres educatius eduquem els nostres escolars en almenys tres llengües. És més, la mateixa Unió Europea ens ha felicitat més d’una vegada pel model d’immersió lingüística que fem servir i que tants bons resultats ens està donant. Model exportable a altres estats de la UE.
Però malgrat aquesta realitat hi ha partits polítics espanyols, com el PP, que volen fer desaparèixer aquest model d’immersió. Han vist que els alumnes en acabar els seues estudis obligatoris dominen per igual l’espanyol i el català i això no els hi fa gens de gràcia.
Alguns ho tenim molt clar des de fa temps, per al PSOE i el PP l’única llengua que només serà oficial és l’espanyol i la resta és com un gra que han de suportar i que els fa nosa. Ara ho tenen més fàcil, amb l’excusa d’aprendre el i en anglés, aniran laminant i arraconant el català fins a ser residual.
A la UE hi ha 23 llengües oficial i algunes d’elles amb molts menys parlants que la nostra. Si no és oficial no és perquè la UE no vulga, sinó pequè l’estat espanyol no la fa oficial al seu propi estat. El futur de la nostra llengua, ens hi agrade o no, passa per tindre un estat propi que la defense.

Arrelada ben endins