Vicent Luna i Sirera

Quan hom, un grup de  persones o fins i tot  un poble acaba sentint-se estranger a casa seua, en català tenim una dita molt precisa que resumeix aquesta sensació i situació: forasters vindran que de casa ens trauran.
No cal dir que als PPCC alguns hem tingut més d’una vegada aquesta sensasió. Ara bé, no som els únics. Els ho podríem preguntar als palestins que, des que en 1948 Israel va declarar la seua independència, amb el suport de Nacions Unides, sobre uns territoris que ells consideravan seus, han vist, amb el consentiment de la comunitat internacional, com els colons jueus construïen més i més assentaments. Des de llavors la seua situació no  ha millorat, més aviat el contari, ha empitjorat. Els governs d’Israel han tirat pel recte i han aplicat la política de fets consumats.
Després de més de 50 anys la realitat és que els palestins han vist com cada vegada són més forasters a casa seua. Ara Mahmud Abás, president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) ha presentat al Consell de Seguretat de l’ONU una sol·licitud de reconeixement de Palestina com a estat, però de bell nou el vet d’EEUU i l’oposició d’Israel frustraran, una vegada més, el somni palestí de converstir-se en un estat lliure.

Mirades de ràbia