Si Bausset no està cansat…
Baixem a l’Octubre a sumar-nos als centenars de persones que volen retre el seu homenatge a Josep Lluís Bausset en ocasió dels cent anys d’aquest històric valencianista, independentista i partidari dels Països Catalans ja en plena dictadura de Primo de Rivera. L’acte ha estat molt notable. Des de l’alcalde de L’Alcúdia a l’ex-president Pujol els parlaments han estat al nivell de qualitat, de rigor que mereix un home com ell. El vaig conèixer fa molts anys quan em va portar a fer una conferència al seu poble i intercanvie amb freqüència correus amb el seu fill Josep. La seua trajectòria honora tot el nostre poble i ens anima. Em sembla que ha estat el rector de la Universitat de València que ha dit el que molts pensàvem: ‘si Bausset, als cent anys, no està cansat com anem a estar cansats nosaltres?’
Dit i fet: quan han anunciat que se sumava a l’homenatge un grup de dolçainers de la Ribera, la seua comarca, Bausset als seus cent anys ha estat el primer en posar-se dempeus per a escoltar l’himne. Com si l’hagueren punxat. Amb el rigor i la valentia que ha demostrat durant cent anys. He sentit enveja d’ell i m’he sentit confortat de saber que està sempre disposat i que no es cansa mai. Per sort de tots nosaltres, que tenim en ell un model de vida a seguir.