Mails per a Hipàtia

Avui hem enterrat la Remei. I jo m’he quedat mirant el cotxe de morts com pujava al cementiri mentre al meu cap venien imatges del passat. Les seues amigues de sempre han dit paraules justes i precises mentre la seua família semblava resignada a intentar viure amb aquest enorme buid. He vist passar el taüt pel meu costat i he notat que l’ahir significa molt quan ja no hi ha demà. Jo només volia donar-li les gràcies, senzillament, per tot. Però ja no he sabut com fer-ho, com parlar-li. Així que he callat i l’he vist anar-se’n. I m’he quedat mirant el cotxe de morts com se l’emportava corba amunt mentre al meu cap venien imatges del passat, d’aquells anys quan tenir-la a prop feia tant millor la nostra vida.