Relectura
Publicat el 6 de novembre de 2006 per vicent
(A propòsit del Mail Obert d’avui)
“Eatur quo deorum ostenta et inimicorum iniquitas uocat. Iacta alea est”
O, si fa no fa, això és el que afirmen tan Plutarc com Suetoni que va dir el Cesar. Ves a saber!
———
PD. He esborrat l’apunt que havia escrit ahir. La tensió política del país em sembla que el convertia en un text poc útil i massa manipulable, especialment tractant-se d’una simple anècdota. Deixem-ho córrer doncs. Si mai es fa possible tornar a parlar del nacionalisme sense que això semble una guerra miraré de recuperar-lo.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Malgrat que Calpurnia el va avisar i un augur li va advertir ell no en va fer cas i es dirigí al Senat on els conspiradors van matar-lo. Esdevingué una guerra de la que va sorgir un nou ordre que va durar, mal que bé, cinc segles més fins que la corrupció i els bàrbars van liquidar l’imperi.
Aquí no ens calen bàrbars, ja ens liquidem entre nosaltres.
Engrunes
Joan Oliver
Tripartit bis
Les previsions s’han imposat i és ja pràcticament segur que tindrem un nou govern tripartit. Esquerra tenia la decisió presa de fa temps, i només ha utilitzat les converses amb CiU per forçar el seu paper dins del nou govern tripartit. Un tripartit que, en contra del que ara diuen, no va guanyar les eleccions. La consigna que PSC, Esquerra i Iniciativa repetien la nit electoral és falsa. No és cert que CiU obtingués 48 diputats i el tripartit 70. El cert és que CiU va obtenir 48 diputats i el govern d’esquerres 12. Els 12 diputats d’Iniciativa que, a diferència d’Esquerra i el PSC, es va presentar a les eleccions dient quina era la seva opció de govern. 48 a 12, aquest és el resultat. Bona part dels 58 diputats que sumen PSC i Esquerra són diputats obtinguts gràcies als jocs de mans.
Jocs de mans
El PSC va basar tota la seva campanya a dir que volia un govern fort i a deixar entendre que no hi hauria nou tripartit. Al final de la campanya, quan ja era evident que CiU guanyava de llarg al PSC, en Montilla va dir que només presidiria un govern si era "de progrés", però fins i tot llavors va deixar implícitament oberta la porta a formar part d’un govern amb CiU, encara que en aquest cas no podria presidir-lo. Esquerra s’ha passat la campanya intentant recuperar per la via de la solemnització allò que alguns en deien equidistància. Ara formen un govern d’esquerres. Hi tenen tot el dret, però ells saben i tothom sap que si s’haguessin presentat a les eleccions dient la veritat, dient que la seva voluntat era reeditar el tripartit, avui no tindrien els escons necessaris per formar majoria.
Abstenció i vots en blanc
Tots els partits es queixen de l’abstenció. A mi em preocupa tant o més l’insòlit percentatge de vots en blanc que hi ha hagut a aquestes eleccions. No se m’acut cap manera més eficaç de desincentivar la participació dels ciutadans en la vida pública que decidir la formació del nou govern sense tenir en compte els resultats electorals. Si tant li fa guanyar de dos que d’onze, si els partits no tenen el coratge i l’honradesa de dir als votants què en faran, del seu vot, ¿algú em pot explicar per què s’ha de votar un partit o l’altre?