Mails per a Hipàtia

Assegut a la terrassa de ma germana escolte el pas de la cantà. La dolçaina i el tabal van asenyalant la ruta per la qual els cantadors d’albaes passegen el poble. Sóc poc partidari de retocar les tradicions però reconec que en aquest cas ho van encertar. Antigament la cantà es fèia també la nit del 15 al 16, junt amb la coetà. I la barreja era complicada. L’ordre, escrupulosament respectada, era que no es tiraren coets quan senties la dolçaina però així i tot molta gent no s’atrevia a seguir la cantà per por al moment de tornar a casa. Passant-la a la nit del 14 al 15 això s’ha arreglat del tot. Els cantadors canten sense cap por i la gent els pot seguir allà on vagen.

De nit, ja colgat al llit encara els escolte, amb una albà valenta, plena de veu, i em sembla un moment màgic. No sé si somie o no…