Occità
La meua menuda ha llegit aquest cap de setmana el seu primer llibre en occità. El va agafar sense saber massa bé què era i em va venir a preguntar quin idioma era aquell. Li vaig dir que era occità i que es tractava del germà bessó del català. Ens vam posar a llegir-lo junts i va ser fascinant veure com, gràcies al cap sense contaminar que encara té, trobava de seguida les concordances entre una llengua i altra i retenia immediatament regles i modismes. A la pàgina deu ja llegia gairebé d’una tirada i em sembla que en tot el llibre només va haver quatre paraules que no vam entendre -fos per proximitat o per context.
No vaig poder evitar pensar com de fàcil seria el món si més gent fes com ella i en comptes de fer-se enrera emporugits davant una llengua fàcil d’entendre se n’adonaren que el joc de parlar-la, llegir-la i escoltar-la pot ser tan gratificant com divertit.
Sí, és una pena que tan aprop com tenim els Països d’Òc i més encara tenint la Vall d’Aran que ens fa de pont, costi tant trobar música o llibres en aquesta llengua per les nostres contrades.
És bonic pensar-ho, com ho és somiar que ens toqui la loteria.
Tu sembla que tendeixes a pensar (pel que llegeixo) i deus ensenyar a ta filla a fer el mateix.
Els que no pensen, no ensenyen.
Els que pensen que cal no pensar, ho ensenyen.
I amb aquestes cartes es juga la partida… sense loteries…
I t’ho diu un que també somia en totes les loteries i el país que ens roben….
Un poema: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/46626
Bonic post, de veritat.
Crec que seria interessant que a les escoles ensenyéssim algunes nocions de les llengües properes a la nostra i més tractant-se de llengües tan minoritàries. Sempre serà més fàcil respectar una cosa que coneixem que no una que desconeixem.
Salut
Quanta raó… quanta tendresa…
Quants segles d’amor i odi entre espanyols i francesos ens han portat a distanciar-nos dels nostres germans occitans…
Quan els meus fills llegeixin faré la prova…
Vicent, la meva filla en té set i aprèn ràpid i sempre que anem pel món li comprem un conte amb la llengua que sigui, i no en té cap amb occità, fa poc vaig estar a la regió del Tarn i no vaig recordar-me’n, vaig badar… al Perigord tampoc vaig veure llibreries que en tinguessin, de contes en occità. Per on es pot començar? vull dir, quina edat té? quin llibre et va agafar? si es pot saber…
Adéussiau,
Dins un libre sus l’arribada dels republicans en Occitània, ai pogut legit d’un compte-rendut fait a Montalban, e per Montalban, un republican catalan que parlava francés, aquel a degut parlar catalan ambe la vièlha femna perqué posquèsse entendre lo mètge francofòne [1936], e tradusiguèt al mètge las paraulas de vièlha malauta. Es pas fantesia, la lenga èra unicament majoritària en Occitània, fins a las annadas 1950.
Jo, aqueste afar e tantes d’autres, coma la meuna granda maire, ambe quí ai legit -legit- quasi mai d’una centenada de mot o paraula del Grand Diccionari de la Llengua Catalana … Le meuna grand maire a pas res entendut d’estranh dins aqueste diccionari que siaguèsse pas occitan, perdon, patoès, per èla, me far dòl quand vesi l’impossible desvolopament de las relacions occitano-catalanas pr’amor dels politicians qu’avem aquí e que párlan la lenga republicana per egalitat (puf!).
Ai tanben escrit dins la revista del Gai Saber, editada dempuèi 1886, un tèxte sul encontre entre Verdaguer e Mistral, e mantunes universitaris catalans zo sábon tanben … La revista es per l’abséncia d’una politica lingüistica pas disponible sul net.
Jo, de la lenga occitana que l’ai apresa gràcia a una vièlha femna que vendiá libres e revistas dins un quiòsc a la plaça de Catalonha ; ai demandat en provençal (es una question d’accent e de prononciacion, per èstre segur d’o pas far en lengadocian) : – vòli crompar lo jornau/jornal […] Aquesta catalana de vertat, m’a donat, l’unic jornal/diari disponible [l’AVUI, donc]: – vaquí … però parleu un català estrany ! – Aquesta exsperiéncia, fòra de la militança politica, es simplament un dementre mantunes exemples que me fan assegurar que la literatura occitana, coma los escambis lingüistics entre occitans -que son escolarizats e alfabetizats- e catalans son aisits e mai que possibles.
La pietat es que los catalans devon s’imaginar que quand vènon en çò nòstre, lo franquisme lingüistic francés dura dempuèi mai de set sègles ! Sem lo modèl pel franquisme, modèl de destruccion lingüistic, modèl que capita d’arribar al govèrn ambe lo primièr ministre Fillon.
Dins aqueste contèxte que sabi grèu per la lenga occitana, totas las ajudas quitament pichonas, per demandar l’occitan en Occitània, e lo catalan en Occitània tanben, quand los catalans son de vacanças, es una ajuda IMPORTANTÍSSIM !
Frairalas salutacions,
Es lo mai bèl editor en lenga occitana : http://www.ideco-dif.com/ ( soi pas sempre en accòrd per sa politica editoriala ) Es l’editor associatiu de l’Institut d’Estudis Occitans, la mai granda associacion de desvolopament de l’emplec de l’occitan.
D’autres existísson tanben, Reclams, Federop, Jorn, Per Noste, etc… son totes sul meu blòg, en ligam. E lo meu blòg es referenciat sus aqueste pagina de Vilaweb Tanben.
E lo podètz comandar, val 30€
E òc, ma maigrand qu’èra de Niça e parlava niçard e francés, à la fin de sa vida se metèt à legir tambèn en italian, en provençau, en lengadocian, sensa degun problema.
E ieu que practiqui cada jorn italian, niçard e provençau, legissi lu autres parlars, e lo catalan e lo castilhan…
Coral bonjorn de Provença.
Durant una temporada havia llegit aquella revista de suplement que arribava del diari de El Punt.
Al principi costava entendre algunes paraules, però després ho entenia. Estava molt bé que m’arribés aquelles revistes.
Soi galician e aprenent d’occitan. Semblas tot un exemple per afrairar-nos totas aquelas personas e pobles qu’avem una lenga maltractada.
Un saúdo desde Galiza para ti.
Si vols escriure’m, la meva adreça és: amorodo1968@gmail.com