Mails per a Hipàtia

Dia històric el de divendres, amb la primera actuació de la Muixaranga de Bétera. En realitat el dia sencer va ser fabulós. L’Ateneu, l’entitat que tant està canviant el paisatge cultural del poble, va invadir la Plaça del Mercat i hi vam viure una vesprada nit fantàstica.

L’espai no pot ser més adequat. La porta de l’Ateneu dóna a una plaça tranquil·la, sense trànsit de vehicles, que a més fa costera avall, amb la qual cosa poses l’escenari a la part baixa i sembla com si tingueres grades i tot. Ho vam comprovar centenars de persones que vam gaudir d’un programa enorme i molt interessant.

Presentats pel Pep Ricart primer va actuar el gran contacontes Llorenç Giménez que mantingué els xiquets apegats a la cadira amb els seus contes i les seues improvisacions magistrals. Ja no sé quantes voltes l’he vist però no em cansaré mai. Vaig baixar amb les meues nebodetes i vaig comprovar que el seu encant no es disol mai. Estaven embadalides de sentir-lo.

Després arribà el plat fort del dia amb l’estrena de la Muixaranga de Bétera, que compta amb el suport de mestres de la nova d’Algemesí i col·legues d’altres muixarangues properes. Van fer diverses figures i un final encarats a la porta de l’ateneu mentre la colla de dolçainers feia sonar l’himne que ens va esborronar a tots. Ells estaven molt contents i nosaltres més encara. Un goig.

I tot seguit els xiquets van fer estrena també amb la colla de Dimonis del Carraixet. Són valents i van soltar foc a tort i dret de la plaça. Se’ls van escapar massa coets però supose que és el risc del primer dia. En vindran molts més.

Després les taules van ocupar la plaça, vam sopar i van ballar el grup de Danses L’Aljama de Bétera. Amb un programa molt sòlid. Cada dia creixen més en qualitat. El Toni Marzo ens anava explicant els diversos balls i vaig quedar impressionat amb les veus dels cantadors. Al Xavier ja l’havia sentit però hi ha una xiqueta del Baixet que té una font a la gola: quina veu més transparent i neta! Impressionant.

Per rematar-ho tot encara vam gaudir de l’actuació del Naiet Cirerer, un pressumpte cec (Jacint d’Alcàsser) i el seu pigall que van fer les delícies de la gent amb romanços i contalles. Una sorpresa per a mi, que no els coneixia i m’ho vaig passar molt bé.

El resum de tot plegat és que l’Ateneu creix amb una força enorme. Fa un any ‘ocupar la plaça’ semblava un objectiu inabastable, prou feina hi havia amb ocupar la casota on s’havia traslladat. Un any de feina persistent, incansable, permanent, de tants amics ha acabat consolidant-lo com un centre cultural que no només és de referència a Bétera o la comarca sinó que ja pot parlar de tu amb qui siga.

I la prova són l’enorme quantitat d’activitats d’aquest estiu, de les quals la nit de divendres va ser un exemple paradigmàtic i joiós.