Mails per a Hipàtia

Dilluns vaig tenir la sort de presentar la conferència (trobareu ací el vídeo) al CCCB de James Curran. No havia tingut l’ocasió de conèixer-lo personalment mai i va ser un goig. A finals dels vuitanta em va causar un fort impacte un llibre seu que demostrava com les grans corporacions estaven matant el bon periodisme.La sessió començava a quarts de vuit però nosaltres vam quedar una bona estona abans per poder tenir amb calma una conversa llarga. Ell ara defensa, sempre ben carregat de dades, que a internet li està passant el mateix i que estem massa il·lusionats amb la xarxa. Ens hi vam barallar amicablement.

Ell em va interrogar sobre VilaWeb per referències que tenia prèvies, d’estudis, congresos i algun vell amic comú de tots dos. Li vaig estar explicant en detall i durant el debat posterior a la conferència em va reptar al diàleg i em vaig aonar que en pocs minuts ja havia decidit que l”excepció VilaWeb’ havia de tenir un motiu i aquest era el català. La seua tesi general és que les marques antigues, dels diaris en paper, estan canibalitzant la web i impedeixen l’aparició de noves marques, així que quan n’hi ha una de ben consolidada cal cercar la raó del perquè és excepcional.

Vam quedar que parlaríem i va mostrar el seu interés per estudiar el nostre diari i afinar aquella anàlisi improvisada però ben aguda. Encantat, és clar.