Grècia: la bandera com a explicació
La decisió de Syriza de formar govern amb la dreta radical d’Els Grecs Independents ha causat una evident sorpresa fora del país. Però no és tan estranya si es té en compte el caràcter nacional grec. Syriza i Els Grecs Independents coincideixen en considerar la situació del seu país com gairebé colonial i recuperen l’esperit persistent del patriotisme grec. Que ho impregna tot. Primer que de dretes o d’esquerres són grecs.
La vexil·lologia, la ciència que estudia les banderes, ens ofereix generalment bones pistes sobre el caràcter nacional. Estudiar el perquè d’una bandera i el seu significat generalment aporta indicis molt interessant sobre el país. Ho comprovarem amb Grècia.
Al llarg de la seua història Grècia ha tingut moltes banderes diferents. Durant la lluita d’alliberament es van començar a imposar les banderes amb creus i amb els colors blau i blanc com aquesta
Evidentment el paper de l’Església Ortodoxa en la conformació del país va ajudar a trobar molt en la creu el símbol de Grècia –francament efectiva com a símbol si del que es tractava era d’alliberar-se dels turcs otomans.
Quan nàix l’estat grec, el 1822, adopta una bandera nacional que és una variant de la creu. El color blau passa a ser més fosc i la creu esdevé blanca. Però el disseny és el mateix.
Al mateix temps, però, s’aprova l’ús d’una bandera naval que és l’actual bandera nacional grega. La bandera naval es va fer ràpidament popular i molta gent l’usava també en terra.
Finalment al 1978 la bandera naval va esdevenir bandera nacional, deixant la vella bandera de la creu només per a ocasions cerimonials –encara avui oneja, per exemple, dalt de l’edifici vell del parlament.
L’única diferència entre les dues banderes, òbviament és l’aparició de les nou franges blaves i blanques. Però quin és el seu significat? què volen dir? per quin motiu en són nou i no deu o vuit?
Doncs segons la tradició resulta que són les nou sil·labes de la frase Ελευθερία ή Θάνατος, o siga ‘Llibertat o mort!’, ententent en aquest cas ‘Llibertat’ com ‘Independència’ o ‘Llibertat nacional’ ja que aquest era el crit dels guerrillers que lluitaven contra el poder otomà.
La bandera nacional va esdevenir així un senyal evident i un recordatori diari de la profunditat del nacionalisme grec, que és el factor indispensable que explica, no dic que justifica, el pacte entre Syriza i Els Grecs Independents.
I insistisc, perquè la dada em sembla rellevant: estem parlant d’una bandera adoptada el 1978, sota pressió popular. Fa quatre dies com qui diu…
Els patriotes (tant d’esquerres com de dretes) grecs, de segur que no tocaràn un accent ni una coma dels privilegis de l’Església ortodoxa grega. I a tots dos se’ls omplirà la boca de voler lluitar contra l’ “austeritat” [sic] impossada [resic] per Merkel i la troika.
Com vostè diu: “Primer que de dretes o d’esquerres són grecs”… Grecs que no volen pagar ni fer-se responsables de res. Tot molt popular, sens dubte.
Atentament
Curiós que la senyera, tingui nou franges…..voldrà dir el mateix….
L’altra explicació potser toca més a prop: les nous franges serien el nou anys de lluita del poble grec per a assolir l’independència (1821-1830). Quants en queden per al poble català ? Enviat des de Grècia, el maig del 2019.