Mails per a Hipàtia

Avui ha mort el senyor Lluís, un veí del carrer Olivar. El senyor Lluís era un home extraordinàriament amable, bon xerrador, amb el qual gaudia parlant a la porta de casa seua algunes vesprades. El senyor Lluís havia fet la guerra i havia aguantat la duríssima postguerra però sempre parlava amb un to suau i dels seus records.

Diumenge el vaig veure per última vegada. Vaig baixar tard a cercar els diaris i en embocar la riera me’l vaig trobar amb la seua dona i xerrant amb uns amics. El vaig saludar, per no molestar, de lluny i ell em va estrendre la mà. M’hi vaig acostar a encaixar-la. Vam fer broma sobre el bastó que porte jo aquests dies per culpa del turmell i li vaig dir que anava a cercar els diaris. Ell en duia alguns a la mà i em va dir “te n’he deixat uns quants” mentre somreia amb aquells seus ulls amablement expressius que tant el definien.