Mails per a Hipàtia

Una de les coses més divertides i interessants d’aquest tour d’actes pel referèndum és la gent que t’hi trobes en cada lloc. Ahir cap a Vic amb la Carme, veïna de bloc amb l’A cop calent. Un viatge agradable en excès, ple d’atencions i amb una conversa agradable sobre els macs, el Barça (que hi jugava), els fills i l’Skype. Fins i tot amb un record emocionat pel Jordi Vendrell i l’ofrena musical de Bach, que obria el programa i que el seu cunyat Ramon encara recorda. 

A Vic malgrat estar en joc el partit del Barça més de quaranta persones a l’aula magna de la Universitat. On vam demostrar de nou la capacitat organitzativa encarregant a un dels presents que escoltara els partits i ens interrompés quan hi havia gol. Xerrada feta i partit guanyat. Difícil demanar res més.

I de tornada amb el Jordi cap a casa. Un vell company de lluites que em va impressionar amb la seua anàlisi lúcida del que està passant i la seua generositat històrica. Ell, que era independentista quan ningú no ho era encara, no demana que ningú li reconega res i diu sentir-se tranquil i content del que ha fet al llarg de la seua vida. Una gran lliçó que mereixia un altre trajecte de cotxe.

Avui cap a Vergès…