Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

11 de juny de 2005
0 comentaris

A good woman

Títol original: A Good Woman. Director: Mike Barker. Guió: Howard Himelstein, basat en la peça teatral El ventall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde. Muntatge: Neil Farrell. Fotografia: Ben Seresin. Música original: Richard G.Mitchell. Vestuari: John Bloomfield. Repartiment: Helen Hunt (Mrs. Erlynne), Scarlett Johansson (Meg Windermere), Mark Umbers (Robert Windermere), Tom Wilkinson (Lord Augustus, "Tuppy"), Stephen Campbell Moore (Lord Darlington), Milena Vukotic (Comtessa Lucchino), Diana Hardcastel (Lady Plymdale), Roger Hammond (Cecil), Jane How (Mrs. Stutfield). Durada: 1h33. Estrenada: a Catalunya, el País Valencià i a les Illes el 10 de juny de 2005, només en versió castellana i versió original subtitulada en castellà. Aviat, a la Catalunya Nord.

Sinopsi: A la dècada dels trenta, Meg i Robert Windermere són una parella nord-americana, jove, rica i feliç, acabats de casar tot just fa un any. De vacances a la costa italiana, s’estan en una vil·la esplèndida, que els ha facilitat Lord Darlington, aristòcrata britànic, seductor contumaç i vell conegut de Robert. Aviat, les coses es compliquen en aquell indret idíl·lic, quan hi arriba Mrs. Erlynne, dona madura de mala reputació, amb fama de saber entretenir els homes casats. Les tafaneries comencen a córrer i assenyalen especialment Robert, que la visita sovint i sembla que la manté econòmicament. Mentrestant, Lord Darlington aprofita l’avinentesa per guanyar terreny en la conquesta de Meg.

 

La peça teatral El ventall de Lady Windermere, que va consagrar Oscar Wilde com a dramaturg, ha estat duta a la pantalla en diverses ocasions al llarg de la història del cinema. L’última adaptació ens ha arribat amb el títol A good woman, que en trasllada l’acció a la costa d’Amalfi, al sud d’Itàlia, indret d’estiueig d’aristòcrates i personalitats adinerades angleses i nord-americanes, als anys trenta.

 

Hi havia el perill que A good woman fos esclava d’una fotografia de postal, com sol passar a molts dels cineastes que filmen a poblets pintorescos de la Itàlia meridional. Sense anar gaire lluny, pensem en L’enginyós senyor Ripley, d’Anthony Minghella, en què la bellesa del paisatge llepava massa les imatges del film. Però no. A good woman té alguns plans generals, tan inevitables com justificats, que ens mostren l’encís d’aquell poblet mariner, banyat pel sol càlid i l’aigua de la Mediterrània. Però no s’hi queda encantada, no s’hi entreté i, sobretot, no busca la seducció esteticista de l’espectador.

 

D’altra banda, sempre és arriscat fer una pel·lícula d’època, sobre gent de l’alta societat. James Ivory i el seu malaguanyat productor Ismail Marchant -traspassat fa pocs dies- n’havien fet gairebé un gènere. En aquest cas, el perill rau a donar més importància al detall, als objectes, a les maneres refinades, que no pas a l’argument, als conflictes dels personatges i a la temàtica de l’obra. En aquest sentit, A good woman també se’n surt prou bé. En part, perquè els protagonites són una colla heterogènia, en què hi ha joves moderns i vells aristòcrates, dones amb experiència de la vida i criatures innocents, rics hedonistes i gent que brega per a reeixir socialment…

 

El director, Mike Barker, ha recolzat  A good woman en els diàlegs esmolats, brillants, d’Oscar Wilde, i n’ha conservat la ironia elegant, sofisticada i corrosiva. Tot ho ha posat al servei d’aquests diàlegs. Alguns actors a penes poden deixar "respirar" els seus personatges. Magnífic, Tom Wilkinson només consolida una certa presència interpretativa quan ha d’insistir a la dama pecaminosa perquè es converteixi en la seva nova esposa. Els seus lúcids i decadents companys de vacances no tenen tanta sort i queden com a simples secundaris, la funció dels quals és tan sols la de deixar anar les enginyoses i divertides rèpliques. Greument caracteritzada com a dona ambiciosa i masegada, Helen Hunt té poques ocasions de superar el perfil caricaturesc del seu personatge. Pel que fa als joves, el guió del debutant Howard Himelstein els concedeix el benefici del protagonisme; però amb una diferència molt gran entre les seqüències de farciment i les escenes clau, en què el text du la marca indeleble de Wilde. Scarlett Johansson i Mark Umbers, d’una esponerosa bellesa juvenil, encarnen tant bé la seva condició com la innocència que l’argument s’encarrega de remarcar-los. I Stephen Campbell Moore incorpora de manera tan impecable el seductor voraç i astut com el dandi irreverent i cínic.

 

La submissió als diàlegs comporta una certa fredor. Apaga un xic el treball dels actors i fa perdre vida a les escenes. De retruc, també esvaeix part de l’encís ambiental. D’altra banda, podríem parlar i en podríem treure molt de suc, sobre el contingut d’aquests diàlegs. És a dir, la hipocresia matrimonial, la decadència nord-americana en relació amb la de la vella Europa, el pes del moralisme social i la necessitat d’afecte, etc. Però això fóra entrar a tractar d’Oscar Wilde i em sembla que aquest no és el lloc, ni jo en sóc la persona adequada. I és que, quan s’adapta una obra com El ventall de Lady Windermere, no serveix de gaire que el cineasta es limiti a transcriure’n el text, si no hi aporta una mirada personal, una lectura prolífica.

 

Mike Barker ni tan sols ha sabut superar l’estructura teatral de la peça original, ja que és fàcil ensumar-se d’on ve la sòlida construcció que iuxtaposa la crisi dels joves Windermere amb la falera de Lord Augustus -Tuppy- per Mrs. Erlynne, simultàniament als avenços del dandi Lord Darlington. És cert que ha aconseguit treure l’acció de l’espai claustrofòbic dels decorats i l’ha situada bé, cinematogràficament parlant, en àmbits "reals" -els carrers del poble, les vil·les, el petit vaixell, etc.-; però no ha pogut desempallegar el film del seu origen teatral. Tant se val que li hagi canviat el títol i l’hagi batejat com A good woman. A més, el ventall de Meg Windermere esdevé un element d’atrezzo tan eloqüent que més hauria valgut que l’hagués deixat com era.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!