L’habitació 1723 no és precisament la 2046 Acabo de veure l’última pel·lícula de Ventura Pons, que trasllada a la pantalla tres relats de Jordi Puntí ("Animals tristos"). Molt digna, en el context cinematogràfic en què ha estat produïda, tanmateix evidencia una frustrant impotència cinematogràfica. Això em fa dir que "l’habitació 1723 no és precisament la
Aquest post desenvolupa el que, sobre la pel·lícula "Caché", vaig penjar al bloc el dia 21 de gener de 2006. El final de "Caché". Què vol dir? Hi ha comentaristes, crítics i espectadors que han remarcat, sobretot, que la gent s’hi fixi bé. Conec cinèfils que han quedat ben preocupats perquè no hi han vist
Basada en el llibre "Vengeance: The True Story of an Israeli Counter-Terrorist Team", de George Jonas -en castellà, editada per Planeta el 1985 i, ara, RBA l’acaba de reeditar; en francès, l’ha publicada Robert Laffont, i, en italià, Rizzoli-, Munich, d’Steven Spielberg, resulta una pel·lícula narrativament molt treballada, interessant des del punt de vista temàtic -per la reflexió
Basat en la novel·la Tota una vida per endavant, de Mark Spragg, An unfinished live crea espectatives de convertir-se en un tremend melodrama i tanmateix esdevé un manyagós cant a la dignitat humana, a la reconciliació amb la vida, amb un mateix i amb els altres. Sinopsi: al Wyoming d’avui en dia, Einar Gilkyson és
L’estrena de "Caché", l’última pel·lícula de Michael Haneke, hauria de ser la gran notícia cinematogràfica de la setmana, si no visquéssim com a província de l’imperi ianqui. Tanmateix, el protagonisme informatiu se l’enduen les produccions nord-americanes candidates o premiades a Globus i Oscar. No em sembla gens malament que es remarquin títols com "Brokeback Mountain",
"Brokeback Mountain" explica una commovedora, certament dolorosa, història d’amor. Els dos amants són homes i cadascun d’ells s’avé a una diferent, contrastada, posició arquetípica pel que fa a assumir l’homosexualitat. Les respectives vides per separat arrosseguen l’absència quotidiana de l’altre, entre el temor a la incomprensió i a la intol·lerància -al Wyoming dels anys seixanta-,
Jarhead adapta un relat en què l’exmarine Anthony Swofford explica les seves vivències durant l’operació "Tempesta del desert", a la Primera Guerra del Golf. L’actor Jake Gyllenhaal dóna vida a aquest soldat, de només vint anys d’edat, fill i nét de militars, que va a raure al desert saudita tot just al començament del conflicte
Polifonia del racisme quotidià, Crash, que ha escrit i dirigit Paul Haggins, el guionista de Million Dollar Baby, entrelliga amb sensibilitat diversos personatges que comparteixen una mateixa ciutat -Los Angeles- i confegeixen un tapís humà en què es reflecteix un ventall ampli dels neguits i frustacions de la nostra societat. Valoració orientativa (sistema en fase
Fóra bo que, al Principat de Catalunya, a les Illes, a Andorra, a la Catalunya Nord i a l’Alguer, els patronats municipals de cultura, els cineclubs, la Federació de Cineclubs i les empreses dedicades a distribució de cinema lloguessin les còpies que, a València, han subtitulat (i quan escaigui, les que han doblat) per a la programació en
Romain, un jove fotògraf de 30 anys, s’assabenta brutalment que només li queden uns mesos de vida. Notes Melvil Poupaud està incòmode en el paper. Ha gosat fer aquest personatge homosexual, però em sembla notori que hi està incòmode. Evidentment, la pel·lícula se’n ressent i molt, perquè el seu personatge n’és el centre de gravetat
Títol original: "The constant gardener". Director: Fernando Meirelles. Guió: Jeffrey Caine, a partir de la novel·la homònima de John Le Carré, editada en català per Edicions 62. Fotografia: Cesar Charloine. Música: Alberto Iglesias. Muntatge: Claire Simpson. Repartiment: Ralph Fiennes (Justin Quayle), Rachel Weisz (Tessa Quayle), Danny Huston (Sandy Woodrow), Bill Nighy (Sir Bernard Pellegrin), Pete
Ara ve el bon temps, per al cinema. En el primer trimestre de l’any es concentra la majoria d’estrenes destinades al públic adult, madur, amb paladar per a assaborir bones històries, excel·lents interpretacions, magnífiques ambientacions… És el que en diem "temporada d’Òscar", perquè entre el munt de premis i nominacions que s’anuncien o els lliuren
Amb el "King Kong" de Peter Jackson, he tingut la sensació d’estar veient un espectacle impecable, que ja vaig tenir amb la primera part d’ "El senyor dels anells". Com en aquella ocasió, Jackson assenyala un seguit de temàtiques en què valdria la pena entretenir-se i aprofundir, però no ho fa: ell tira endavant, efectivament,
Ben aviat començaran a caure nominacions i premis de cinema, per totes bandes. Una certa agenda va bé per a orientar-se. 03.12.2005 Premis cinema europeu 13.12.2005 Nominacions GLOBUS d’OR 15.12.2005 Nominacions GOYA 16.01.2006 Lliurament GLOBUS d’OR 19.01.2006 Festival de SUNDANCE. Inauguració 29.01.2006 Festival de SUNDANCE. Cloenda 29.01.2006 Lliurament GOYA 31.01.2006 Nominacions ÒSCAR 09.02.2006 Festival de
"El gust de la xíndria", de TSAI Ming-lian retroba restes de passió en l’univers àrid dels protagonistes. Solitaris, abocats a l’onanisme, se’ls fa difícil compartir el plaer, fer-hi passar els sentiments. Mentrestant, ell és una "màquina de cardar" simuladament, com a actor de barates pel·lícules pornogràfiques. Crec que la mesura de la soledat que pateix el protagonista no