Hem de considerar un honor que Tirant lo Blanc, obra de prestigi mundial de la nostra literatura, l’hagin adaptada al cinema. De la mateixa manera que els anglesos poden estar cofois que la resta del món els versionem Shakespeare a les nostres respectives llengües, nosaltres hem d’alegrar-nos que Tirant lo Blanc el versionin en anglès,
Àngel Quintana publica, al PUNT d’avui, diumenge 2 d’abril de 2006, un interessant article informatiu sobre dos films del País Valencià. L’enllaç: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1813611
Els clarobscurs de Truman Capote -cinisme i amor, dolor i frivolitat, complexos personals i egolatria, egoisme i sensibilitat…- probablement ja els havia exposat el llibre de Gerald Clarke, que la pel·lícula adapta, i eren coneguts per qui se n’hagués documentat un xic; però això no minva el valor del film. Perquè la clau de Capote
Deixeu que us ho expliqui. Ahir vaig anar al multicinemes Lauren Costa Brava, de Blanes, en què habitualment s’hi projecten ben poques, poquíssimes, pel·lícules doblades al català. Ras i curt, s’hi margina la notra llengua de manera persistent i sistemàtica. Vaig anar-hi a veure La verdad oculta (estrenada al Principat només en castellà) i, abans de la projecció, van
En si mateix, Volver no és un film de tesi; sinó una pel·lícula, amb tota la connotació de proposta per a l’entreteniment que pot comportar el mot, certament oberta a la vida, que s’interessa pel dolor emocional, pel delit de supervivència, l’instint solidari i les ganes de festa de la gent senzilla. Una obra en
Nota: aquest post amplia i matisa el que vaig penjar el 21 de gener de 2006. Wyoming, estiu de 1963. Dos nois, Jack i Ennis, pasturen un ramat a la muntanya Brokeback… Les pel·lícules d’Ang Lee, el director de Brokeback Mountain, tracten d’individus la infelicitat dels quals té a veure amb les actituds personals i
No mataràs, de Krzysztof Kieslowski, constata la tràgica impotència dels principis humanistes davant l’actuació criminal de l’home i, el que n’és una projecció col·lectiva, la pena de mort. Obra visualment riquíssima, narrativament impecable i temàticament prolífica, No mataràs (1988) sobresurt estèticament per damunt de la resta que componen el Decàleg i anuncia la magnificiència artística
L’Òscar a Crash com a millor pel·lícula, per tant a darrera hora, contra el pronòstic que entre tots plegats havíem fet, s’ha convertit en la sorpresa d’un repartiment de guardons, pel que fa a la resta de categories, molt previsible. Sentirem tota mena de comentaris sobre el “triomf”de Crash (“triomf” que ni nego ni discuteixo, però el
13 de març de 2006 10 anys sense Kieslowski Amb motiu del desè anniversari de la mort de Kieslowski, s’estrenen i reestrenen algunes de les seves pel·lícules. A l’Estat Espanyol, s’estrena la impressionant No matarás, premi del Jurat de Canes 1988. A França, es reestrena la poètica i enigmàtica La doble vida de
Tot parlant del vi, desemmascara la globalització A Mondovino, el cineasta i enòleg nord-americà Jonathan Nossiter documenta la transformació del mon del vi des que els californians han entrat al mercat. I, de retruc, tracta del conflicte entre globalització i diversitat cultural, de la lluita entre les multinacionals i els productors locals d’arreu. Recull declaracions
Plana, convencional aproximació biogràfica a Johnny Cash. Per Catalunya Ràdio i parlant de Walk the line , Àlex Gorina va dir més o menys una cosa així : "O tots els cantants nord-americans han tingut la mateixa vida, o totes les pel·lícules que tracten de les seves vides són iguals". Frase brillant que gairebé ens estalvia de seguir
Lasse Hallström, el cineasta de l’amabilitat, el positivista en l’adversitat, l’apologeta de la vitalitat, l’humanista de bons sentiments, l’autor d’obres tan petites com entranyables (La meva vida com un gos, Qui estima Gilbert Grape?, Querido intruso, Algo de que hablar…), aquell Lasse Hallström s’ha esvaït, s’ha evaporat, a Casanova. En aquesta última aproximació al mític i polièdric
A "The New World" i a partir de la història d’amor entre la princesa indígena i l’explorador anglès John Smith, Terrence Malick evoca l’arribada dels anglesos al continent americà com l’última oportunitat de regeneració que el nostre vell món va perdre. Per al personatge utòpic, les terres virginals de (sic) Virgínia al 1607 representen un
L’actor nord-americà Tommy Lee Jones ha debutat com a director amb The Three Burials of Melquíades Estrada. Escrita per Guillermo Arriaga, el guionista d’ Amores perros i 21 gramos, la protagonitzen Barry Pepper i el mateix Tommy Lee Jones. Argumentalment, narra els tres enterraments d’un mexicà il·legal, mort prop de la seva barraca. L’assassí li
Segona part d’una trilogia ambientada als Estats Units, Manderlay comença allà on acabava Dogville. Entre els canvis més destacats, l’actriu Bryce Dallas Howard ha substituït Nicole Kidman en el paper de Grace, la dona que es perd per ajudar els humans, i William Dafoe assumeix el rol del gàngster escèptic que James Caan incorporava a