Carlos Losilla (Avui, 08.02.2007) considera Black Book com un dels treballs més interessants del director holandès Paul Verhoeven, perquè congria amb força i elegància el vessant més autoral del cineasta i la seva passió pel cine espectacle i els gèneres clàssics. Tot i que reconeix la manca d’originalitat de l’argument, opina que Verhoeven i el
El periodista Edward R. Murrow informava a través de la CBS i va plantar cara a la cacera de bruixes del senador McCarthy que, en nom d’una presumpta defensa de la llibertat, atemptà reiteradament contra les llibertats i els principis democràtics que inspiren la constitució nord-americana. En un clima polític i mediàtic de discurs anticomunista,
Ran del breu article en què vaig comentar les diferències entre el cartell inicial (orgiàstic) de Shortbus i el que més fan córrer ara (que sembla un anunci de “gent Coca-Cola”), un amic va penjar-hi un comentari en què explicava documentadament la petita història d’aquells cartells, de com la censura nord-americana s’hi va ficar pel
Amb motiu de l’estrena de Little Children, recupero una crítica breu que vaig publicar l’abril de 2002 sobre A l’habitació / Inthe bedroom / En la habitación, l’anterior pel·lícula dels seu director, Todd Filed. Sinopsi: en una petita localitat de Nova Anglaterra, Matt (Tom Wilkinson) i Ruth (Sissy Spacek) Fowler duen una vida tranquil·la. Ell és metge i
No donarem l’abast! Si es compleixen les previsions, no sé pas d’on treurem el temps per veure la quantitat de pel·lícules d’un cert interés que s’estrenaran. Algunes perquè les han nominades o premiades i sembla que han d’estar bé; altres, perquè fa temps que n’hem sentit parlar… Com sol passar cada any, ara tot de cop,
Em sembla particularment necessari començar aquest recull d’articles sobre 13 Tzameti amb el de l’entrevista de Xavi Serra al director, Géla Babluani, que ha publicat el número 11 de Benzina (gener de 2007); perquè el cineasta hi revela qüestions que val la pena tenir en compte en valorar la pel·lícula. Sóc dels que pensen que
La sortida de C.R.A.Z.Y. al mercat del DVD em sembla una bona ocasió per recuperar la crítica que Eulàlia Iglesias va fer-ne, al número 7 de la revista Benzina (setembre de 2006) i que aporta una reflexió a tenir present sobre una mena de cinema i com l’encaixem. Precisament, Iglesias comença l’article fent-se ressó del fenòmen
Shortbus, de John Cameron Mitchell, celebració del que encara queda de vida disbauxada en cert univers “underground” de Nova York, amb un bon farcell d’orgies, de sexe explícit de tota mena de tendències (per bé que amb predomini de l’opció gay-lèsbica) i amb una autèntica rua de cossos, fal·lus, sessions sado, petons i més petons, transvestits pintorescos…
Àngel Quintana (El Punt, 28 de gener de 2007) considera Ventura Pons com el cineasta més productiu de l’Estat Espanyol i que, a més, li agrada apostar pel risc, dins d’un marc que li resulti còmode. Explica la inflexió del cineasta, a meitat dels noranta, quan va substituir els guions originals pels guions adaptats i com, malgrat
Víctor Alexandre (al seu bloc Victoralexandre, 01.02.2007) troba en Bobby una bona oportunitat de parlar de la dècada dels seixanta: un temps de trencament de tabús, de canvis de valors i d’explosió creativa, que és natural que sigui recordat com una època irrepetible -al darrere de la qual vingué la fi de la innocència-. Alexandre remarca fins a quin punt Robert
Imma Merino (El Punt, 22.01.2007) comenta que, a Les vides de Cèlia, Antonio Chavarrias s’ha atrevit a fer que Najwa Nimri interpreti el paper d’una mestressa de casa soferta. I considera que els resultats no són només estranys, que no hi ha sorpresa i (..), així, l’aposta resta credibilitat al nou film d’intriga de Chavarrías: l’espectador
No m’atrau gens anar a veure Apocalypto. No pas per la bonior que han mogut les notícies (ben publicitades pels responsables de marqueting) que sigui violenta, que ha molestat els indígenes… (ja se sap, fes que se’n parli, que la publicitat va sola). No, no m’atrau gens, com ja no vaig fer cap pas per anar a veure,
Sundance 2007 s’ha acabat el 28 de gener, amb el lliurament dels premis a les pel·lícules guanyadores. El cinema de temàtica social o directament polític, sobretot els al·legats contra la Guerra de l’Irac, ha rebut un suport important dels diversos jurats; per bé, com sol passar sempre a Sundance, les pel·lícules amb temàtiques juvenils o
Ni Corbacho, amb la seva presentació de la gala de lliurament dels Goya, que hi donà un més o menys complaent toc “a la Cubana”, ni el seu sentit de la irreverència no ha aconseguit compensar el caire ronyós de l’Acadèmia, els membres de la qual segueixen mostrant-se tremendament conservadors. No discuteixo pas que Volver
Aquest migdia, la distribuïdora espanyola Vértigo ha fet pública la notícia que el dia 23 de febrer de 2007 estrenarà l’última pel·lícula de David Lynch, INLAND EMPIRE. Recordem que, a la Catalunya Nord, en poden disposar des del 7 de febrer de 2007 i, a l’Alguer, en podrien disposar des del 9 de febrer de