Foto Lim Soo-Jung i Jung Ji-Hoon, a I’m a cyborg, but that’s OK, de Park Chan-wook La millor de les pel·lícules que he vist a Sitges 2007 és, per mi, Saibogujiman Gwenchana / I’m a Cyborg, but that’s OK, del sud-coreà Park Chan-wook. Imperfecta, fins a cert punt menor; però d’una categoria superior. Devem a
Foto Takeshi Kitano i el seu ninot “alter ego”, a Kantoku Banzai! En tornar de Venècia, un amic em comentava que Kantoku Banzai! no està gens bé i que el mateix Takeshi Kitano, parlant d’aquesta pel·lícula i de l’anterior, Takeshi’s, ho reconeixia, amb unes declaracions que més o menys feien així: “El cinema ha d’evolucionar. Jo havia arribat
Foto Simon Pegg i Nick Frost, a Hot Fuzz, d’Edgar Wright Amb un descordat humor anglès, Hot Fuzz parodia les “buddy-movies”, el cinema a la Tarantino, a la John Woo… Passa, però, que arrossega dos grans problemes. El primer, que és d’aquelles comèdies que vol fer més gràcia de la que realment fa. I el segon
Foto Albert Dupontel i Alain Figlarz, a Chrysalis, de Julien Leclerq Al marc de la secció Premiere del Festival de Sitges, s’ha pogut veure Chrysalis, del francès Julien Leclercq. Fum. Tan estilitzat com vulgueu, però no res. Pitjor: un cert caire pedant, com si s’estigués presentant alguna cosa important, quan més aviat es fa el rídicul.
Foto Lee Pace i Catinca Untaru, a The Fall, de Tarsem Singh Fa bo de recordar que The Fall no és una pel·lícula original, sinó una nova versió del film búlgar Yo ho ho (1981, Zako Heskija), que comptava amb un guió de Valery Petrov. Ho dic perquè, al Festival de Sitges he sentit força comentaris que n’aplaudeixen
Foto Maria Valverde i Leonardo Sbaraglia, a El rey de la montaña. El protagonista comença a enfilar-se amb cotxe per una carretera de muntanya, molt estreta. De sobte li disparen un tret, des d’enlaire. Tan bon punt troba, a mà dreta, un marge per decantar-se, hi desvia el cotxe i l’atura. En baixa, mira l’impacte sobre
Foto Ellen Page i Catherine Keener, a Un crim americà, de Tommy O’Haver Situem-nos. Un crim americà, de Tommy O’Haver, relata en clau de ficció un cas real que va tenir lloc el 1965, en un suburbi d’Indiana. Gertrude Baniszewski, mestressa de casa, escurada de butxaca i mare de set fills, abandonada pel seu home, malaltissa i
Foto Estudiants, que filmaven una pel·lícula sobre una mòmia que reviscola, contemplen la primera companya que mor… a Diari dels morts, de George A. Romero Si ja no m’interessa gaire -per no dir gens- el cinema fantàstic i de terror, què us he de dir de la variant dels “morts vivents”?! Així és que m’ha resultat una sorpresa (molt)
Per aquells misteris dels festival de cinema, una pel·lícula com Re-cycle, dels germans Pang, que hagués encaixat perfectament en la secció Oficial Fantàstic, Sitges 2006 l’ha programada en l’apartat “Orient Express- Casa Àsia”. No és pas la mena de cinema que m’interessa i no voldria ser près per cap apologeta d’aquests cineastes, famosos per la sèrie de films
Comèdia de l’absurd, negra, amb sortides salvatges, desvergonyidament incorrecta, Adam’s Apples poua temàticament –mal sigui de passada– en la gran tradició del cinema greu nòrdic –Bergman, Dreyer…– i s’encara amb gosadia a la mena de personatges inadaptats o marginals que sovint fan tremolar l’egoista i poruga societat del benestar danesa. Seven Chances, la Setmana Internacional
Un musical xinès, una molt romàntica història d’amor amb famosos intèrprets orientals d’ara mateix, unes coreografies a la Broadway passant per Bollywood, una subtil celebració de la transformació socioeconòmica del país… això és Perhaps love, de Peter (Ho-Sun) Chan –Bangkok, Tailàndia, 1962–. Amb Peter Pau, el director de fotografia d’Ang Lee a Tigre ajupit, drac
Durant el Festival de Sitges, aniré penjant al bloc les notes, comentaris i articles que ja tinc fets, de films que he vist anteriorment; així com tinc la intenció d’anar penjant, mal sigui breus comentaris sobre, si més no, algunes de les pel·lícules que vagi veient al certamen. Princess, un film de dibuixos per