Història d’un carrer – 2 Art, societat i economia al carrer de [Son] Bauçà del pla de Sant Jordi. Mallorca segle XX PÀGINA EN CONSTRUCCIÓ En aquest segon capítol de la història del carrer Bauçà parlarem del casal de Can Pinero (actual carrer Bauçà, 25) que constitueix un dels tres edificis que destaquen de
Joan Galià Lleonart (Calonge, Baix Empordà, 1906 – Algaida, Mallorca, 1940) era un mestre d’escola destinat a Mallorca que es va trobar el 19 de juliol de 1936 a Barcelona per a assistir a l’Olimpíada Popular. El cop d’estat feixista i la posterior guerra el varen tenir separat dels seus pares, amics i escola
Història d’una foto Aquesta imatge prové de les fotos i documents de la família Carrió Trujillano. Havia passat en algunes ocasions per les meves mans i, un dia o altre, l’havia d’analitzar. Algun cop havia intentat trobar la cara del nom que es repeteix a la foto fins a tres vegades amb cal·ligrafies diferents,
Bartomeu Carrió Trujillano Sant Jordi, 14 d’abril de 2024 Aquest itinerari és el resum de les explicacions i els textos llegits davant cadascuna de les cases que s’esmenten. Es va fer en commemoració del 93è aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola, el 14 d’abril de 1931. Es publica a petició d’alguns
Art, societat i economia al carrer de [Son] Bauçà del Pla de Sant Jordi. Mallorca segle XX Presentació i descripció Bartomeu Carrió Trujillano El carrer Bauçà és l’objecte d’aquesta història. Es tracta d’una necessitat d’investigar i divulgar la història de Sant Jordi o del pla de Sant Jordi.[1] Serà una història en capítols. Evidentment,
Bartomeu Carrió Canyelles, es Pubil En el nostre país és un fet el ressorgiment del franquisme, el nostre «particular» feixisme. Molts ens crèiem que a la transició hi hauria una seriosa reflexió sobre els fets històrics de la Guerra Civil, provocada per la sublevació dels militars feixistes i pels poders econòmics i clericals que
Caixa de Pensions, La Caixa i CaixaBank. Inauguració, fusions i canvis Bancs i caixes al Pla de Sant Jordi – Palma (II) Els 40 del segle passat varen ser els anys de la fam. Havia acabat una guerra començada per un cop d’estat militar i feixista, no ens cansarem de repetir-ho, i els
In memoriam Antoni i Antònia Ferrer Juan Bancs i caixes al Pla de Sant Jordi – Palma (I) Després de més de mig segle de presència a Sant Jordi, seixanta anys si comptam la primera Corresponsalia, Banca March va tancar l’any passat aprofitant la pandèmia de la COVID-19. Després del 13 de març
El present article només és una relació de les persones que apareixen a la foto de l’escola de nines de Sant Jordi. En aquell moment l’escola estava al Carrer Neira, al costat de So n’Eixut i de la mateixa església. L’hem fet a petició de Josep Juan Vich, nascut el 1954. Es tracta, precisament, de
PRIMERA PART En la nostra dèria de recerca, miram, passejam, conversam, coneixem i sentim. Vivim al cap i a la fi, que és el que compta. I, qui cerca troba, encara que no sempre el que espera. I així, després d’unes coneixences per terra mallorquina llunyana, la filla del poeta, interessada també en la història,
Comunicació a les III Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor. 2019. Ajuntament de Llucmajor 2020. Podeu consultar l’article en el següent enllaç: <https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/jornadesEstudisLocalsLlucmajor/index/assoc/2019_Jor/nadesEst/LocLlucm/ajor_vol/04.dir/2019_JornadesEstLocLlucmajor_vol04.pdf;jsessionid=2F5BA4CA983C9F1403F14C427C160303>. Pàgines 375 a 396. Un primer article sobre Joan de Vidal el podeu llegir també aquí: «Joan de Vidal i Salvà (1905-1984). Una primera aproximació a un personatge especial de la història de
El passat juliol va sortir imprès el pregó de les Festes de Sant Cristòfol de s’Arenal 2019 (Ajuntament de Llucmajor 2020). El tema, com ja hem publicat anteriorment en aquest web, era la resistència dels republicans, majoritàriament trencadors, davant del cop d’estat militar i feixista contra la democràcia republicana. Els trencadors de s’Arenal, de ses
Pregó de les festes de Sant Cristòfol de s’Arenal 2019 per Miquel Àngel Tortell. Ajuntament de Llucmajor Presentació de Bartomeu Carrió. p. 7-12. Podeu consultar aquí el pregó: La revolta dels trencadors de les Cadenes. Manuel Soler Muntaner (Manolo de ca sa Poblera, de s’Arenal) i Bartomeu Garcies Fiol (Gallineta, de Sant Jordi), foren dos
Les nostres investigacions sobre l’assassinat del sen Cota van avançant però tenim la dificultat que, més d’un segle després dels fets, no podem afirmar amb certesa tot el que ens han contat oralment. Necessitam contrastar-ho tant com sigui possible. Han sortit i van sortint més testimonis orals indirectes que conten detalls, alguns més que detalls,
Amador Jaume Salvà de can Casetes. Pla de Sant Jordi 1905 – Sant Joan 1992 Amador Jaume Salvà i la seva família Aquest saranjasser, nascut el dia 2 de gener de 1915, és un personatge poc conegut a la nostra contrada: poc o gens per a la majoria de la gent, una mica més per