De nit, la visió. Era petit, era el més petit, anava a dinar per Sant Francesc a cal meu padrí jove. Padrí jove, tia, tia gran, cosina, l’altre fillol, pares de l’altre fillol. Repassaven l’actualitat i la història del poble. Ja s’acostava Tots Sants, mancaven setmanes però ja en parlaven. Jo escoltava, era molt petit,
EL PLA DE SANT JORDI I LA GUERRA D’ÀFRICA EN 1924 Diari La Almudaina. 1924-1925 Com per tot Mallorca el Pla de Sant Jordi veié com alguns dels seus joves anaren a la Guerra d’Àfrica; de fet al Marroc, o al Rif i Yebala (aleshores Protectorat espanyol). Diversos batallons expedicionaris hi anaren i en
Pla de Sant Jordi. Documents del diari La Almudaina. 4 de setembre de 1924. Mor per atac de cor a s’Arenal Muerte casi repentina Comunican del Arenal que anteayer fué a bañarse en aquella playa el anciano Miguel Company Portel [sic], de estado viudo, de 74 años de edad, pero apenas se hubo tirado en
Pla de Sant Jordi. Documents del diari La Almudaina. 22 d’agost de 1924. Visita a les colònies escolars de s’Arenal i Sant Jordi La Almudaina de divendres dia 22 d’agost de 1924 informava de la visita de les autoritats municipals de Palma a diverses colònies escolars de nins i nines que ja esmentàrem a un
Pla de Sant Jordi. Documents del diari La Almudaina. 15 d’agost de 1924. Festes d’Agost de Sant Jordi El divendres dia 15 d’agost de 1924 a La Almudaina, a primera plana, sortia el programa de les Festes d’Agost. En aquells anys, i en molts més, les festes del poble de Sant Jordi tenien un significat
El 5 d’agost de 1924 La Almudaina informa d’una sèrie d’acords municipals sobre obres. Reproduïm la que afecta el poble de Sant Jordi sobre l’amplada del carrer de Palma que s’aprovà que seria de 10 metres. El nom de carrer de Palma és l’original de l’actual carrer Sant Jordi. Té més lògica el nom de
Començam una sèrie d’escrits sobre documents a la premsa que parlen del Pla de Sant Jordi. Potser de vegades els comentem. El primer que oferim és sobre unes colònies escolars organitzades per l’Ajuntament de Palma l’estiu de 1924 en diferents indrets de Palma i una colònia a Barcelona. Entre diferents localitats s’han escollit Sant Jordi
Començam amb aquest escrit una sèrie d’articles sobre els espais i la història al Pla de Sant Jordi i voltants. El motiu és donar a conèixer els espais de la memòria local i explicar-ne la història que sabem i que, si cal, ampliarem més endavant, a l’hora que esperam que hi hagi nous i joves
He assistit a un funeral especial, el de mestre Tià Sabater de Vilafranca. No el coneixia però sí a una filla seva, na Catalina, una persona amb caràcter, activa, dolça i intel·ligent. Per solidaritat i coneixença hi he anat, he trobat que havia de fer-ho. Per això he anat a Vilafranca aquest dimecres 3 de
Adjunt un document del diari Baleares del 24 de novembre de 1957. No calen comentaris sobre la naturalesa del règim franquista en aquest aspecte.
Els orígens dels clubs esportius a Sant Jordi els trobam dins l’etapa franquista, tot d’una acabada la Guerra Civil. El bàndol rebel, “nacional”, triomfador de la guerra, promogué l’esport com una manera de donar-se prestigi i de controlar la població. Durant els anys 40 es varen fundar uns quants clubs esportius. De la documentació del
Aquest matí de divendres en Joan Taberner i jo hem fet una eixida a la recerca d’informació històrica. Devers les 9 hem arribat a es Rafalet amb dues ensaïmades de Can Coll per acompanyar el berenar a què ens convidaven, És un lloc molt agradable de foravila d’es Pil·larí, al municipi de Palma. Amb uns
Duia pistola, feia por! L’amo en Tomeu Galineta (o Gallineta, Bartomeu Garcias Fiol, nascut a Llucmajor) tenia el poder autoritari que li conferia ser el cap local de la Falange i, per això mateix, el batle pedani de Sant Jordi. Un cert temps també va ser regidor de Palma (1955 a 1957). Durant els anys
Feia molts d’anys que hi anava. Havíem parlat de moltes coses. Jo sabia que no pensava com jo i que cercava donar-me la raó. Sobretot quan li vaig descobrir les meves tendències polítiques. Abans d’això deixava que parlàs i jo deia poca cosa. Després ja va intentar fer-me una mica content. Ho fan bé deia.
He was about forty and worked for a socialist newspaper in Milan. The fascists got their way and the March on Rome was approaching. Soon Mussolini, Il Duce, with King Victor Emmanuel III’s approval, would become the dictator of Italy. Those times were turbulent -like many others. The squadristi, blackshirts, appeared. They beat him up