Tomeu Carrió
Viure la història
Bartomeu Carrió Trujillano
Sant Jordi, 14 d’abril de 2024
Aquest itinerari és el resum de les explicacions i els textos llegits davant cadascuna de les cases que s’esmenten. Es va fer en commemoració del 93è aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola, el 14 d’abril de 1931. Es publica a petició d’alguns dels assistents.
- Carrer Vicari Calafat, 3 – Cas Metge Serra. Bernat Serra Vives
La informació del metge Serra l’hem agafada de Manel Santana (MS), del Padró d’Habitants de Palma de 1935 (Arxiu Municipal de Palma: AMP), de l’Arxiu del Regne de Mallorca, d’Alejandro García (AG), i d’articles meus.
Bernat Serra Vives va néixer a Palma, segurament el 1897. Morí exiliat a Mèxic el 1971. Aleshores (1935), tenia el domicili en aquesta casa juntament amb Jaume Ballester i Margalida Lladó Muntaner. A Sant Jordi fou un dels fundadors del Centre Cultural Republicà, adscrit al Partit Republicà Federal de Mallorca (Arxiu del Regne de Mallorca: ARM). Havia vingut a petició dels republicans del poble (AG). Així, hi havia dos metges: Bernat Serra i Josep Claverol.
El juliol de 1936 va ser detingut pels sublevats i empresonat al castell de Bellver. Un any després va formar part d’una permuta entre presos republicans i nacionals. Va anar a Barcelona on fou destinat com a tinent metge a la Guàrdia d’Assalt i hi va conèixer Regina Altamira Balaña, auxiliar d’infermeria, tretze anys més jove que ell. Es casaren i la guerra continuà fins a la desfeta final. El gener-febrer de 1939 hagueren de passar la frontera i anaren a parar al camp de refugiats d’Argelers, on ajudaren amb els seus coneixements i experiència els refugiats. Després estigueren als camps de Sant Cebrià i Ribesaltes. Tots tres al Rosselló. Al camp d’Argelers tingueren el seu primer fill.
El setembre de 1941 aconseguiren un salconduit per anar a Marsella i d’allà embarcaren cap a Mèxic on tingueren quatre fills més. Al poble de Tlaxcoapan (estat d’Hidalgo al sud de Mèxic) hi muntaren un petit hospital de maternitat, i després anaren a Ciutat de Mèxic on obriren un consultori mèdic i una apotecaria. Bernat Serra morí el 1971 i la seva dona uns anys abans, el 1967 (MS).
Primer text: Constitució de la Segona República.
Article 1.- Espanya és una República democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de Llibertat i de Justícia.
Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble.
La República constitueix un Estat integral, compatible amb l’autonomia dels Municipis i les Regions. La bandera de la República espanyola és roja, groga i morada.
- Carrer Bauçà, 10-12 – Gabriel Comas Bibiloni, Margalida Roca Mir i Gabriel Comas Roca
Gabriel Comas Roca havia nascut a Sant Jordi el 1892. El 1896 els seus pares, ell i un germà més jove, Joan, partiren cap a Barcelona. Gabriel Comas Bibiloni, el pare, va ser primer carabiner i després policia del Cos de Seguretat i Assalt fins al grau de sergent, cos del que se’l va expulsar, segons ell, per motius polítics (Centro Documental de la Memoria Histórica).
Gabriel Comas Roca va estudiar dibuix, pintura i escultura a l’escola Llotja de Barcelona. A més, passà uns anys a Madrid on es relacionà amb pintors i mestres de l’Acadèmia de San Fernando. Tingué una acadèmia de pintura a Barcelona.
Gabriel Comas Bibiloni era d’idees republicanes i amic del ministre de cultura de la Segona República Marcel·lí Domingo, fill de Guàrdia Civil, amb el pare del qual havia coincidit.
El 1934 tornaren a Mallorca (AMP) i compraren aquesta casa del carrer Bauçà. Per una hipoteca la perderen a final de 1938 (Registre de la Propietat de Palma, núm. 1). Eren temps molt difícils i el pare, Gabriel Comas Bibiloni, va patir repressió segons contà el seu fill Gabriel. Tot i que Alejandro García diu que era l’encarregat de tocar les campanes quan hi havia un bombardeig durant la Guerra, la seva condició d’amic de Marcel·lí Domingo va ser investigada.
Anaren a viure a Can Tunis (Son Ferriol) i patiren una extrema pobresa. Uns anys després de la mort dels seus pares, el pintor Gabriel Comas Roca va tornar a viure a Sant Jordi, poble del qual no es desvinculà mai i del que va pintar i dibuixar una gran quantitat d’obres.
Aprofitam, ara, per a llegir la Constitució en el tema de la igualtat, la dona i els fills. Per primera vegada la dona tindrà dret a vot i igualtat «legal» amb els homes.
Segon text: Constitució de la Segona República
Article 25.- No podrà ser fonament de privilegi jurídic: la naturalesa, la filiació, el sexe, la classe social, la riquesa, les idees polítiques ni les creences religioses.
Article 36.- Els ciutadans d’un i altre sexe, majors de vint-i-tres anys, tendran els mateixos drets electorals conforme a com les lleis ho determinin.
Article 43.- La família està sota la salvaguarda especial de l’Estat. El matrimoni es fonamenta en la igualtat de drets per a ambdós sexes, i es podrà dissoldre per dissentiment mutu o a petició de qualsevol dels cònjuges, amb al·legació en aquest cas de causa justa. Els pares estan obligats a alimentar, assistir, educar i instruir els seus fills. L’Estat vetllarà pel compliment d’aquests deures i s’obliga subsidiàriament a la seva execució. Els pares tenen per als fills haguts fora del matrimoni els mateixos deures que respecte dels nascuts dins ell. Les lleis civils regularan la investigació de la paternitat. No podrà consignar-se declaració alguna sobre la legitimitat o il·legitimitat dels naixements ni sobre l’estat civil dels pares, en les actes d’inscripció, ni en cap filiació.
L’Estat prestarà assistència als malalts i ancians, i protecció a la maternitat i a la infància, fent seva la «Declaració de Ginebra» o la taula dels drets de l’infant.
- Carrer de Can Conet, 22 – Eugenio Balduz i la família Puigserver Ribas
En aquesta casa, a la vorera de l’entrada hi ha col·locada una stolperstein, pedra per ensopegar. Les stolpersteine són petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig per tal d’homenatjar les victimes del nazisme. Va ser col·locada el 16 de desembre de 2018, com altres en tot el municipi, amb un petit acte d’homenatge a Eusebi Balduz Asensio.
Eusebi Balduz va néixer el 1919 a Vilanova i la Geltrú, on vivia la família, que procedia d’Aragó, i va morir a l’Hospital General mentre vivia a Sant Jordi amb la seva germana Rosenda, madò Rossi, el 1992. Resumint la seva vida direm que va ser soldat republicà voluntari durant la Guerra Civil, passà pel camp de refugiats d’Agde (Llenguadoc, a prop de Montpeller), fou membre del PSUC i del PCE, s’allistà a la 40 Companyia de Treballadors Espanyols i anà a treballar a la Línia Maginot per reforçar la defensa de França davant una imminent invasió de l’exèrcit alemany, va ser fet presoner i va estar durant més de 4 anys presoner al camp de concentració de Mathausen, el 1945 fou internat per curar-se en el Centre Departamental d’Alliberament de Presoners de la Guerra a Agen i després treballà a una fàbrica de cotxes Renault a París on es casà i tengué un fill. Al final de la seva vida, amb càncer, vengué a viure a Sant Jordi. Podeu consultar la seva biografia a la meva pàgina web en els següents enllaços: «Eugeni Balduz Asensio, deportat al camp de concentració de Mauthausen» i «Eugenio Balduz Asensio: nous documents (1)».
Aquí hi vivia la familia Puigserver Ribas. Dels tres fills que anaren a la Guerra d’Espanya només tornà viu Antoni que després es casà amb Rosenda Balduz Asensio. Els germans Antoni i Joan foren soldats nacionals. I Josep fou mariner de la flota republicana. L’actual carrer d’Enmig fou anomenat durant el Franquisme «calle del Requeté Puigserver Ribas.»
Tercer text: Constitució de la Segona República
Article 29.- Ningú no podrà ser detingut ni pres sinó per causa de delicte. Tot detingut serà posat en llibertat o entregat a l’autoritat judicial dins les vint-i-quatre hores següents a l’acte de la detenció. Tota detenció quedarà sense efecte o s’elevarà a presó, dins les setanta-dues hores d’haver estat entregat el detingut al Jutge competent. La resolució que es dictàs serà per interlocutòria judicial i es notificarà a l’interessat dins del mateix termini. Incorreran en responsabilitat les autoritats les ordres de les quals motivin infracció d’aquest Article i els agents i funcionaris que les executin, amb evidència de la seva il·legalitat. L’acció per a perseguir aquestes infraccions serà pública, sense necessitat de prestar fiança o caució de cap gènere.
Article 30.- L’Estat no podrà subscriure cap Conveni o Tractat internacional que tingui per objecte l’extradició de delinqüents polítics-socials.
- Carrer Caragol, 22 – Seu de la Delegació de Sant Jordi d’Esquerra Republicana Balear
Esquerra Republicana Balear (ERB) era un partit autònom d’Izquierda Republicana que tenia com a líder estatal a Manuel Azaña. Al principi de la República els republicans anaven junts i a Sant Jordi es formà el Centre Cultural Republicà. Amb el temps se separaren especialment els partidaris de Lerroux, Partit Republicà Radical, i els d’Azaña. El 16 de febrer de 1936 se celebraren eleccions generals i guanyà el Front Popular que incloïa Izquierda Republicana, el PSOE i d’altres. Formà el primer govern Manuel Azaña fins que passà a ser president de la República. Dos dies abans de les eleccions, que a les Balears guanyaren les dretes, es formà ERB a Sant Jordi. La seva vida fou curta i el cop d’estat de 19 de juliol de 1936 va ser especialment sagnant per a aquest partit i per a la resta de partits del Front Popular. Alguns d’ells varen haver d’adherir-se, d’una manera o altra, a les noves autoritats per a salvar la vida
Durant aquest any de 1936 fou batle de barri Bartomeu Bibiloni Mas que en el moment del cop d’estat es trobava a Barcelona i a la península hi feu la guerra. En acabar, després de passar a França, anà a viure exiliat a Buenos Aires i ja no tornà més (AG).
Quart text: Acta sessió de constitució de la Delegació d’ERB. 14 de febrer de 1936, carrer Caragol, 22-1 (ARM)
Junta de govern:
President: Miquel Frau Roca
Vicepresident: Pere A. Cantallops Mut
Comptador: Ramon Mascaró Sebastià
Tresorer: Bartomeu Vanrell Font
Secretari: Josep Vanrell Font
Vicesecretari: Andreu Vich Carrió
Vocals: Simó Marimon Gayà, Bartomeu Adrover Adrover, Guillem Cantallops Monserrat, Joan Bibiloni Munar, Sebastià Pujol Simó.
- Carrer Neira, 18 – Centre de Lectura Ramon Llull
El Centre de Lectura Ramon Llull estava format per gent de l’Església i tenia un fort component polític conservador. El seu president, el metge Josep Claverol, va ser candidat pel Centre Autonomista – Partit Regionalista a les eleccions municipals de 1931 i va sortir elegit, però, les eleccions s’anul·laren per irregularitats i, a la repetició, ja no va poder ser regidor de Palma. Amb el temps es passà al partit Tradicionalista. El 1923 havia estat un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Josep Claverol (1887-1945) va néixer a Almatret (Segrià) i morí a Sant Jordi. Va arribar al poble el 1916.
Aquesta casa, que havia estat domicili de Josep Claverol, passà a ser el local del Centre de Lectura Ramon Llull i, després, fou la seu de Falange. Molts dels seus membres varen ser falangistes. El seu vicepresident, R. Joan Robino Duchesnai, es Franceset, va ser el cap de Falange.
S’ha de dir que, tot i ser l’única entitat del poble en què els seus estatuts esmentaven el paper que hi havien de jugar les dones, ho feien en un sentit totalment restrictiu i d’inferioritat respecte dels homes, a més de l’estricta moral catòlica i integrista de l’època.
Cinquè text: Acta sessió de constitució del Centre de Lectura Ramon Llull. 30 de gener de 1933, carrer Neira, 18 (ARM)
Junta de govern:
Consiliari: Mn. Rafel Caldentey Prohens
President: Josep Claverol Fenosa
Vicepresident: R. Joan Robino Duchesnai
Secretari: Gregori Garcias
Tresorer-comptador: Guillem Garau Mut
Bibliotecari: Guillem Enseñat
Vocals: Josep Rafal Tomàs, Miquel Mulet, Guillem Mut.
Altres associats:
Miquel Jaume, Jaume Rosselló.
Altres associats posteriors a la seva constitució:
Gabriel Garau Mut, Guillem Ramis Nadal, Josep Mas Bibiloni, Guillem Garau Servera, Gabriel Garau Mut.
- Carrer Neira, 21 – Can Prats – Centre Cultural Republicà i Biblioteca
Ja hem parlat del que era el Centre Cultural Republicà en l’apartat d’ERB. Disposava d’una Biblioteca considerada important per a santjordiers i santjordieres que visqueren aquella època i que ara ja no hi són. Aquesta biblioteca estava al primer pis. Els seus membres eren de diverses tendències republicanes.
Amb el cop d’estat els falangistes cremaren els llibres, segons unes informacions. Segons unes altres varen ser els mateixos republicans que els cremaren al forn que hi havia al cafè (AG). Fos com fos, els llibres es cremaren perquè els falangistes els consideraven nocius per a les seves idees. En molts de pobles i ciutats en mans dels colpistes passà això mateix. A Sant Jordi, ja hi havia hagut un episodi semblant de crema de llibres. Va ser cap al final de la Dictadura de Primo de Rivera que a la parròquia es feu una crema de llibres per ser considerats protestants. El que sí cremaren els mateixos republicans varen ser els documents del Centre: llibre d’actes, fitxes… Es tractava de no deixar cap informació escrita que pogués ser perjudicial per als militants republicans que també patiren alguna forma de repressió. Alguns es feren falangistes.
Sisè text: Acta sessió de constitució del Centre Cultural Republicà. 22 de setembre de 1932, carrer Neira, 23 (ARM)
Junta de govern:
President: Sebastià Fiol Ramis
Vicepresident: Llorenç Mas Carrió
Secretari: Bernat Ramis Nadal
Vicesecretari: Guillem Mascaró Sebastià
Dipositari: Antoni Mesquida Mas
Vocals: Francesc Capellà Serra, Antoni Oliver Llaneras, Bernat Amengual, Cantallops, Josep Munar Forteza, Llorenç Bibiloni Mas i Agustí Pou Amengual.
Altres associats:
Joan Bibiloni Munar, Bernat Serra Vives, Joan Rigo Rigo, Gabriel Sebastià Daviu, Llorenç Capellà Serra, Antoni Antich Cañellas, Miquel Vaquer Bover, Gabriel Cardell Mas, Bartomeu Capellà Matas, Jaume Capellà Matas, Julià Aloy Carrió, Sebastià Riera Ferragut, Nadal Riutort Cladera, Damià Rigo Simó, Miquel Mas Garí, Ramon Mascaró Sebastià, Antoni Llaneras Capellà, Llorenç Mas Panisa, Mateu Verd Cantallops, Pere A. Garau Salvà, Simó Marimon Gayà, Ventura Pou Ramis, Bernat Cantallops Contestí, Andreu Vich Carrió, Rafel Regis Sastre, Joan Bibiloni Mas, Josep Cardell Clar, Pere A. Ramis Pou, Josep Vanrell Font, Bartomeu Verd Verd, Vicenç Ribera Campaner, Mateu Coll Comas i Pere A. Salvà.
- Carrer Neira, 13 – Can Biel de sa Taverna
En aquest lloc hi havia la taverna dels conservadors del poble. Aprofitam per llegir un article de la Constitució que les dretes tergiversaven en donar-li un caràcter comunista que no tenia. En concret el tema de les expropiacions. De la qúestió de la propietat, el que les dretes anomenaven “sa Repartidora”, hi hagué diferents episodis importants pel territori de la República, especialment a Andalusia i Catalunya.
Setè text: Constitució de la Segona República
Article 44.- Tota la riquesa del país, sigui qui sigui el seu propietari, està subordinada als interessos de l’economia nacional i afecta el sosteniment de les càrregues públiques, conforme a la Constitució i a les lleis. La propietat de tota classe de béns podrà ser objecte d’expropiació forçosa per causa d’utilitat social mitjançant l’adequada indemnització, llevat que disposi una altra cosa una llei aprovada pels vots de la majoria absoluta de les Corts. Amb els mateixos requisits la propietat podrà ser socialitzada.
Els serveis públics i les explotacions que afectin l’interès comú poden ser nacionalitzats en els casos en què la necessitat social així ho exigeixi. L’Estat podrà intervenir per llei l’explotació i coordinació d’indústries i empreses quan així ho exigissin la racionalització de la producció i els interessos de l’economia nacional. En cap cap s’imposarà la pena de confiscació de bens.
- Plaça del Poble – Escola
L’educació fou una de les preocupacions més grans dels republicans. D’escoles ja n’hi havia des de mitjans segle XIX en cases o pisos llogats per ajuntaments a particulars que, en general, no tenien les condicions adequades. Durant la Dictadura de Primo de Rivera ja es començaren a construir escoles, en el nostre cas les de sa Casa Blanca. Però va ser, sobretot, durant la Segona República que es va fer un esforç ingent per a construir escoles arreu.
El 1931 es compraren els terrenys de la nova escola de Sant Jordi i es començà a construir. Les obres se suspengueren per la guerra i no fou fins a 1946 que s’inaugurà l’edifici.
En el cas de Palma la feina del regidor de Cultura i després batle, el metge Emili Darder Cànaves, d’ERB, va ser molt important. Darder també va destacar en la feina de les malalties infecciones, el sanejament de l’aigua i els dispensaris. Com tots sabem, amb el cop d’estat va ser pres al castell de Bellver, jutjat injustament en una pantomina de Consell de Guerra –el fiscal no demanava la pena de mort– i afusellat al cementiri de Palma el 24 febrer de 1937. Els articles que segueixen expliquen quina classe d’escola volia la Segona República.
Vuitè text: Constitució de la Segona República
Article 48.- El servei de la cultura és atribució essencial de l’Estat, i el prestarà mitjançant institucions educatives enllaçades pel sistema de l’escola unificada. L’ensenyament primari serà gratuït i obligatori. Els mestres, professors i catedràtics de l’ensenyança oficial són funcionaris públics. La llibertat de càtedra queda reconeguda i garantida. La República legislarà en el sentit de facilitar, als espanyols econòmicament necessitats, l’accés a tots els graus d’ensenyament, a fi i efecte de què no es trobin condicionats més que per l’aptitud i la vocació.
L’ensenyança serà laica, farà del treball l’eix de la seva activitat metodològica i s’inspirarà en ideals de solidaritat humana.
Es reconeix a les Esglésies el dret, subjecte a inspecció de l’Estat, d’ensenyar les seves respectives doctrines en els seus propis establiments.
Article 50.- Les regions autònomes podran organitzar l’ensenyança en les seves llengües respectives, d’acord amb les facultats que es concedeixin en els seus Estatuts. És obligatori l’estudi de la llengua castellana, i aquesta s’usarà també com a instrument d’ensenyament en tots els Centres d’instrucció primària i secundària de les regions autònomes. L’Estat podrà mantenir-hi o crear-hi institucions docents de tots els graus en l’idioma oficial de la República. L’Estat exercirà la suprema inspecció en tot el territori nacional per a assegurar el compliment de les disposicions contingudes en aquest Article i en els dos anteriors.
[…]
- Plaça de l’Església
El 1931 la nova església encara no estava acabada. El 1924 s’havia posat la primera pedra. El temple s’havia de construir damunt l’antic oratori. Fins a 1946 no es tengué tapat l’oratori i fou quan aquest va ser esbucat, desapareixent més de 600 anys d’història d’un edifici gòtic semblant a gran part d’esglésies de repoblació espargides per Mallorca.
El tema religiós, i en concret el que pensava l’Església catòlica, de la República, va ser molt conflictiu. De fet la societat es polaritzà entre clericals i anticlericals i les postures intermèdies varen tenir mal manifestar-se.
Cal dir, però, que l’Església estava en conflicte amb l’Estat des de principis del segle XIX. Totes les constitucions espanyoles anteriors no havien estat acceptades de bon grat pel clergat. Alguns sectors, com els carlins o tradicionalistes i els integristes, les combateren fins i tot provocant guerres civils. A més, durant l’anomenat Despotisme Il·lustrat del segle XVIII ja sorgiren els primers problemes. L’Església, molt abans de la Segona República, no acceptava, o bé que hi pogués haver cap altra confessió religiosa a Espanya, o que perdés els seus privilegis feudals, el monopoli de l’ensenyament, el control dels cementiris, el control de la moral, etc. Se sentia perseguida i reaccionava amb visceralitat davant els canvis liberals primer, i després davant l’obrerisme. A l’altra banda l’anticlericalisme creixia per aquestes reaccions del clergat.
A Sant Jordi també hi hagué episodis al respecte dels quals els guanyadors de la Guerra Civil imposaren la seva versió.
Vegem, però, què en deia la Constitució republicana.
Novè text: Constitució de la Segona República
Article 27.- La llibertat de consciència i el dret de professar i practicar qualsevol religió queden garantits en el territori espanyol, llevat del respecte degut a les exigències de la moral pública. Els cementiris estaran sotmesos exclusivament a la jurisdicció civil. Dins ells no hi podrà haver separació de recintes per motius religiosos. Totes les confessions podran exercir els seus cultes privadament. Les manifestacions públiques del culte hauran de ser, en cada cas, autoritzades pel Govern. Ningú podrà ser compel·lit a declarar oficialment les seves creences religioses. La condició religiosa no constituirà circumstància modificativa de la personalitat civil ni política, llevat del que es disposa en aquesta Constitució per al nomenament de President de la República i per a ser President del Consell de Ministres.
Amb aquest itinerari es pretenia donar a conèixer una mica la Segona República a Sant Jordi, sense defugir alguns dels fets que la succeïren, que no foren conseqüència de la República, sinó del cop d’estat feixista de juliol de 1936. El textos procedents de la Constitució de 1931 són traducció meva des del castellà.
Per completar la informació es pot acudir als articles publicats a les actes de les I Jornades d’Estudis: el Pla de Sant Jordi. Arxiu Municipal de Palma 2017.
Pel que fa a articles meus podeu consultar la pàgina de Vilaweb: Tomeu Carrió. Viure la història.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!