Tomeu Carrió

Les nostres investigacions sobre l’assassinat del sen Cota van avançant però tenim la dificultat que, més d’un segle després dels fets, no podem afirmar amb certesa tot el que ens han contat oralment. Necessitam contrastar-ho tant com sigui possible.

Han sortit i van sortint més testimonis orals indirectes que conten detalls, alguns més que detalls, que ajuden a completar la informació escrita a la premsa de l’època. En un altre article ho ordenarem millor. Ara, però, volem oferir unes quantes de les ja importants informacions que hem aconseguit.

Valgui com un avançament que en dos llocs diferents –el Coll d’en Rabassa i Sant Jordi– unes quantes persones –no gaires– ens han parlat d’un individu que hauria intervingut en l’assassinat, a part de l’autor o autors materials, però no de manera directa. Més aviat l’hauria induït. Aquests testimonis no han tingut cap contacte entre ells, cosa que ens fa pensar que, o bé la informació és certa, o bé és el que la gent d’aleshores pensava que havia passat. [En el cas del Coll d’en Rabassa hem d’agrair la col·laboració de l’amic historiador Pere Galiana]

Les informacions obtingudes fins ara les donam sense esmentar la identitat completa dels testimonis. Hem de dir, a més a més, que si no hi ha més proves, en principi, no podríem donar el nom d’aquest presumpte inductor del crim.

Una altra persona de Sant Jordi, d’una norantena d’anys havia sentit a dir on era el lloc exacte de l’assassinat. Aquesta, de nom Margalida, ens ho contà davant el seu fill. Els fets haurien passat al Camí de Can Cota, davant un portell a mà dreta, just després de deixar el Camí de sa Cabana. El diari La Almudaina, que va seguir el cas, no especifica en cap moment de quin portell es tracta –el Camí de sa Cabana és el primer a mà esquerra que trobam quan el de Can Cota surt del poble en direcció al cementiri.

Tot això, què té a veure amb les creus o la creu? Idò el fet és que els testimonis indirectes del Coll d’en Rabassa, relacionats amb els Cota, ens digueren el que havien sentit contar als seus familiars. En concret, una de les dues fonts orals, amb l’assentiment de l’altra, ens digué que la seva mare, Antònia, li havia explicat el que al seu torn li havia contat la seva. La mare d’Antònia era neboda del mort i l’havia vist estès en terra on hi havia una creu, en el lloc mateix de l’assassinat. La creu no ens quadrava amb la creu de terme del poble perquè aquesta, aleshores, estava situada a la façana principal de l’antic oratori del Pla de Sant Jordi. Aquesta dona els diumenges anava a missa de prest des des Vincle -hort situat on actualment hi ha les Sortides de l’Aeroport– a l’oratori de Sant Jordi. Possiblement l’informaren dels fets i anà fins on hi havia el seu parent mort. Cal afegir que el nostre testimoni es pensava que la seva padrina era germana del sen Cota.

Es tracta d’un galimaties, però ja hem dit que la persona que ho contà a aquesta Antònia era la seva mateixa mare, Joana Aina, neboda del sen Cota i era el que ella va veure i viure. És evident que és complicat però el cas és que hi ha moltes coses que s’avenen.

Una d’elles, ens ha aportat al relat que aquesta dona, Joana Aina, aleshores estava embarassada d’un fill que fou tartamut, cosa que atribuïen a l’ensurt que va tenir quan va veure el seu parent mort estès a terra. El cas és que aquest fill tartamut, Joan, va néixer el 2 d’octubre de 1903, un mica més de dos mesos després de l’assassinat.

Podria haver-hi hagut una creu al lloc de l’assassinat? Podria ser. Tal vegada hi era per indicar el camí del cementiri. En tot cas, aquella creu hauria desaparegut i no n’hauria quedat constància. Ara bé, també podria ser que hi hagués hagut després alguna creu i la persona que ho contà s’hagués confós. O la que ho va escoltar ho hagués relacionat malament.

La qüestió és que on, presumiblement, hi hagué l’assassinat hi ha una paret vella de marès amb diferents creus gravades o incises així com algun altre símbol a interpretar. Ja hi era la paret de marès l’any 1903? Es gravaren després al marès les diferents creus i altres símbols en relació a l’assassinat del sen Cota? Aquest assassinat fou el 26 de juliol de 1903, ara ha fet cent desset anys.

Aquestes creus no sabem per què, ni per qui, ni quan es gravaren. Serien només marques de pedrera de trencadors de marès? No ens ho sembla.

En tot cas tenim un misteri que tal volta algú sap com resoldre. Una vegada més el que surt, en una història com aquesta, és que hi ha gent que sap petites coses que van coincidint. Però res més. Per ara!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!