Tomeu Carrió

Viure la història

13 de setembre de 2021
0 comentaris

La Caixa de Pensions de Sant Jordi aviat farà 74 anys

Caixa de Pensions, La Caixa i CaixaBank. Inauguració, fusions i canvis

 

Bancs i caixes al Pla de Sant Jordi – Palma (II)

 

Els 40 del segle passat varen ser els anys de la fam. Havia acabat una guerra començada per un cop d’estat militar i feixista, no ens cansarem de repetir-ho, i els que quedaren s’hagueren d’espavilar. Però, no només finalitzà aquesta guerra «nacional» sinó també en va començar una de mundial entre 1939 i 1945. Tot i que les accions bèl·liques de la Segona Guerra Mundial no arribaren directament al territori de l’estat espanyol, sí que afectaren la població, la seva vida i l’economia per les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola i, també, per la implicació del règim franquista amb les potències nazi-feixistes. No entrarem en el fet que molts de ciutadans espanyols rodolaven per Europa fugint, o amagant-se, o per camps de concentració i escenaris bèl·lics.

En aquest context, feu presència la fam, el racionament, l’estraperlo i el contraban –de contraban n’hi havia sempre. En el cas de Mallorca hi havia una diferenciació clara, almenys, entre Palma i els pobles. I dins el municipi de Palma entre Ciutat i els pobles de l’àrea rural. La població de Mallorca en 1940 era de 327.119 habitants i la de Palma 114.405.[1]

En el Pla de Sant Jordi –s’Aranjassa, sa Casa Blanca i Sant Jordi– el 1950 la població pujava a uns 1.550 habitants. En es Pil·larí a uns 300, a s’Arenal de Palma uns 200, Son Ferriol uns 800 i en es Coll d’en Rabassa uns 1.700. Aleshores, els anys 1940, Sant Jordi feia de nucli central de tot el Pla de Sant Jordi incloent Son Ferriol i es Pil·larí. El Coll d’en Rabassa ja era diferent. De tota manera, l’expansió de les activitats agràries en aquest Pla de Sant Jordi ampliat, el llevant del municipi de Palma, feia dependre, en gran mesura, la població del municipi de la pagesia del Pla de Sant Jordi. La fam era la fam, però a prop de l’agricultura no ho era tant.

9 de novembre de 1947. Assistents a la inauguració de la Caixa de Pensions de Sant Jordi. Foto Arxiu Digital Xisco Mas.

 

La primera agència urbana del municipi de Palma. Caixa de Pensions, La Caixa i CaixaBank

Va ser així com una entitat financera tan important com la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears va obrir la seva primera agència urbana precisament a Sant Jordi. Si ho va fer, com altres vegades hem dit, era perquè hi veia negoci. Al final de l’article oferim un resum de les oficines bancàries i de les caixes d’estalvis que s’obriren durant la meitat i una mica més del segle XX en aquest espai que permet veure, encara més, la importància en aquells anys del poble de Sant Jord dins Palma.

La Almudaina, 11 de novembre de 1947. Oficina 149. Agència Urbana de Sant Jordi.

Hortalisses, fruites, carn i llet és el que la capital de Mallorca necessitava. Uns 4.000 a 5.000 habitants, amb les seves ocupacions, proveïen , en una part molt important, durant aquella època d’autarquia una població d’almenys 114.405 habitants. En 1950 hi havia 341.450 habitants a Mallorca, dels quals 136.814 corresponien a Palma. La resta de circumstàncies econòmiques i associatives les vàrem oferir en el nostre article anterior sobre la Banca March.

Fou així com el diumenge dia 9 novembre de 1947 hi hagué l’obertura de l’oficina de Sant Jordi que els diaris de Palma informaren en dies successius. D’aquest acte quasi tots els diaris deien el mateix.[2] De la premsa i de les fotos que podem veure n’extreim dues classes d’informació.[3] Primer, com va ser l’acte d’inauguració i les instal·lacions. Segon, quin tipus de negoci i serveis oferia la Caixa de Pensions.

Murta per un carrer encara no asfaltat. Inauguració de la Caixa de Pensions de Sant Jordi. Foto Arxiu Digital Xisco Mas.

 

L’acte d’inaguració i les instal·lacions

La inauguració va ser un acte solemne amb autoritats de Palma i del poble, representants de la Caixa de Pensions, de l’església local, escoles i veïns. L’Agència Urbana estava localitzada en el Carrer de Palma, 51 –actualment carrer de Sant Jordi, 41. Podem veure mata, o més aviat murta, tirada per terra per a fer festa però també per ornamentar un carrer –com tots– que encara no estava asfaltat.[4] Aleshores el local era de lloguer, propietat de Jaume Barceló –Jaume Estaca–. Fins a principis dels anys 1980 no fou comprat per l’entitat.

La Caixa de Pensions al carrer de Palma núm. 51. La Almudaina, 11 de novembre de 1947.

Hi hagué festa grossa, i en diumenge, amb l’assistència esmentada. A les fotos podem observar-ho perfectament. Algunes cares les reconeixem i d’altres, la majoria, no. El que col·loca la bandera «nacional», amb uns guants blancs i uniforme amb botonada, podria ser el cap de cerimonial de l’Ajuntament. També es veuen dos policies municipals entre el públic. Els altres, els representants de la Caixa i del batle de Palma i l’ecònom Montserrat Rosselló. Monges, mestres i alumnes de les escoles formadets, tant les nines com els nins i per separat. Joves i gent de totes les edats.

Notícia de la inauguració a Última Hora, 12 de novembre de 1947, p. 2.

Entre el públic identificam el municipal Antoni Crespí, l’altre municipal podria ser Fèlix Navarro, l’electricista Bartomeu Oliver –Mestre Jaques, a la finestra de la dreta i devora un dels representants de la Caixa-, el primer delegat de la Caixa a Sant Jordi Joan Garau Mas –de Son Fullana i després conegut com Don Joan des Banc– que tapava part del cartell o rètol amb els serveis bancaris. Aquest darrer no és anomenat per res als diaris, com tampoc el batle pedani que no sabem localitzar. Entre les dones reconeixem Carme Ramis que estigué casada amb Sebastià Serra del Forn de So n’Eixut a la plaça de l’Església –plaça Monteros. Podem observar els vestits de les monges que avui semblarien, per la foto, dones procedents d’altres cultures. Les dues monges de l’esquerra es deien Sor Jerònia i Sor Joana Salom.[5]

La rebuda de tota aquesta gent fou feta pels representants de la Caixa, encapçalats pel delegat general a les Balears, Pio Fransoy, que segurament és el que fa el discurs a una de les fotos, a la porta de l’entrada llegint el guió o escrit. El delegat general parlà dels avantatges que suposava la nova agència per als veïns.

El rector de la parròquia, Mn. Montserrat Rosselló –conegut per Don Montserradet–, feu la benedicció de la nova oficina, com era costum en aquella època de nacionalcatolocisme, i segurament també d’abans de la Segona República, aprofitant per exhortar la pràctica de l’estalvi i que els pares la inculcassin als fills.

El conseller de l’entitat catalanobalear declarà inaugurada l’agència agraint la presència d’autoritats i públic i incitant els presents a visitar l’exposició de l’obra de la Caixa instal·lada en un altre local, que la premsa deia «pròxim», i que ens arriscam a dir que podria haver estat a la Farinera –carrer Pau Bouvy, abans «Ingeniero Bouvy».

Local on es va fer l’exposició de la Caixa de Pensions en inaugurar-se l’agència de Sant Jordi. Foto Arxiu Digital Xisco Mas.

El representant del batle felicità els veïnats per les millores que suposava per a Sant Jordi i donà les gràcies als representants de la Caixa.

Acte seguit, les autoritats, representacions i públic es dirigiren a l’exposició on foren obsequiats amb una copa de vi i es donà per acabat l’acte. Amb tot, La Almudaina finalitzà l’article aprofitant per dir que l’oficina estava adaptada al medi rural i, afegir, que durant tot el dia rebé la visita dels veïns.

Interior de l’oficina. Foto Arxiu Digital Xisco Mas.

 

Interior. Foto Arxiu Digital Xisco Mas.

 

El negoci i serveis de la Caixa de Pensions

Cartell exterior de la Caixa de Pensions amb el monograma CPVA (Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros).

El cartell exterior, llavors igual a totes les oficines, a la dreta de l’entrada, ho mostrava clarament. Duia el monograma o logotip de l’entitat –jugant amb les sigles CPVA en castellà–, la fundació de l’entitat en 1904 i el total de sucursals i agències, a més de l’oficina central de Barcelona a la Via Laietana i la delegació general a les Balears al carrer Colom de Palma, on, com en altres pobles, hi havia des dels anys 30, al pis de dalt, una biblioteca molt important per aquells temps, que el 1999 passà al Govern de les Illes Balears. Pel que fa al tipus d’operacions, que en els anys 60 hagueren de ser ampliades per la Banca March, eren: llibretes d’estalvi i comptes corrents, llibretes d’estalvi a termini, llibretes d’estalvi amb pensió, dipòsits especials d’estalvi popular –estalvi escolar–, pensions vitalícies immediates, pensions diferides per a la vellesa i assegurança dotal o infantil. En definitiva, prevalia l’estalvi i les pensions de tota classe, a més d’assegurances, en consonància amb els objectius del seu fundador, l’advocat Francesc Moragas, en un moment que els treballadors necessitaven previsió, estalvi i atenció sanitària i l’estat liberal-conservador no els ho proporcionava prou. Sí que els sindicats de classe ja ho feien en part. Un exemple d’aquesta preocupació per les pensions el tenim en el fet que entre 1910 i 1939 la Caixa representà l’Instituto Nacional de Previsión a Catalunya i a les illes Balears.

Joan Garau Mas. Primer delegat de l’Agència Urbana de la Caixa de Pensions a Sant Jordi. Foto familiar de l’Arxiu de Miquel Garau Orell.

El primer delegat de l’agència, i durant molts d’anys, va ser Joan Garau Mas, fill del que havia estat batle pedani de Sant Jordi fins a la República, Miquel Garau Cantallops, antic amo de la possessió de So n’Oliver fins aproximadament el 1941 i també de Son Fullana, malnom, Son Fullana, que prengué la família. Amb tot, com hem dit, la família de Joan Garau passà a dir-se Des Banc. Joan Garau Mas passà desapercebut a la inauguració. Els diaris no l’esmenten. Tenia uns vint-i-set anys. Als seixanta anys, en 1980, es jubilà i fou, doncs, uns trenta-tres anys el delegat de la Caixa de Pensions de Sant Jordi. Una persona molt ben recordada al poble. Morí amb seixanta-dos anys, el 19 de maig de 1982.[6] Com es va veure de la Banca March amb Antoni Ferrer Juan, de can Rotget, un temps se cercava gent del poble que fos rellevant, coneguda i apropiada per a una entitat bancària.

Llibreta d’estalvis de l’Agència de Sant Jordi, 1950.

La Caixa de Pensions, des dels inicis, tal i com eren les caixes, s’implicà en la vida social del poble. A l’exposició que hem esmentat de la inauguració, a la foto, es pot veure perfectament que hi ha diferents aportacions a la vida social en general. Obres d’amor als invàlids, Obra dels Homenatges a la Vellesa, Obra antituberculosa o Obra Cultural. I no eren les úniques, com també ho fou l’Institut Social de la Dona que Treballa, des de 1920 –posteriorment Institut de Santa Madrona. També hi podem veure, a més del preceptiu retrat del dictador Franco, el del fundador Francesc Moragas que passà alguns anys a Mallorca en el desenvolupament de la Caixa a les Balears. Un edifici que segurament fa referència a alguna residència o hospital, un dibuix d’un esportista, una pagesa treballadora amb la seva filla, un –potser– pagès jove que sembra i un ancià que recull, l’edifici de la Caixa de Pensions de Reus i altres. Entre els quals un mapa mural de les Illes Balears amb les oficines que hi havia en 1947, Agència Urbana de Sant Jordi inclosa. Hi ha altres objectes i quadres que no endevinam a descobrir-los i també unes caixes verticals a manera de gràfics comparatius amb el nombre de clients de la Caixa i els milions de pessetes que podrien ser de passiu de l’entitat. No distingim tots els anys però segurament el més baixet és de 1904 i el darrer que és de 1947 amb 2.312 milions de pessetes. Tot per donar rellevància al poder econòmic i social de la Caixa de Pensions així com alguns dels valors que volia promoure. Durant molts d’anys, la Caixa es va implicar en el suport econòmic a la tercera edat, amb la subvenció de locals socials, els homenatges a la vellesa i, també, a les festes populars.[7] Fou costum que la Caixa de Pensions obrís una llibreta d’estalvi als infants que naixien amb una quantitat simbólica. Primer un duro: cinc pessetes.

Escut de la Caixa de Pensions compost dels de les quatre províncies de Catalunya i del de la província de Balears. Aquesta composició també es reproduïa en segells i documents de l’entitat.
Altra forma de logotip antic de la Caixa de Pensions.

 

La Caixa i Sa Nostra

Els darrers directors de la Caixa a Sant Jordi –després de delegats passaren a dir-se directors– han estat Antònia León, la penúltima, i des del mateix 2021, ho és Fernando Pérez Serrano, amb Miquel Àngel Pons Balaguer de subdirector. També va ser empleat, cap als anys 2004 a 2006, un dels fills del primer delegat, Miquel Garau Orell mentre la delegada aleshores era Dolors Picó.

Localització de CaixaBank de Sant Jordi, la mateixa que la de la inauguració de la Caixa de Pensions en 1947.

La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, com ja hem dit, fou fundada a Barcelona en 1904. El 1913 s’obrí la primera sucursal de les Balears a Palma –la número 12 de l’entitat.[8] El 1935 el nombre d’oficines a les Balears era de devuit, moltes d’elles procedents de l’absorció de caixes rurals de pobles per la crisi que sofrí el Banc de Crèdit Balear. Entre 1929 i 1934 inaugurà set biblioteques a Mallorca. Durant la guerra civil fou intervinguda per les autoritats militars rebels. Després de la guerra continuà la seva expansió. El 1947 es posà en marxa, com hem vist, la primera agència urbana de Palma, la número 149 de la Caixa, a Sant Jordi. I així successivament convertint-se junt amb la Caixa d’Estalvis de les Balears en les primeres entitats financeres de l’arxipèlag.

Tapís amb l’estel de Joan Miró per a la Caixa. Logotip i colors corporatius.

El 1981 l’estrella de Joan Miró s’estrenà en la inauguració del Museu de la Ciència de Barcelona i començà a emprar-se a les seves oficines, fins que el 1988 s’adoptà oficialment com a imatge corporativa. Representa un infant que diposita una moneda en una guardiola.

-Cap a CaixaBank

La Caixa de Pensions, a poc a poc adoptà com a marca «La Caixa», posant en un segon terme el nom originari. El 1990 hi hagué la fusió amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona que s’havia fundat en 1844, constituint-se com a líder de totes les caixes d’Espanya. La denominació que adoptà fou Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, renunciant al de Catalunya i Balears per poder accedir al mercat estatal amb un nom no tan marcat territorialment. Amb tot, es conegué més per «La Caixa».

En els 1990 i 2000 aparegué CaixaBank com a manera de fer negoci en diferents països, Andorra, Espanya, Mònaco i França, fins que després es varen vendre aquestes oficines i en el cas d’Espanya algunes foren absorbides per La Caixa. El 2011 el grup de La Caixa es reorganitza i aprova crear un banc –CaixaBank. El 2014, seguint instruccions europees i estatals, a través de la Fundació La Caixa i la corporació Criteria, participen en CaixaBank ja amb l’objectiu de convertir-se en banc. El 2015 s’anuncià que CaixaBank absorbiria La Caixa com a marca comercial. El que tenim ara és el resultat de tots aquests canvis de Caixa de Pensions a La Caixa i a CaixaBank. Segueix existint La Caixa, amb tot l’entremanat que hem, només, suggerit, i també existeix l’Obra Social de La Caixa que, tot i no ser el mateix, encara té una part dels beneficis per a invertir en temes socials i culturals.

Actualment, des de l’any 2021 tenim dues oficines de CaixaBank a Sant Jordi. Una procedent de «Sa Nostra» i altres marques i l’oficina núm. 149 de sempre. Aquesta segona oficina del carrer Berenguer de Giralt fa temps que només obre un dia per setmana, té un caixer automàtic i està destinada a desaparèixer dins el procés d’unions i absorcions produïts darrerament dins la banca espanyola procedent de les caixes. Amb tot, s’ha de dir que, a pesar de l’aparença d’oficina bancària, és més aviat una oficina o finestreta desplaçada de l’oficina primer de Bankia d’es Pil·larí i ara de la segona oficina de CaixaBank del mateix Pil·larí, la del camí de Muntanya.

-La Caixa d’Estalvis de Balears

La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears va néixer a Palma el 1882.[9] El 1976 adoptà el nom comercial de Sa Nostra en contraposició a La Caixa per voler demostrar que era més mallorquina. Sa Nostra també va tenir la seva fundació de caràcter cultural i social anomenada Fundació Sa Nostra que tenia –fins al 2012– la seva seu al carrer de la Concepció de Palma. Dins el procés de reestructuració de les caixes, més aviat de destrucció de les antigues caixes que tan bon paper havien fet, el 2010 fou absorbida per Caja Múrcia que s’aplegà amb Sa Nostra, Caixa Penedès i Caja de Granada formant el Banc Mare Nostrum – Sa Nostra –BMN– a les Illes Balears. El 2018 el BMN fou absorbit per Bankia i el 2020 hi hagué la fusió entre Bankia i CaixaBank passant-se a dir CaixaBank i a adoptar tota la imatge corporativa de CaixaBank. De tota manera no seria fins al novembre d’aquest any 2021 que s’unificaran les dues operatives i hi haurà la integració tecnològica. Desapareixerà el banc núm. 2038 per a fusionar-se en el núm. 2100 de CaixaBank.

Oficina de «Sa Nostra» de Sant Jordi fundada l’any 2000. Foto extreta del Google Maps.

A Sant Jordi Sa Nostra no aparegué fins el 2000 com a oficina 188 de l’entitat.[10] El seu primer delegat, ben aviat canviat el nom a director, fou Bernat Garau Orell, també fill del primer delegat de la Caixa de Pensions. La subdirectora fou Margarita Boned Seguí. A Bernat Garau el seguí de director Damià Coll. Inauguració encara amb empleats del mateix poble, però posteriorment això ja no ha estat així. Tots aquests anys ha anat canviant la marca comercial i la imatge corporativa de la façana de l’Agència de Sant Jordi en el BMN –oficina 2188– i en Bankia. I ben aviat, com hem vist, essent una finestreta desplaçada de l’oficina de Bankia des Pil·larí, la núm. 3413, i ara de l’oficina núm. 7948 de CaixaBank, successora de Bankia del mateix poble.

Cartell de Bankia de Sant Jordi com a finestreta desplaçada des Pil·larí.

-El nou CaixaBank a curt termini

En 2021 hem pogut observar que tenim aparentment, per poc temps suposam, dues oficines de l’antiga «La Caixa», amb la identitat corporativa exterior, logotip i colors de CaixaBank. Mestrestant, desaparegué l’oficina de la Banca March aprofitant la pandèmia amb el gens elegant cartell, sentimentalment parlant, que l’oficina de Sant Jordi es traslladava a Son Ferriol.

En el cas de CaixaBank, aquest articulista, per pures raons sentimentals basades en la història local, espera que l’oficina que resti de la fusió romangui al carrer de Sant Jordi. És un símbol dels pocs que ens queden al poble, i més ara que un conductor de furgoneta, accidentalment, es carregà la Creu de terme del mateix carrer després de cent-cinc anys d’estar al mateix lloc i més d’un segle i mig al poble. Quasi setanta-cinc anys després –l’any que ve serà aquest significatiu aniversari– de la Caixa de Pensions a Sant Jordi seria molt d’agrair que l’oficina no canviàs de localització, encara que sigui com a CaixaBank.

Els bancs estan experimentant tota una sèrie de canvis, entre altres coses per motius tecnològics, que fan que no puguem saber què passarà amb moltes d’oficines. D’altra banda, cada vegada hi ha més banca online i els diners en efectiu es van substituint per les targetes, operativa en mòbils, etc. A Sant Jordi, de tres bancs hem passat a un, tot i que, momentàniament, amb dues oficines. El pes econòmic i demogràfic no és el mateix que abans. Els bancs tampoc no semblen estar interessats tant en els seus clients petits com sí que en les grans empreses. El contacte humà, familiar, la relació empleats clients en molts de llocs ja no és la mateixa. Esperem que CaixaBank seguesqui oferint aquest servei al poble, als ciutadans de Sant Jordi i Pla de Sant Jordi, i el contacte humà que encara conservam amb els empleats no desaparegui.

 

Altres bancs i caixes a la resta del Pla de Sant Jordi

Com a apèndix a aquest article, i a l’anterior sobre la Banca March, oferim un resum de les entitats i caixes que hi ha hagut a tot el Pla de Sant Jordi en un sentit bastant ampli. Per a fer-lo ens basam amb bibliografia i aportacions orals. Agraïm especialment a Pere Galiana la cessió que ens ha fet del seu resum sobre el Coll d’en Rabassa. Aquest apèndix segur que es podrà completar millor amb estudis de nous investigadors que esperam amb delit que s’hi posin o sorgesquin aviat.

-El Coll d’en Rabassa

[Caixa d’Estavis – Sa Nostra] Reproduïm de Pere Galiana.[11] «El primer establiment bancari que va establir oficina en el Coll d’en Rabassa, va ser la Caixa d’Estalvis de Balears, Sa Nostra, quan encara es coneixia com el Montepio, oficialment “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Baleares”, fundada el 1882 com entitat sense ànim de lucre, els seus beneficis es destinaven a obra social i cultural. Va obrir l’oficina del Coll el 22 de març del 1967, el primer director va ser Joan Lluís Manera Vaquer, excel·lent professional i amic que coneixia el Coll ja que amb els seus pares i germà Jaume estiuejaven a Cala Gamba, es va instal·lar a un local de la carretera, tres cases a llevant del carrer Guasp.

Aquesta era la quarta oficina urbana que obria Sa Nostra a les illes i va rebre el número 4, que conserva en la seva identificació. El març de 1968 Joan Lluís Manera va passar a ocupar-se de la incipient informatització de l’entitat i el va succeir Fernando Blanes Font. El 27 de novembre de 1973 l’oficina es va traslladar a la planta baixa del gran edifici que construí a la cantonada del carrer Navas de Tolosa amb la carretera, on abans hi havia hagut el Cafè de mestre Joan Sant i l’oficina de la Cooperativa de Trencadors TAMA, el seu primer director fou Fernando Blanes, a qui el 18 de desembre de 1978 el va rellevar Gabriel Montaner Cerdá. En una part de la planta, gràcies a les gestions de Sebastià Mas amb Fernando Blanes i el Director General de Sa Nostra Carlos Blanes, aquesta cedí a precari un local de 4 habitacions que donava al carrer Navas de Tolosa amb mobiliari i instrumental, on el 1975 s’hi va instal·lar el primer dispensari sanitari de la Seguretat Social del Coll fins al 1985 i el local revertí a Sa Nostra. Aquests anys, l’oficina del Coll de Sa Nostra s’integrà a la vida de la barriada col·laborant en moltes activitats socials i el tracte amb els clients era molt familiar, cosa que contrasta amb la despersonalització actual.

El 2010 Sa Nostra fou absorbida pel Banc Mare Nostrum (BMN), quedant aquesta únicament com a fundació per mantenir l’obra social. El 2 de gener de 2018 es fa efectiva la fusió del Banc Mare Nostrum amb Bankia, S.A. i aquest assumeix tots els drets i obligacions respecte als clients de BMN, que havia fixat una comissió de manteniment de 60 € anuals en concepte de comissió de manteniment de cada compte i 0,50 € per anotació, cosa que va ocasionar una considerable pèrdua de clientela. Bankia emprengué una política de reducció d’empleats i de tancament d’oficines però es mantingué la del Coll. El 2020 es negocia la seva fusió amb CaixaBank.

[Banca March] El segon banc en establir-se al Coll va ser la Banca March, el 15 de juny de l’any 1977 a la cantonada oriental del carrer Guasp amb la carretera, on hi havia hagut la Bodega Ferragut i abans els Cafès de Can Sabater i Joventut. El seu primer director fou Antoni Obrador Llopis, en aquesta sucursal hi va tenir el seu darrer destí el nostre recordat veí i amic Jaume Pou Serra, que ens va deixar sobtadament el 2004.

[Altres] Després ja vingueren el Banc de Santander, el Banc de Crèdit Balear i la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), que el 2012 fou absorbida pel Banc de Sabadell. (Fonts informatives: Joan Lluís Manera, Fernando Blanes i Jaume Pou.»

Volem afegir, per part nostra, que de 1980 a 1984 qui escriu va treballar a l’oficina de la Banca March del Coll d’en Rabassa amb Miquel Miró, primer, i Agustí Tudurí, després, com a directors. Els empleats érem Jaume Pou amb funcions d’apoderat, Antoni Balaguer de caixer i jo mateix davant la resta d’atenció al client. Una part important del negoci, com a s’Arenal i Can Pastilla, zones turístiques, ho era el canvi de moneda, a més dels clients particulars i empreses diverses. S’ha de dir que per Nadal hi havia empreses molt generoses pel que fa a regals als empleats.

[La Caixa] Per aquells anys, principis dels 1980, també s’establí la Caixa de Pensions en el Coll d’en Rabassa. L’oficina existeix de fa temps, tot i que no podem afirmar, per ara, la data exacta del començament de la seva activitat, localitzada al carrer Cardenal Rossell, la via més cèntrica i amb la major part de negocis i bancs de la barriada, o poble en els seus inicis format sobretot de mariners, pagesos i trencadors.

-Son Ferriol

[Banc Central Hispano] Segons Joan Sans i Jordi Llabrés que aturen la informació el 1998:[12] «L’obertura de l’oficina va ser l’any 1972 amb el nom de Banco de Crédito para la Construcción; va ser la primera entitat bancària de Son Ferriol, i estava ubicada al camí de Muntanya. El seu director va ser Josep Cardell Siquier.

L’any 1974 aquesta Entitat va ser absorbida per Caja Ibérica, i canvià la seva ubicació a la carretera de Manacor, al costat del restaurant El Hoyo. L’any següent va absorbida [sic] novament pel Banco Central.

El 27 de desembre de 1991 el Banco Central es va fusionar amb el Banco Hispano i formaren l’entitat actual, Central Hispano, que l’any 1996 es va ubicar a l’avinguda del Cid núm. 31.

Des de l’any 1974, en Biel Munar Juan, natural de la barriada, treballa com interventor a l’oficina. Actualment el director, des de l’any 1995, és Miquel Calafell Dols, que va substituir Josep M. Bestard Quetglas, que havia estat Director de l’Entitat durant 12 anys.»

El Central Hispano es fusionà el 1999 amb el Santander per a formar el que al final s’anomena simplement Santander.

[Sa Nostra] «L’oficina de “Sa Nostra” de Son Ferriol va ser inaugurada l’any 1975 pel Delegat Antoni Miralles Bibiloni, que havia gestionat la compra del solar on actualment està ubicada l’oficina, carrer de la Blatera, 16. Ell mateix va estar al capdavant durant 13 anys, i passà després a les oficines centrals. El va succeir Pep Henales Ramis, que va exercir com a delegat durant 7 anys, fins que es va jubilar el desembre de l’any 1995. El va substituir Margarita Martorell Andreu que sols hi ha estat dos anys. Actualment el delegat és Montserrat Canals Amengual.

L’obra benèfica i cultural de “Sa Nostra”, durant aquests anys, ha gestionat el Club de la 3a Edat de Son Ferriol, ubicat en els locals de la Parròquia i ha patrocinat les diferents associacions i organismes del barri per ajudar a realitzar les seves activitats com les festes patronals, les fires, les festes folklòriques i un ventall d’activitats.»

[Banca March] «L’entitat bancària Banca March, va ser inaugurada l’agost de l’any 1978. El seu primer Director va ser Tomàs Darder. Fins ara ha tingut dues ubicacions a la mateixa avinguda del Cid, la primera en el núm. 63 i l’actual en el núm. 48.

Com a directors de l’entitat, han substituït don Tomàs, Joan Martorell i Víctor Ibáñez. Actualment el director és Gabriel Ferrer. Sempre hi ha hagut una dotació de 3 o 4 empleats.

L’entitat participa amb la barriada subvencionant i ajudant econòmicament les festes i les activitats que se celebrin.»

A part de la informació de Sans i de Llabrés sobre la Banca March, fins a l’any de l’obertura de l’oficina hi havia, tal i com explicam a l’article anterior sobre la Banca March, una corresponsalia que depenia de l’Agència de Sant Jordi.

[La Caixa] «L’oficina de Son Ferriol (1343), va ser oberta dia 13 de desembre de 1988. Fins ara ha tingut els següents directors: Gabriel Ferrer Arbona, José Basa Malondra i actualment a Fernando Moragues de Oleza.

L’entitat, i concretament aquesta oficina, ha col·laborat, en el possible, amb tots aquells actes culturals de la barriada: festes de Sant Antoni, Fira Agrícola i Ramadera, tornejos esportius… i ha donat suport a les entitats (CD Ferriolense, AV, Col·legi Públic, Parròquia, Associació de Pagesos i altres) sempre amb la intenció d’integració en les activitats que aquesta barriada desenvolupa, col·laborant socialment amb ella.»

-S’Arenal

Segons Pere Canals:[13] «El primer banc que va venir a s’Arenal va esser el Crèdit Balear, el seguí Sa Nostra, amb el seu delegat Joan Ferrer, que es va integrar molt dins la vida social de s’Arenal i curiosament la Banca March, amb qui mon pare sempre havia fet feina, es va instal·lar a s’Arenal amb el Banco de Progreso Agrícola de Campos. El seu director era el senyor [Joan] Riusech.

Els alts directius de Palma vengueren a la inauguració del Banco de Progreso Agricola, a un local del carrer de Sant Cristòfol, cantonada amb Marineta, i varen fer saber als seus clients que Banca March i Banc de Progrés eren la mateixa cosa, però ni jo, ni el meu sogre, mai ens ho vàrem acabar de creure. Venien de Llucmajor, duien el canvi, s’enduien [sic] els talons, ens ingressaven la divisa que havíem canviat i qualsevol altre servei que haguéssim de menester. Però el meu sogre mai va perdre el costum de cada divendres, que era el dia de mercat, anar a la vila amb les divises (Llucmajor era el seu poble).»

Evidentment, també s’Arenal, poble en expansió turística i demogràfica, va veure com s’hi establia La Caixa. Ens falten dades per poder parlar-ne més.

-Es Pil·larí

Segons Pedro Medina,[14] en es Pil·larí fins a l’any 2020 hi havia les oficines de La Caixa i Bankia, ara fusionades. Sa Nostra –Bankia– primer va estar a Can Mianes i ara –des de 1988– està aferrat al Cafè de Ca s’Arrosser. L’obertura de Sa Nostra, o Caixa d’Estalvis de Balears, fou en 1972. La Caixa va obrir el 26 de març de 2001.

Hi afegim que, com per tot, en aquest moment hi ha dues oficines de CaixaBank. I, com hem vist, l’oficina del camí de Muntanya, la que prové de Sa Nostra, BMN i Bankia, és la que administra la finestreta desplaçada de Sant Jordi.

Antiga oficina de Sa Nostra, BMN i Bankia, ara la segona de CaixaBank en es Pil·larí de la qual depèn la finestreta desplaçada de Sant Jordi.

-S’Aranjassa

A s’Aranjassa no hi ha hagut fins ara cap oficina bancària oficial. Sí però que hi ha hagut corresponsalies. Una corresponsalia de Sa Nostra hauria funcionat un temps a Cas Ciutadà, actual Cafè S’Aranjassa.

La més coneguda, però, va ser la del Banc de Bilbao que duia Martí Rigo, es Ferrer. Estava a la planta baixa, al costat del taller –carretera de Llucmajor, km 12, devora Ca sa Catalana. Sembla ser que va obrir en 1974. Le gent hi duia la llibreta i Martí Rigo ho ingressava i un altre dia anava al banc a s’Arenal per actualitzar-la. El 1975 ja està comprovat que hi era.[15]

-Can Pastilla

L’única dada que tenim de les oficines bancàries de Can Pastilla és que Banca March va obrir agència urbana el 10 de juny de 1966, el mateix dia que obria l’oficina provisional de Sant Jordi. L’anunci que sortí al diari Baleares diu que s’obrí a “Avenida Bartolomé Riutort Sabater” núm. 57, actualment Avinguda Bartomeu Riutort 37.

A Can Pastilla també hi havia La Caixa i Sa Nostra, ara dues oficines de CaixaBank, així com el BBVA.

 

Les primeres oficines bancàries del Pla de Sant Jordi

Com es pot veure, a tot el Pla de Sant Jordi –sense poder afirmar-ho del tot si incloem s’Arenal–, la primera oficina bancària va ser la Caixa de Pensions de Sant Jordi en 1947. I la segona Banca March igualment de Sant Jordi en 1966.

 

Bartomeu Carrió Trujillano

13 de setembre de 2021

 

NOTES

[1] IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears. Enllaç: <https://ibestat.caib.es/ibestat/estadistiques/poblacio/censos-poblacio/censos-historics/97524e3c-205b-4c86-b4f5-7bf9774651f9>. [Consulta: setembre de 2021].

[2] Diari La Almudaina, 11 de novembre de 1947. També esmenta la data d’obertura de l’oficina: Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. Memoria del Ejercicio XLIV correspondiente al Año 1947. Barcelona. P. 37.

[3] Les fotos referents a la inauguració i oficina de la Caixa de Pensions a Sant Jordi són de l’Arxiu Fotogràfic particular de Xisco Mas, els originals en paper de les quals va recuperar de la seva més que probable desaparició.

[4] Carrer de Palma ho va ser fins dia 8 de novembre de 1955 que l’Ajuntament de la dictadura canvià pel de «San Jorge» perquè el consideraven una repetició d’un altre carrer anomenat carrer de la Palma, cosa que no era ben bé així però que feu perdre un topònim important perquè el carrer de Palma era precisament aquell que venia de la ciutat o hi estava orientat.

[5] Alejandro García. «Economia», p. 20. Pla de Sant Jordi. Història dun poble, 1999. Esperam que hi hagi lectors que ens facin arribar el nom de les persones que reconeguin.

[6] Agraïm la informació proporcionada pels seus fills Miquel, Antoni i Bernat. Alguna altra informació sobre la titularitat del local la devem a Miquel Mas.

[7] Maria Immaculada Pastor Homs i Maria del Carme Fernàndez Bennàssar. «Les biblioteques i cases de cultura de “la Caixa” a les Illes Balears (1929-1999)». Universitat de les Illes Balears. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, núm. 9-10. 2006-2007. P. 244-269. Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana.

També és important l’obra d’Andreu Manresa i Joana M. Roque, La Caixa. Un segle d’història a les Balears (1904-2004). La Caixa – 62. 2004.

[8] Gran Enciclopèdia de Mallorca.

[9] «Sa Nostra» Cent anys d’Història de les Balears. Salvat Editors – Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears. 1982.

Gran Enciclopèdia de Mallorca. També hem consultat premsa i publicacions diverses per internet.

[10] Informació oral de Bernat Garau Orell i Margarita Boned Seguí.

[11] Agraïm a Pere Galiana que ens passàs aquest resum que tenia elaborat. El Coll d’en Rabassa, 2020.

[12] Joan Sans i Jordi Llabrés. Son Ferriol, es nostre poble. 100 anys de Can Tunis. P. 138. Govern Balear. Associació d’Agricultors i Ramaders de la Part Forana de Palma. 1998.

També ens va aportar alguna informació el sonferrioler Antoni Crespí.

[13] Pere Canals. S’Arenal que he viscut. Edicions Documenta Balear. 2006. Palma. P. 169 i 170

[14] Pedro Medina és el president de l’Associació de Veïnats des Pil·larí. Li agraïm, com a tots els altres, la informació sobre els bancs del seu poble.

També agraïm a Antònia Puigserver Danti alguns aclariments sobre el funcionament de Sa Nostra i les seves transformacions.

[15] Informació elaborada a partir d’Andreu Isern i Tomeu Carrió Català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!